Un terç de les persones que van a urgències de la Fundació Althaia es podrien atendre a Atenció Primària. Opten, però, per anar a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Tot i que és un percentatge que els darrers anys ha anat baixant, genera una feina afegida i suposa costos.
D’aquest terç, un 8 % van optar per anar al servei d’urgències del CAP Bages que hi ha tocant a plaça Espanya, el CUAP. És una de les alternatives que ofereix Urgències de Sant Joan de Déu quan detecta un cas considerat lleu.
Urgències va dur a terme el 2022, 126.584 actuacions, segons dades de la memòria d’Althaia del 2022. Atenen, de mitjana, 347 casos cada dia. Compta amb una quarantena de metges, «com un hospital petit», explica a Regió7 el cap del servei, José Zorrilla. A infermeria, «molt professionalitzada», diu, hi ha unes 200 persones, comptant auxiliars i camillers.
Els nivells de prioritat
Segons la mateixa memòria, un 61,5 % dels casos atesos l’any passat a Urgències es podien considerar lleus o molt lleus, i en canvi un 38,5 serien moderats, severs o crítics. El 2019 aquestes mateixes xifres eren el 68,3 i 31,7 % respectivament, i a l’agost d’aquest any s’han situat en el 58,4 i el 41,6 %.
Totes les persones que van a urgències són valorades pel sistema de triatge que cataloga els casos en 5 nivells. L’1 seria la d’un usuari que necessita reanimació immediata, el 2 una emergència -una sospita d’atac de cor, per exemple-, i el 3 una urgència. Aquests pacients tenen prioritat. El nivell 4 seria poc prioritari, i el 5 gens.
A part d’això hi ha codis infart, ictus, sepsis o politraumatisme, que no es poden esperar. «Els pacients amb més prioritat han de tenir preferència i menys temps d’espera perquè estan en risc. Urgències ofereix immediatesa a aquells que tenen un risc vital».
Tot i així hi ha pacients dels nivells 4 o 5 que necessiten ser atesos a l’hospital. «Estan estables, poden esperar més, però per arribar a un diagnòstic calen proves que a Primària no es poden fer». Es tracta, bàsicament, de gent gran amb més d’una patologia que en un moment determinat es pot descompensar o desorientar. «No hi ha risc vital immediat, però primària no ho pot assumir».
Derivacions al CUAP
Llavors hi ha tot un altre grup que sí que podria ser atès a Primària. Aquell terç.
«Aquí hi entra en joc la visió territorial i la coordinació en atenció urgent», diu Zorrilla. «Quan ve un pacient que no és prioritari ni complex li oferim anar al CUAP com a alternativa a l’espera. Ell decideix». De gener a setembre d’aquest any, del total de visites ateses al CUAP, un 6 % eren derivacions de l’hospital. També des del CUAP aconsellen anar a l’hospital en funció del cas.
Immediatesa i incertesa
El cap del servei d’Urgència de la Fundació Althaia, José Zorrilla, opina que la gent té tendència a anar a les urgències hopitalàries perquè s’imposa la cultura de la immediatesa. A això s’hi sumaria «la mala tolerància que hi ha en general davant la incertesa. Vivim en una època que la gent té molta informació però que està molt mal informada», rebla.
Segons Zorrilla, moltes vegades «el que la gent necessita és que algú li digui que el que li passa és normal». Cita una metgessa escocesa que assegura que ara ja no es va al metge quan un està malalt, sinó perquè té por d’emmalaltir. «Hi ha qui va al metge per assegurar-se que no està malalta».
A la Catalunya central hi ha un sistema de coordinació d’urgències format pel SEM, que és una de les principals vies d’entrada al servei, el CatSalut, Althaia, l’Institut Català de Salut (ICS), l’Hospital de Sant Andreu, l’Hospital de Berga i el centre sanitari de Solsona.
Busca treballar en equip en l’atenció urgent, comenta el cap del servei d’Urgències d’Althaia, José Zorrilla, per buscar la resposta més adequada per a cada cas. Sobretot en casos de gent gran.
