Entrevista | Samuel Anokye President de l'Associació de Ghanesos del Bages

«D’entrada, ningú no em parla mai en català»

Samuel Anokye explica que Manresa ha estat un ciutat molt acollidora i se sent agraït d’haver-hi arribat ara fa 17 anys 

Samuel Anoyke en la darrera festa de la comunitat celebrada el 16 de setembre

Samuel Anoyke en la darrera festa de la comunitat celebrada el 16 de setembre / Arxiu particular

Helena Carbonell

Helena Carbonell

Samuel Anokye va arribar a Catalunya el 2006 amb 24 anys després d’un llarg viatge pel Mediterrani. Assegura que se sent agraït d’haver trobat una ciutat tan acollidora com Manresa. Actualment, treballa a un escorxador de Sant Joan i té cinc fills. 

Per què va decidir marxar de Ghana? 

Perquè allà la situació era molt complicada, sobretot pel que fa al tema econòmic. La meva mare va tenir sis fills (jo soc el segon) i vaig venir bàsicament per poder treballar i ajudar la meva família.

Com va arribar?

En una pastera amb molta més gent. Vam arribar fins a Melilla i allà la policia va fer girar cua a molts dels companys, però jo em vaig poder amagar. A partir d’allà vaig anar directament a Vic i d’allà a Manresa. La veritat és que va ser un viatge bastant complicat, però estic content d’haver-lo fet.  

Per què va decidir anar a Manresa?

Perquè hi coneixia a gent. De fet, a Vic només vaig estar-hi sis mesos i després vaig venir directament a Manresa i porto des de llavors aquí i no penso marxar perquè hi estic molt bé. Fa deu anys que treballo al mateix escorxador de Sant Joan de Vilatorrada i els meus caps sempre han estat predisposats a donar-me un cop de mà. He trobat un lloc on em trobo bé.  

Considera que el van acollir bé? 

Crec que Manresa és un dels millors llocs on podia anar. Quan vaig arribar no tenia papers ni tenia res i ara els meus fills estan estudiant per ser el que volen, el més gran fa música i la següent s’està preparant per ser tècnica d'emergències mèdiques. Això ho hem pogut fer gràcies a l'ajuda que moltes persones ens van proporcionar quan vam arribar. Gràcies a això jo he pogut ajudar a gent que està al meu país. Quan vaig arribar també vaig rebre assistència de la fundació que porta Sor Lucía, ella és una persona extraordinària. 

Ha viscut episodis de racisme?

Més enllà d’algun comentari fora de lloc en algun supermercat durant la pandèmia, res important. El que sí que em passa molt és que d’entrada, ningú no em parla mai en català, i per això m’ha costat més d’aprendre que el castellà. 

És complicat integrar-se? 

Al principi una mica, sobretot pel tema de la llegua. Però un cop et pots comunicar amb els altres, la gent et tracta com un igual. També penso que és important no perdre de vista els nostres orígens i les tradicions del nostre país. 

Com a president de l’Associació de Ghanesos del Bages, que considera que és el més important que fan com a comunitat?

El més important és que la gent ens vegi i ens conegui. Per això vam fer la festa solidària el 16 de setembre. Va ser molt bonic perquè molta gent es va acostar a la plaça Catalunya i van poder veure una petita part de la nostra cultura. Per nosaltres és important que siguin festes benèfiques per tal de poder ajudar a la gent que està al nostre país, en aquest cas era per millorar les infraestructures i portar materials a una escola. És una forma que la gent gran d’aquí ens conegui. 

Què és el que més enyora de Ghana?

Nadal amb la mare i tots els germans. Sempre que puc hi vaig per veure la família i donar un cop de mà en tot el que pugui, per exemple, l’última vegada que hi vaig ser vaig portar molta roba per donar a la gent del poble. Però en tots els anys que porto a Manresa no ha coincidit que per Nadal estigués a Ghana. 

Subscriu-te per seguir llegint