El gran repte de recuperar una valuosa empremta de fa 800 anys
Manresa té un lligam molt estret amb el judaisme i un gran potencial per descobrir. La primera presència jueva a la ciutat data de finals del segle XIII, concretament del 1274. A Catalunya, hi ha registres històrics d’aquest col·lectiu des del segle IV. Els jueus van romandre a terres catalanes fins al 1391, després que els calls (els espais de residència) fossin atacats pels avalots en les matances de jueus. Durant aquest període de temps, la comunitat jueva, provinent de l’Orient Mitjà, va deixar empremta, amb nombroses edificacions i documents d’alt prestigi. Actualment, Barcelona, Girona i Besalú són tres emplaçaments referencials.
La capital bagenca podria fer-se un lloc entre aquest elenc de municipis amb patrimoni jueu de gran valor. Un dels arguments és el fons documental que guarda l’Arxiu Comarcal, que data entre els anys 1294 i 1391, amb l’inconvenient que arrossega un estat de conservació especialment deficient. Un altre argument és el patrimoni físic, pràcticament inexistent i quasi ignorat.
El call jueu de Manresa era ubicat al costat de la plaça Major, a la Baixada dels Jueus i al carrer de Na Bastardes. Es tractava d’una jueria de petites dimensions que formava l’antiga aljama (comunitat). A dia d’avui, no hi ha res que recordi aquest passat. Al call hi havia hagut una sinagoga, una escola, un bany ritual i un cementiri, en aquest cas, situat a l’actual parc de Puigterrà. Malgrat que de tot plegat en quedi ben poca cosa, en punts propers a la jueria resten alguns emblemes, com ara l’estrella de David que hi ha a l’antiga impremta Esparbé, situada a la plaça de la Immaculada, que els descendents de l’edifici creuen que podria haver estat una escola jueva, però posterior a l’expulsió dels jueus, l’any 1391.
Una proposta que neix fa quatre anys
Anderson Jaramillo és un jueu colombià que fa 16 anys que viu a Manresa amb la seva família. Des que va arribar, la seva integració i implicació amb una ciutat de la qual, diu, està«orgullós» ha estat màxima. Fa quatre anys que lluita per trobar finançament per traduir i digitalitzar els documents de l’aljama del municipi. Després de trucar moltes portes sense èxit, l’any passat va rebre la resposta positiva de Ramon Bacardit, l’alcaldable de Junts per Manresa a les darreres municipals, que ho va incloure en el seu programa electoral i se’n va fer un ressò especial (vegeu edició de l’1 de maig). El programa d’ERC també en parla.
L’objectiu de Jaramillo és recuperar la memòria històrica dels jueus a la ciutat. Actualment, informa, la comunitat jueva de Manresa la formen entre 30 i 35 persones: la seva família, tots de descendència jueva; una família de Berga, que són estudiants de judaisme; i un noi romanès i la seva família. Tots pertanyen a la Fundació Bnei Noaj (fills de Noè), encara en procés de constitució, on estudien les lleis jueves i segueixen les seves pràctiques i festivitats.
La finalitat d’aquesta fundació és «crear una comunitat de jueus a tot el Bages, i poder habilitar, en un futur no gaire llunyà, una sinagoga», detalla el colombià. No és l’única meta que es proposa. També parla de «participar en temes de caràcter històric, com la restauració del patrimoni documental i la delimitació arqueològica del call de Manresa». També voldrien fer el mateix als municipis de Cardona i de Solsona.
Documents que són un tresor
El patrimoni documental de l’aljama que hi ha a l’arxiu el formen els «Llibres dels Jueus», que són protocols notarials de l’època recollits en divuit volums. El més important és el Liber secretariorum aliame Judeorum Minorise, que és un dels dos exemplars que queden d’aquest gènere a Catalunya. Conté textos relacionats amb la fiscalitat de la comunitat entre els anys 1342 i 1353. Dins d’aquest fons, l’arxiu conserva una de les sèries de Libri iudeorum més completes del Principat, junt amb les de Castelló d’Empúries, Vic i Besalú. Un altre document de rellevància és la quetubà manresana, un contracte matrimonial descobert l’any 1985 pel doctor i historiador Francesc Rafat i Selga.
