Andreu Manresa Montserrat, nascut a Felanitx, un municipi de l’illa de Mallorca, és periodista i escriptor. Des del 2015 i fins ahir, que va renunciar al càrrec, era el director general d’IB3, el grup de mitjans de comunicació de titularitat pública de les Illes Balears. Regió7 ha parlat amb ell dins del reportatge "Manresa, de ciutat a cognom".

Sap d’on ve el cognom Manresa?

Sembla bo d’aclarir. El meu llinatge com deim a Mallorca, és d’origen toponímic: Manresa igual que la capital del Bages, a Catalunya.

Som de poble, de Felanitx. Manresa ve de la branca familiar de ‘can Timpano’, el nom toponímic de la casa de tota la vida del poble. El ‘malnom’ de Manresa el portem pocs i parents tots.

Em podria explicar alguna cosa més del seu origen familiar. Sap a quina època es remunta?

Som un mallorquí del segle XIII, he dit irònicament més d’un cop. I amb el meu segon cognom, Montserrat, ho som de les dues cames. Els primers Manresa (i Montserrat) són medievals. S’esmenten identificats per la seva procedència continental als cronicons i històries. Eren, i som, gent del comú i algun ‘qualcú’: el 1343 Romeu Manresa fou electe i nomenat síndic de Felanitx pel rei Pere. I al segle XX mon pare Andreu Manresa Andreu, mestre, batle i conseller insular.

De jove, als arxius, vaig fer l’arbre genealògic fins al segle XVI. N

ormalets, gent de poble, comerciants, migrants a França i Argentina. Petits burgesos i professionals universitaris a les darreres generacions.

I del cognom Montserrat?

És més comú a Felanitx i a Mallorca que el de Manresa. No he trescat massa la branca en la seva tradició històrica. El meu avi matern, Sebastià -Pere- Montserrat, roig felanitxer, va ser afusellat a Ibiza. Li deien de can Llevadora, com a ma mare. Als dos avis els he vindicat als meus llibrets sobre el poble i el nom.

És curiós que els dos cognoms representin indrets de la comarca del Bages molt representatius. Hi ha tingut mai alguna relació amb aquests dos llocs?

Hi he estat i hi he passat molts de cops pel Bages i sempre mir amb certa complicitat de pertinença, sensorial. Les arrels podríem dir. Record de nin el primer cop que vaig parar a retrarar-me devora el nom de la ciutat. Montserrat és un paisatge, un mite i un símbol cultural i de conviccions evidents.

Hi ha hagut mai alguna confusió amb els seus cognoms?

Alguna vegada m’han canviat de ciutat o capital i m’han esmentat senyor Terrassa... Me fa gràcia, però de cop ho he esmenat.

Alguna anècdota que pugui explicar a causa dels cognoms?

Qui era president de la Generalitat, Jordi Pujol, me va escometre entre en una roda de premsa a Palma i em va dir: «Vostè sap, Manresa, que sant Ignasi es va recloure (o refugiar) a Manresa...oi?». Me donà una breu lliçó d’història i religió. El vaig tractar a finals dels 80 quan era director de RNE a Catalunya.