Jordi Vilaseca Brugueras (Manresa, 22 d’octubre de 1967) fa 40 anys que viu immers en el món de l’educació. El projecte que va començar el seu pare, ja difunt, ha viscut etapes bones (la majoria) i altres de més amargues. Joviat ha encetat el curs sense l’escola de la Muralla, que s’ha convertit en l’Institut Escola Manresa i que ha passat de ser un centre concertat a un de públic que depèn de la Generalitat. A partir d’ara, res de Joviat 1 ni de Joviat 2. A Manresa, de Joviat ja només n’hi ha una, al carrer de Folch i Torres.
Per què fa el salt a escola pública, la Joviat 1?
El 6 de març del 2020 celebrem el 60 aniversari, el dia 13 ens confinem i el dia 20, el meu pare es mor. Just en aquell moment et quedes una mica pensant: ostres, ara com ho entomem això. Tens més temps, estàs a casa i tens la possibilitat de veure que hi ha un decret llei que permet la integració a la xarxa d’escoles públiques i et planteges si amb les condicions que teníem a Joviat-Muralla era una escola sostenible. Aleshores, és quan faig una ronda de trucades, primer a la família, i, després, als patrons i patrones, i els plantejo si seria una bona solució. La meva sorpresa és quan veig que hi ha unanimitat i que tots em diuen que és la solució.
Joviat-Muralla perillava?
Les famílies que no poden pagar, no només fruit de la pandèmia sinó perquè són persones assignades per la comissió d’escolarització, arriben gairebé a un 40%, amb necessitats educatives especials de persones nouvingudes i d’altres que no ho són. Amb aquesta situació, l’escola no tenia recorregut.
Un 40% de les famílies no paguen?
Quan veus que estàs en un lloc sensible, com és el Centre Històric i el Barri Antic, on cada vegada venen més alumnes que no poden assumir l’aportació voluntària, entre cometes, que s’ha de fer, veus que no serà sostenible i, a mig termini, que això pot arrossegar la viabilitat de Joviat Folch i Torres i de la part postobligatòria. Aquí és quan decideixo tirar endavant el procés.
Per què creu que les escoles concertades tenen una situació tan desfavorable, actualment?
Perquè, abans, la majoria de famílies que anaven a una concertada tenien claríssim que aquesta aportació voluntària que diu la llei era imprescindible -perquè no puc dir obligatòria- per compensar el valor afegit que era la sisena hora, la part complementària i qüestions que tinguessin a veure amb la gestió d’extraescolars, menjador, etc. La família que anava a una concertada buscava un plus que generava aquesta aportació voluntària. A la que arriben moltes famílies d’altres països, que algunes tenen necessitats educatives especials... Jo a l’administració li he dit que necessitem mans, a part de recursos, mans, per ensenyar la llengua a aquests nois i noies, per assumir tanta diversitat a l’aula... A partir d’aquí, arriba un punt que l’Oficina Municipal d’Escolarització, el Departament i els Serveis Territorials els diuen: ‘no, no, vostès no han de fer aquesta aportació voluntària. Aquesta escola és un servei públic d’educació a Catalunya i és gratuïta’. Aquí és on plora la criatura. Si, a banda d’aquest concert, que ja s’ha demostrat que és insuficient, les famílies no paguen, hi comença a haver una situació molt crítica. Aquesta aportació voluntària necessària per a la sostenibilitat d’aquests centres s’hauria d’haver dit que és obligatòria i imprescindible per satisfer el cost real d’una plaça. Si es tingués clar què val un nen que va a fer P3 a una escola pública i a una escola concertada. Si es tingués clar que el concert arriba, més o menys al 50% d’aquest cost, i, l’altre 50%, qui el paga? Les famílies? Però, si se’ls diu que és una aportació voluntària?
A l’administració no li interessa mantenir l’escola concertada?
L’administració, com ha de ser, defensa i promou l’escola pública. Jo, com a ciutadà, també. Però, a dia d’avui, la foto que hi ha és que necessita l’escola concertada perquè l’escullen no sé si prop del 40% de les famílies d’aquest país, i això són fundacions, són cooperatives, són ordes religioses, són empreses que han tirat endavant projectes educatius que han estat valorats i escollits per milers de famílies. Si el govern necessita l’escola concertada, però no la finança prou, i les famílies no poden i, algunes, no volen pagar l’aportació voluntària, imagina’t quin cercle.
A la pública també es queixen de la manca de recursos. Si una cosa la desmantelles i per l’altra tampoc no hi apostes al cent per cent...
És la realitat i van passant governs i... Jo li vaig dir al senyor Cambray [l’anterior conseller d’Educació]: vostè no hi serà, d’aquí a un temps, però jo encara hi seré. Fa 40 anys que hi soc i, ho he dit i ho segueixo dient, no m’he considerat mai un empresari de l’educació. És més, em fa mal quan algú considera que la prioritat principal de Joviat és el negoci. No. La prioritat número u és l’educació i és impulsar carreres professionals dels alumnes, i acompanyar les persones.
Què en poden esperar els pares, de l’Institut Escola Manresa?
