La parella de cabirols continua a Manresa

Una veïna que dona a la banda dels terrenys de la Fàbrica Nova propietat de Cots i Claret explicava ahir que les dues bestioles campen lliurement per tot el recinte · Segons una biòloga consultada per aquest diari, s’hi estaran sempre i quan hi trobin menjar

Un dels dos cabirols que s'han instal·lat als terrenys de la Fàbrica Nova fotografiat dimarts d'aquesta setmana

Un dels dos cabirols que s'han instal·lat als terrenys de la Fàbrica Nova fotografiat dimarts d'aquesta setmana / Arxiu/Mireia Arso

Gemma Camps

Gemma Camps

Als terrenys de la Fàbrica Nova de Manresa encara hi ha els dos cabirols. Tot i que semblava que un havia marxat, una veïna que té una vista privilegiada del recinte des de casa seva, assegurava ahir que n’hi continua havent dos, que volten per tot arreu. Ahir, explicava, fins i tot els va veure enfilar-se pels fonaments de les cases que volia construir l’empresa Cots i Claret, propietària d’una part dels terrenys, a la cantonada de la carretera del Pont amb el carrer d’Ignasi Domènech i Puigcercós. 

Els dos cabirols fa un parell de setmanes que van arribar a Manresa i es van instal·lar a la Fàbrica Nova. Fonts del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat constataven ahir que «no és habitual» que penetrin tant en la trama urbana. No es van voler aventurar a determinar-ne la causa.

La veterinària i biòloga manresana Laura Garcia Vila destacava l’alta densitat de la població de cabirols que hi ha a Catalunya, que va en augment. També, que «s’estan acostumant a no tenir por dels humans». No veia estrany que hagin arribat per la riba del riu com van apuntar els agents rurals. «És una possibilitat perquè és un entorn que no està molt transitat». Amb quin objectiu? Buscar menjar. «El dia que no en trobin, marxaran per on han vingut». Quant a la possibilitat que saltessin la tanca que envolta la Fàbrica Nova, deia que és molt possible perquè poden saltar fins un metre i mig i, amb l’adrenalina disparada, encara més.

Petjada d'un cabirol a la Fàbica Nova, ahir a la tarda

Petjada d'un cabirol a la Fàbica Nova, ahir a la tarda / Oscar Bayona

De cabirols i de tanques en saben un munt, al sector de la vinya. Josep Maria Claret, del Celler de Collbaix, feia notar ahir que «els últims anys la població de cabirols ha anat a més. És fàcil veure’n a qualsevol hora del dia». Ells ja fa temps que van posar una tanca perimetral d’1,20 cm».  Primer, ho van fer pensant en els senglars, i, més endavant, en van augmentar l’altura amb uns pals i un fil per guanyar 50 cm més, ja de cara als cabirols. «El senglar és molt més agressiu que el cabirol, que és molt més polit i molt senyor. A diferència del senglar, no et farà malbé res, però és capaç de menjar-se els brots de tota una filera de la vinya en un matí».  

El que fan ells és protegir la vinya amb la tanca en dos moments puntuals de l’any: quan hi ha els brots i durant la verema. La resta, l’obren. Per a Claret, «hi hem d’acabar convivint». A Collbaix els proporcionen menjar plantant a la vinya espècies com lleguminoses, que fan que, com que els agraden, no toquin la vinya que, per altra banda, quan ha crescut, ja no els convenç com a aliment. 

Una altra petjada d'un dels exemplars que va arribar a Manresa, amb la Fàbrica Nova darrere, ahir

Petjades d'un dels exemplars amb la Fàbrica Nova darrere, ahir a la tarda / Oscar Bayona

Miquel Palau, enòleg i director tècnic d’Abadal, coincideix amb Claret. Destaca que, el fet que el Bages sigui una terra vitícola amb una gran quantitat de bosc al voltant la fa «especialment sensible» a la presència de cabirols perquè, quan al bosc no troben el que busquen, sigui per la sequera o perquè estan molt bruts, ho cerquen en un altre lloc. El 2017 ells també van posar una tanca perimetral d’1,60 cm per als senglars i amb pals i un filat de cinta «perquè es vegi» per augmentar-ne l’altura fins a 2,10 cm per evitar l’entrada de cabirols

Com que és vocal tècnic de la DO, Palau volta per altres vinyes i ha pogut comprovar que a les que no estan tancades els cabirols hi poden generar afectacions molt importants. Ahir remarcava que són uns enamorats del rosers i que el 2017, quan van veure rossegats els que tenien plantats al costat de la vinya, van saber que havien rebut la visita d’aquests mamífers, que a Catalunya s’han començat a combatre amb greix d’ovella, que s’ha comprovat que és un repel·lent força efectiu. 

Subscriu-te per seguir llegint