Surt la primera fornada d’una vintena de metges que s’han format a Manresa

Manresa ja pot presumir de formar metges, cosa impensable fa pocs anys. Dilluns se celebrarà l’acte de graduació de la primera promoció d’estudiants del grau de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Aquesta primera fornada la formen 47 estudiants dels 80 que van començar fa sis cursos. D’aquests, 21 s’han format els darrers quatre anys a la Unitat Docent de la Facultat a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. La resta, a Vic. Al seu darrere en venen gairebé 600 més, els que actualment fan el grau. L’acte se celebrarà a les 6 de la tarda al teatre Atlàntida de Vic.

«Tenim una Facultat de Medicina que no només ha funcionat i que treu la primera promoció, sinó que té un futur immediat important i la voluntat de créixer a llarg termini», ha explicat a Regió7 el coordinador de la Unitat Docent de Manresa, Jordi Aligué. «És un èxit».

La perspectiva és créixer

El degà de la facultat, Ramon Pujol, considera que «és molt satisfactori que haguem pogut complir amb l’objectiu que ens vam plantejar. Molta gent es pensava que aquesta Facultat de Medicina no tiraria endavant i ho ha fet. Ja graduem la primera promoció i la perspectiva és créixer encara més». De moment amb els graus d’Odontologia i Audiologia. Es dona la circumstància que tan Aligué com Pujol deixaran el càrrecs a finals d’aquest curs.

Medicina es va posar en marxa el 2017. Sense la unió universitària de Vic i Manresa no hauria estat possible tenir uns estudis d’aquest calibre. Els dos primers cursos, del total de sis, són de formació general. S’imparteixen a Vic tot i que ja es comencen a fer simulacions a la Fundació Universitària, a Manresa.

A partir de tercer, quan comença el cicle clínic i les pràctiques més a fons, els estudiants es reparteixen entre Manresa i Vic. Quan un alumne es matricula a primer curs, ja ha de decidir on farà tercer. El 2019 es va posar en marxa la Unitat Docent de Manresa amb 31 alumnes. És a l’espai que ocupaven les antigues urgències de Sant Joan de Déu.

Retenir talent

Aligué destaca que fer Medicina a Manresa implica retenir talent al territori, potenciar la docència i fomentar la recerca. Medicina ha estat clau, per exemple, per crear l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut de la Catalunya Central, IRIS.

«En un territori on no tenim hospitals de tercer nivell com la Vall d’Hebron o el Clínic, és molt important que els professionals que venen a treballar aquí tinguin l’oportunitat de fer docència i recerca», comenta Aligué. És un reclam. Actualment compta amb uns 150 professors. La majoria professionals de la sanitat del territori.

Destaca, igualment, que la facultat ha permès teixir aliances. Hi ha la implicació de la Fundació Althaia, l’ICS, Sant Andreu Salut, i també dels hospitals de Berga, Puigcerdà, el Sagrat Cor i el Sant Joan de Déu de Martorell, o el Centre Sanitari del Solsonès. Acullen estudiants en pràctiques, igual que un centenar de metges de família que col·laboren amb la facultat guiant alumnes en practiques. També la FUB-UManresa, on es fa simulació.

Tots els estudiants passen per tots els nivells sanitaris durant les pràctiques: un hospital intermig com el Sant Andreu de Manresa, primària i Sant Joan de Déu, explica Olga Sabartés, directora mèdica de Sant Andreu. Ella també és professora de la Facultat. Porta feina, però «és motivador», afirma. «Contribueixes a formar professionals del futur, fa que la gent del territori ens coordinem tan des del punt de vista docent com assistencial, i també has de ser rigorós i sistemàtic». Segons Sabartés, que ja havia format metges quan treballava a l’Hospital del Mar de Barcelona, suposa un creixement personal tant pels professionals om pels estudiants, i «visualitza que no tot s’ha de concentrar a grans ciutats o a la segona corona. Aquí també et pots planejar treballar, formar i fer investigació. Manresa existeix, les comarques existim». A més a més «rejoveneix», diu rient.

Mètode innovador

El mètode d’aprenentatge que ha adoptat la facultat és innovador. Es basa en casos clínics. pràctiques i simulació. «Combina el coneixement amb la pràctica clínica», explica el degà, Ramon Pujol. Els estudiants també visiten pacients i fan exploracions clíniques al costat dels professors i professionals de referència.

Respecte la falta de metges, Pujol destaca que un metge passa sis anys estudiant a la facultat, un any preparant les proves MIR i 4 o 5 anys més fent l’especialitat. En total, 11 o 12 anys. Així doncs, la manca de professionals no tan sols no es resoldrà d’avui per demà sinó que a curt i mitjà termini fins i tot es pot agreujar. «És una llàstima que això no s’hagués previst abans».

Més reflexions: «quan surtin els metges que ara estem formant, el seu paper serà el mateix que el d’ara?». Tot canvia ràpidament, «i el que fa avui un metge no té res a veure amb el que feia no fa 50 anys, sinó fa 10 anys». Per Pujol, cal tenir visió de futur a llarg termini i, sobretot, la voluntat política de mantenir el que es planifiqui ara.

Subscriu-te per seguir llegint