En concret, el projecte de Jaramillo passa per la traducció i la digitalització dels documents. Segons explica, la primera vegada que ho va proposar a l’Ajuntament tenia un cost d’uns 30.000 euros i una part la sufragava el consistori, però no va reeixir. En la iniciativa amb la qual està treballant ara, el finançament l’hauran de buscar a través de la sol·licitud d’ajudes a l’ambaixada israeliana a Madrid, fundacions jueves caritatives com Rothschild (europea) i Breslev (Jerusalem) i comunitats que puguin ajudar, com la CIB (Comunitat Israelita de Barcelona). Aconseguir aquest suport serà imprescindible per poder delimitar, posteriorment, el call jueu de Manresa, la proposta que va plantejar Junts a la precampanya electoral.
Realitat o utopia?
Carme Vinyes, presidenta de l’Associació dels Amics de Calls de Catalunya, va visitar la jueria de Manresa convidada per la comunitat jueva de la ciutat. La rubinenca va destacar el valor del fons documental que atresora la capital del Bages, que va definir com la pedra angular per intentar treure a la llum el desaparegut call jueu. «Són documents únics i un gran tresor. Manresa, en l’àmbit documental, és de les aljames més potents de Catalunya. Hi ha l’espai perfecte per dinamitzar i donar vida a tota la seva història, amb el bagatge documental que tenen», afirma.
L’associació que presideix té com a objectiu reivindicar la memòria històrica jueva als municipis de Catalunya, dinamitzar activitats basades en tradicions antigues arrelades al Principat i impulsar les traduccions dels textos en català. «La nostra finalitat és que tots els jueus del món vegin el seu lligam amb Catalunya. Fins i tot els jueus que avui dia viuen aquí i que provenen principalment d’Argentina i del Marroc. D’una banda, una de les aspiracions de l’associació és que els catalans sàpiguen més d’aquest judaisme català. D’altra banda, que els jueus que són forans vegin que el nostre territori també forma part de la seva història i del seu llegat», emfatitza Vinyes, que és enginyera en sistemes biològics.
Segons ella, «la conservació documental hauria de tenir una partida pressupostària per vetllar la preservació de tots els textos, sigui per salvar-los o per digitalitzar-los perquè tothom els pugui tenir a l’abast i que el document original no pateixi». Per fer-ho possible, assenyala els experts. «Hi ha gent que té el coneixement per recuperar i restablir la pràctica totalitat d’aquests arxius. Primer, es restableixen; després, es curen, es guareixen i, finalment, es digitalitzen».
Raquel Valdenebro, historiadora medieval, posa en relleu el mal estat en què es troben els documents. «La consulta es fa molt difícil pel seu mal estat de conservació. És una feina molt laboriosa i lenta: requereix moltes hores de lectura perquè són volums molt gruixuts», subratlla. Sobre la possibilitat de crear un camí arqueològic al call, la medievalista és escèptica: «Tal com està ara crec que és impossible. Caldria molt treball d’interpretació perquè les restes físiques no existeixen. Hi ha un tros del traçat, però l’han utilitzat i ocupat molts habitatges. Per tant, s’hauria de fer una interpretació important, una remodelació i una museïtzació basant-se en el buidatge documental».
Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, apunta en la mateixa línia que Valdenebro. «Abans de digitalitzar i traduir els documents, caldria una restauració perquè l’estat no és favorable». Pel que fa a la singularitat i l’especificitat del patrimoni documental de l’aljama de Manresa, Torras és categòric a l’hora d’ expressar que és una qüestió de parers. «Depèn de la persona que en faci la valoració. Ja no es conserven gaires documents d’aquesta magnitud, però, arreu de Catalunya, hi ha textos de gran valor».
El contingut documental
Com s’ha explicat anteriorment, els «Llibres dels Jueus» i la quetubà manresana daten entre els segles XIII i XIV, però, quin contingut contenen que els faci especials i únics?
Els divuit llibres que formen el fons notarial recullen l’activitat comercial dels jueus durant el període comprès entre el 1294 i 1391. En aquests arxius, escrits en llatí, hi havia el registre dels jueus de Manresa i de la comarca i les relacions que mantenien entre les diferents poblacions. Es tracta de registres de comptabilitat on consten les transaccions comercials que duien a terme, els préstecs a curt termini amb els cristians, les relacions amb la monarquia, els registres de població, els seus oficis, la seva vida i els diferents espais que feien servir.
