«La medicina i les ciències de la salut no són ciències exactes. Intenten estudiar les causes de les malalties i el malestar dels éssers humans, però no sempre troben una única causa ni sempre la poden detectar clarament». Aquesta definició de la doctora Carme Valls a l’epíleg del conte Sota qualsevol mar explica a la perfecció la situació viscuda per la infermera manresana Encarna Subirana, que va patir Sensibilitat Química Múltiple, una malaltia poc coneguda que té l’origen en l’exposició prolongada a productes químics.
Escrit per la també manresana Txell Bacardit, professora de l’institut Guillem Catà, que va rebre l’encàrrec de la seva mare per tal de visibilitzar la malaltia que patia, el conte es va poder editar gràcies a una campanya de cofinançament. Segons l’autora, en 24 hores s’havia assolit l’objectiu mínim marcat de poca tirada i format senzill. Tot seguit, van fer una tirada més àmplia i amb un acabat de qualitat que va arribar a les 600 còpies per un cost de 3.500 euros finançats amb la prevenda a gent que va participar en la campanya.
D’ençà que es va editar, els beneficis obtinguts van a l’associació cientificomèdica i sense ànim de lucre Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), que lidera Carme Valls, la doctora endocrina que va portar el cas d’Encarna Subirana. A hores d’ara, Bacardit situa en uns 750 euros els diners recaptats, a falta del recompte de les llibreries.
El fons marí
Barcardit fa un símil realista i original dels efectes de la malaltia amb la fauna i l’ecosistema marins afectats per la contaminació humana per l’ús de pesticides, perfums i els camps electromagnètics. «Vaig escollir el símil del fons marí perquè em va semblar un medi fàcil d’entendre i explicar. Volia donar a conèixer que els químics existeixen i que es mouen per l’ambient. Penso que, a través de l’aire, és més difícil de determinar, mentre que, quan l’aigua es contamina, és més evident», argumenta
El llibre busca fer-se ressò d’una malaltia que és més freqüent entre les dones, el personal de neteja, les treballadores de l’agricultura i el personal sanitari. «Els símptomes de l’afecció provoquen un augment de l’olfacte a productes com colònies i lleixius, marejos i variacions del sistema respiratori. A més, produeix alteracions metabòliques del sistema d’oxidació i reducció mitocondrial, cosa que genera cansament i, fins i tot, dolor muscular entre els afectats», explica Valls a l’epíleg.
Sota qualsevol mar és un conte curt que inclou moltes il·lustracions i poc text; ideal, segons Bacardit, per als infants. «Es pot llegir autònomament o bé amb acompanyament familiar. L’edat ideal dels lectors és dels set als deu anys». L’autora reconeix que quan la seva mare –que va morir a causa d’un càncer de pàncrees derivat de la malaltia fa cinc anys– li va encarregar l’escriptura del llibre, el procés va ser natural i li va sortir de seguida. «El conte em va sortir del cor. Les il·lustracions també les vaig fer jo i, tot i que no soc una gran il·lustradora, quan hi ha motivació i amor és més fàcil. Vaig rebre ajuda de familiars i amics. En definitiva, ha estat un procés familiar i aquest any hem trobat l’empenta perquè sortís a la llum».
Recalca que la malaltia de la seva mare està molt invisibilitzada i que les persones que la pateixen s’han de protegir molt.
Un conte didàctic
La història comença explicant com unes sardines eliminen la posidònia amb pesticides després de rebre l’encàrrec de gent que no vol algues a la platja. La posidònia és una planta aquàtica de la Mediterrània que contribueix a mantenir les costes i l’hàbitat de centenars d’organismes. En aquest context, animals aquàtics com el Pop i el Mero fan servir productes químics per menjar, comunicar-se i moure’s que generen una contaminació que fa que l’Estrella emmalalteixi. La protagonista, juntament amb la Tortuga i el Cogombre, va a veure les belugues per sol·licitar la seva ajuda. Aquests cetacis fan una bombolla gegant a l’Estrella perquè hi pugui viure a dins i pal·liar els danys que pateix.
Per combatre de forma conjunta una problemàtica que comencen a patir la Tortuga i el Cogombre, celebren una assemblea amb el Pop i el Mero per deixar constància dels problemes a la salut que suposen les seves imprudències en l’ús de productes químics i la telefonia mòbil. Tot i protestar en un inici, finalment tant el mol·lusc com el peix accepten reduir l’ús dels contaminants.
La necessitat d’un canvi
El conte planteja, indubtablement, un problema que tendirà anar a més en els pròxims anys i que, per tant, requerirà un canvi global en el model energètic i alimentari. «El confinament em va fer pensar que podíem anar en la direcció correcta, però, definitivament, no va ser així. La contaminació ambiental afectarà cada vegada més les generacions joves, que han nascut envoltades de químics i d’electromagnètics», alerta Bacardit. Això no obstant, apunta que, d’altra banda, «cada vegada hi haurà més projectes de consum ecològic i de proximitat».
La manresana és optimista amb les valoracions que ha rebut del seu llibre. «Estic molt contenta. Està agradant molt a les criatures, la gent va respondre de seguida. De fet, el lloc on vaig presentar el llibre, l’Ateneu Popular la Sèquia, estava ple a vessar». Un aforament complet amb molts familiars i amics que volien retre homenatge a Encarna Subirana, una persona «molt sociable, riallera, lluitadora i que gaudia cuidant la gent del seu voltant». Per això, Bacardit confia que la seva obra pugui impulsar el reconeixement de les malalties desconegudes i invisibilitzades.
