Montserrat Alsina Aubach, doctora en Matemàtiques: «Ha de canviar la percepció social de les matemàtiques»

Les matemàtiques la van portar a Manresa fa 32 anys. Aquí s’hi troba bé, amb la seva feina de professora i investigadora de la UPC. Relativament a prop del seu municipi de naixement i joventut, Bellpuig, i ben connectada amb Barcelona, ciutat on hi ha estudiat i ha impartit docència. El seu nom s’ha projectat socialment com a presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques i com una de les escollides per la Generalitat per promocionar la presència de dones en l’àmbit científic. El currículum de Montserrat Alsina Aubach, de 56 anys, és molt extens, sempre amb les matemàtiques de fil conductor de la seva trajectòria. És doctora i, entre les seves virtuts, destaca la seva capacitat divulgativa. És lògic, doncs, que sigui de les persones més actives al país per apropar les matemàtiques a tothom, des dels més petits fins als més grans, perquè té clar que aquesta disciplina és present a qualsevol activitat de la vida. Ha rebut diferents guardons, un dels quals, recentment, pel programa «Temps d’aigua», en el qual es transfereix ciència i tecnologia a la ciutadania.

Una dona de poble oberta al món, amb postdoc

torat i estades a diferents ciutats dels Estats Units.

El fet de ser de poble m’ha marcat sempre. Bellpuig és una població oberta a la plana, amb institut i iniciatives, on conflueixen persones de municipis veïns, on ens coneixem i compartim. I jo sempre he estat una persona de compartir i conviure amb altra gent de la plana. Com diu Lluís Llach, des de dalt del campanar es veu el del poble veí.

La passió per les matemàtiques li deu venir de ben petita.

Sempre m’han agradat. Recordo el pare explicant coses a la meva germana, que té un any més, i que jo també volia saber. Sempre he volgut resoldre problemes, superar reptes. És molt atractiva la possibilitat de poder pensar pel teu compte.

El seu pare ja era home de números?

En la seva època no s’estudiava tant. Ell es va formar com a administratiu i va acabar muntant, des de zero, un comerç propi i se’n va sortir bé. Sempre vaig respirar que, en cas de tenir més opcions d’estudi, s’hagués decantat per les matemàtiques. A mi, a part de les matemàtiques, sempre m’ha agradat escriure, i són facetes compatibles. Ciències i lletres no són dos mons separats. En realitat, les matemàtiques són un llenguatge.

No devia tenir dubtes a l’hora d’escollir els estudis universitaris.

A mi m’agradava tot. Trobava interessant la física, la química, la biologia, la literatura, la geografia, la llengua, la història... Però les matemàtiques més, i m’hi vaig decantar sobretot pel repte de descoberta que comporten. Són presents a tot arreu. Ho dic de tot cor, no per justificar. Em crec de debò que són útils per a tot. Sempre les fem servir.

En què va aprofundir en la seva tesi doctoral?

Sobre la teoria de nombres, d’aritmètica. Sempre m’ha agradat la temàtica i l’he trobada atractiva. A part dels problemes complexos són interessants les aplicacions com poden ser la criptografia, és a dir, els codis secrets o la transmissió de dades.

Hi ha gent que se sent enganxada per les matemàtiques.

Sí, perquè sempre has de descobrir i entendre alguna cosa. És com en el cas del truc de màgia que sempre volem saber què s’hi amaga al darrere. Les matemàtiques i les fórmules són una mica màgiques.

Hi ha una divulgadora que diu que les matemàtiques salvaran el món perquè resolen problemes.

Són essencials per al progrés i les hem fetes servir sempre. Són a tot arreu perquè serveixen per fer models, per preveure comportaments, anàlisi. En psicologia, meteorologia i moltes disciplines es fan models. Però tenim un problema: el nom de matemàtiques espanta una part de la gent. Potser les veuen incomprensibles, o bé pensen en números i en comptar, que pot ser avorrit. La mirada matemàtica fa números, fa geometria i estructura les coses d’una manera lògica que ens ajuda a organitzar i establir relacions.