En poden esperar un equip que és el mateix i amb un tarannà que no canviarà. Unes instal·lacions actualitzades i canvis pel que fa a les dinàmiques de gestió pròpies d’un institut escola públic.
Quina lectura en podem fer del fet que hi hagi un institut escola públic i una escola pública, la de Valldaura, quan es construeixi, tan a prop l’un de l’altra?
Jo crec que, a l’hora de la planificació educativa i d’haver de decidir el que s’ha decidit, l’administració ha tingut en compte aquesta realitat, a nivell de mapa escolar.
El primer pas per fer de Joviat-Muralla un centre públic va rebre un «no». El van veure perillar?
I tant! Després d’un període força intens de vora un any, iniciem el procés, que és burocràtic, molt tediós i intens, i arribem a un punt que ens havien de dir alguna cosa. Coincideixo amb el conseller en una taula rodona a Esterri d’Àneu, li dic que està una mica encallat i em diu que, en breu, em dirà alguna cosa; ens convoquen a una reunió i ens diuen que no. Em vaig sentir malament perquè no havíem pogut conversar.
Què van al·legar?
Van parlar de qüestions que tenien a veure amb la mida de l’escola, que eren molts professors; amb patrimoni, amb l’edifici; que s’havien trobat amb altres escoles que havien integrat que eren dificultoses. Van parlar de no tenir clar l’encaix de l’institut escola al barri i a Manresa, i de poc més. Ens plantegem un pla B i vaig a veure un bufet d’advocats, Vallbè, que dona suport al nostre patronat, que és l’Agrupació Escolar Catalana, i allà trobo una persona que em diu que potser li hem de donar una volta. En aquell moment jo pensava crear una altra fundació, més arrelada al Centre Històric, on, com a patrons, hi haguessin les famílies, el professorat, el barri. Sempre, el meu objectiu, és que l’escola tirés endavant. Fem un plantejament diferent i, tant l’Ajuntament, com l’administració i serveis territorials, s’ho miren diferent. S’ho miren com que està plena, que té 1.000 alumnes, que hi ha cent professors, i que, si està en perill o entra en risc, el sistema educatiu a Manresa se’n pot ressentir d’una manera bastant important, i és a partir d’aquí quan engeguem una sèrie de converses amb els dos directors generals de la concertada i de la pública. Comencem a negociar d’una manera molt prudent i discreta, però tenint en compte que no sabem encara si serà o no efectiva. I ja ens diuen que sí.
El canvi del no al sí, què el marca?
Que nosaltres plantegem que potser no ens veiem amb cor de tirar endavant aquesta escola.
Què significa per a la Joviat quedar amb un sol centre?
Que el projecte educatiu és només orientat a la secundària postobligatòria, amb els batxillerats i els cicles de grau mig i grau superior de cinc famílies professionals. Consolidar i reforçar molt la vinculació amb la FUB UVic-UCC, sobretot per tot allò que fa referència als graus superiors. Significa, també, una obertura internacional, una escola d’Hoteleria que s’internacionalitza. Reforçar molt la línia de formació contínua i ocupacional. En definitiva, orientar-nos a aquesta part d’adults amb un sol centre, amb un sol projecte, amb un sol equip.
Han fet un canvi d’imatge a les instal·lacions. Sembla un nou inici.
En diem l’any u de la nova etapa. Després de 64 anys, però, n’hi ha hagut d’altres. Quan vam anar a la Seu d’Urgell, quan en vam tornar. Hem tingut 30 anys residència d’estudiants, famílies professionals que ja no fem... El canvi, l’evolució, la transformació, la tenim molt a l’ADN de l’escola, i ara és una etapa nova. Persones que treballen aquí han vist que potser anirem més lleugers d’equipatge, sobretot a nivell econòmic. El canvi d’imatge, de logo...
L’equip directiu...
Hi ha una nova direcció que crec que portarà aire fresc, amb quatre dones. La directora és la Laia Puigdellívol. Després hi ha de sotsdirectora, Lourdes López. La Consol Pujol que és la gerent i la Marta Ballber. S’ho han agafat amb molta il·lusió. Jo estaré com a president de la fundació, ajudant en tot el que requereixin i estant molt atent a totes les demandes i necessitats que hi pugui haver per part de les empreses, i donant suport al caire internacional de l’escola. Tenim la intenció que l’escola de formació professional sigui un centre integrat d’FP de la Catalunya central.
Què vol dir això?
Que, més enllà de la formació reglada, també ja fa molts anys que fem la formació ocupacional continuada, acreditació de competències, i que és un centre que té vocació de lideratge com a hub del campus professional de la Catalunya central. No només amb vinculació amb els cicles que fa la universitat sinó també amb la possibilitat de fer cicles formatius amb altres escoles de la Catalunya central que també fan FP. La idea és sumar, satisfer les demandes de les empreses i ajustar l’oferta educativa a aquestes demandes. Un exemple és el nou cicle de Documentació Sanitària que hem fet aquest any. Ens ha semblat que hi havia un buit, l’hem proposat i han vingut alumnes. Sempre volem estar atents a aquestes necessitats.
