Ramon Iglesias o Ramon d’Iglésies? Segons el nom a la placa penjada al carrer i a les grans lletres platejades que informen del número d’un edifici del vial, és Ramon Iglesias amb ‘a’. Segons el mapa de la ciutat que hi ha a la web de l’Ajuntament, Ramon d’Iglésies amb accent tancat i amb ‘e’. Pompeu Fabra estaria content.
Encara hi ha una tercera versió. En una informació de la UManresa relativa als aparcaments que hi ha al Campus Manresa, surt escrit amb accent a la ‘e’ i acabat amb ‘a’.
En el cas de la web municipal, tenint en compte el nom de la placa, tot fa pensar que hi ha hagut un excés de catalanització. En el de la universitat, ja no és tan clar, i és que el nom del personatge tal com l’escriuen ells també apareix en el llibre sobre la sèquia de Manresa de l’historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, editat el 1906, pocs anys abans de la normativa lingüística.
Ajudats i assessorats per Ramon Iglesias, que era un savi jurisconsult, van ser els consellers de la ciutat de l’any 1339 els que van decidir construir una sèquia que portés aigua del Llobregat fins al terme de Manresa amb l’objectiu de solucionar els problemes de sequera que patia la ciutat. Per fer-la, van haver de demanar permís al rei Pere III, la qual cosa incloïa canvis en els tributs per tal de pagar-la. Aquests consellers eren: Jaume d’Arters, Bertran de Castellbell, Bernat de Sallent, Pere Vilella, Jaume Amergós i Berenguer Canet.
Igual que el d’Iglesias, carrer paral·lel a l’avinguda Universitària, els altres noms bategen vials del mateix sector, inclosos el de la Concòrdia i el del Bisbe Ricomà.
Josep Maria Gasol, cronista de la ciutat, va ser el responsable de triar aquesta nomenclatura, donada la proximitat amb els dipòsits nous, construïts entre els anys 1884 i el 1888 a la partida dels Ullals o de can Font per substituir els vells, situats a la part alta de la carretera de Santpedor.