Per això, en els darrers anys es veuen moltes ofertes de feina per als que s’han format com a matemàtics.

Abans se’n contractaven bàsicament per a finances, però ara per a qualsevol sector professional. A la vida, contínuament hem de resoldre problemes. Com fem compatible l’horari de feina amb l’escolar dels fills. Això pot ser un problema amb moltes variables, que són les coses que hem de tenir en compte. De cada variable hi ha condicions que cal complir. Al final, cal encaixar-ho tot. Les persones matemàtiques són valorades perquè estudien l’essència de les coses i fan models que es poden aplicar en l’àmbit de la salut, enginyeria... Estem fent una campanya que presentem noies joves, matemàtiques catalanes que es dediquen a tasques diferents, com investigació en matemàtiques, didàctica i ensenyament a secundària i universitat, en empreses d’àmbits diversos.

En el futur encara caldrà incorporar més matemàtics.

Els graus de matemàtiques queden plens, però la societat en necessitem més. Com a presidenta de la Societat Catalana de Matemàtiques participo en reunions amb el Departament d’Educació, universitats i altres col·lectius per fer extensiu el clam que necessitem més matemàtiques. S’ha de mirar el present, però també el futur. En falten per a diferents sectors, però també per fer de docents perquè forgen una mentalitat lògica.

Els estudiants quan acaben els estudis de primària i secundària porten bé les matemàtiques?

Veig que mestres i professors necessiten més recursos i també que, en general, se’ls valori la feina. Les famílies deleguen als docents responsabilitats que no els pertoca. Hi ha professors de matemàtiques molt motivats, en un entorn complex. Sense alguns condicionants, el nivell seria millor. Les matemàtiques cal explicar-les bé. El que no es pot fer mai és dir a una persona que no serveix. Cal un acompanyament amb uns recursos adients.

Tot i els canvis socials, poques dones volen especialitzar-se en matemàtiques.

És important que l’entorn familiar i social valori que vulguis fer matemàtiques. De gran, sí que he notat que en alguns entorns no et valoren igual pel fet de ser dona, que no et fan tant cas. Soc persona d’arguments i això m’incomoda. A les noies que volen fer matemàtiques no se les ha de qüestionar, cal oferir-los suport.

L’arribada a la presidència de la Societat Catalana de Matemàtiques deu ser fruit d’una trajectòria.

Col·laborava amb la junta anterior i m’encarregava de l’edició de la revista. Jo no em vaig postular per la presidència, però m’hi van empènyer pel meu coneixement i experiència de la societat matemàtica catalana. Jo soc de les que sempre penso en el territori. No tot ha de ser a Barcelona. El càrrec comporta molta feina perquè, a part que falten matemàtics, hem d’aconseguir que tothom tingui competències matemàtiques.

Hi ha molta gent que només la paraula matemàtiques li genera por.

Ha de canviar la percepció social de les matemàtiques. La paraula matemàtica fa por. Quan un dia vaig dir que ho era, em van comentar: ‘doncs ets simpàtica!!!’. La gent identifica una matemàtica amb una persona esquerpa, que viu als núvols i amb problemes relacionals. Tot a partir d’estereotips que no són reals. Ens hem de mostrar al món com a persones normals, no superiors. Si no es demonitzen, no faran tanta por. Ens hem de convèncer que són útils i presents en totes les facetes de la vida.

Com en tot a la vida, hi ha molts nivells de coneixement matemàtic.

És com a l’esport, que hi ha gent a l’elit i d’altres que el practiquen com a manteniment, per sentir-se bé. Sempre cal, però, preparar-se. En un cas o altre es requereix entrenament i un mestratge adient.

Els joves solen buscar referents. N’hi ha en aquest camp?

N’hi ha hagut al llarg dels anys, però queden lluny. A més, el jovent no busca emmirallar-se en persones matemàtiques històriques. Actualment hi ha matemàtics que treballen en equips molt interdisciplinaris, darrere de projectes espacials o biomèdics, per posar uns exemples.

Subscriu-te per seguir llegint