En total, havien arribat a viure al call de Manresa unes quaranta famílies, prop de 300 persones. El rei Pere el Cerimoniós els concedia privilegis reials, però també «els extorsionava per treure’ls diners», recalca Valdenebro. «Quan el rei estava en guerra, necessitava diners i establia una quantitat que cada comunitat jueva de Catalunya havia de pagar. Enviava un cobrador i ningú podia sortir sense que s’hagués efectuat el cobrament. Actuava com un mafiós. És una part molt interessant que s’ha conservat».
Tot i patir moltes prohibicions i restriccions, els jueus vivien còmodament i es diferenciaven dels cristians per les sales de bany i el valor que donaven a la higiene, imprescindible per dur a terme el seu dia a dia. «Els jueus no podem resar sense haver-nos rentat. És una obligació», recalca Jaramillo. «Disposaven de banys perquè no podien conviure sense ells, fet que contribuïa a l’allunyament de les rates i els polls». Aquest va ser precisament un dels motius pels quals la pesta negra no es va propagar tan severament entre les comunitats jueves. Aquest factor, juntament amb la seva activitat creditícia, en van provocar la persecució i expulsió.
L’altre document de marcada importància és la quetubà manresana. Es tracta d’un escrit en hebreu que va trobar Rafat i Selga mentre repassava els volums dels protocols notarials del segle XIV. És un pergamí de 35 x 45 cm que documenta el matrimoni d’una parella jueva. En aquest contracte legal, l’home es compromet a vetllar per la vida de la seva dona i estipula la quantitat de diners que li ha de lliurar en cas de divorci.
Aquest pergamí té un valor considerable, atès que, a la península Ibèrica, des de l’expulsió definitiva dels jueus, el 1492, no es conserven gaires quetubàs. Per demostrar la seva importància, Vinyes, que ja coneixia la quetubà abans de la creació de l’associació, assegura que qualsevol persona amb un mínim coneixement sobre la història dels jueus, sap que existeix. «Algú mínimament informat de Nova York sap que, com a llegat documental, existeix aquest contracte».
Un pol d’atracció turística
Amb tot el bagatge documental del qual disposa Manresa, Jaramillo considera que és impensable no donar una oportunitat a una proposta que, al seu entendre, busca el bé de tots els ciutadans. «No és gens egoista ni per cap partit, persona o comunitat en concret, sinó que és quelcom que podria gaudir tota la comunitat de Manresa. Això és un patrimoni històric, cultural, nacional i, concretament, municipal que s’ha de recuperar», remarca. Considera que si s’efectués correctament la delimitació de l’espai de la jueria, podria esdevenir un pol d’atracció d’un bon grapat de turistes a visitar-lo, com ja passa en altres ciutats.
Accions divulgatives
El call jueu va tenir protagonisme a l’Aixada i en les promeses electorals
Una de les novetats de l’edició de la Fira de l’Aixada 2023 va ser la incorporació del «Jardí Jueu». L’espai, ubicat al solar situat darrere de la casa consistorial, va descobrir la mística del món jueu medieval català. Durant la celebració de la fira hi va haver dansa i teatre. Així mateix, aquesta zona habilitada per dur a terme els actes, a la Baixada dels Jueus, on hi havia hagut el call, va rebre la visita del rei Pere III i la seva esposa, la reina Maria de Navarra. A la foto de dalt, una de les representacions medievals al solar de la Baixada dels Jueus.
Durant la darrera campanya electoral, Junts per Manresa i ERC van posar de manifest el seu interès per donar valor al llegat patrimonial i històric jueu de la ciutat. El partit encapçalat per Ramon Bacardit (Junts) va proposar ordenar la zona i realitzar treballs arqueològics que en defineixin el perímetre físic. En paral·lel, va lloar el gran fons documental de l’aljama. El partit de l’alcalde Marc Aloy, per la seva banda, va plantejar crear un espai dedicat íntegrament a divulgar el fons jueu de la ciutat. La fotografia de sota mostra un grup de persones davant d’una porta del Centre d’interpretació del carrer del Balç. Correspon a una trobada que van organitzar Junts, l’Associació Amics dels Calls de Catalunya i la comunitat jueva de la ciutat.
