Des del cor de l'Àfrica fins al cor de Catalunya, el viatge de 1.221 manresans

Les comunitats dels països del sud del continent, una de les regions més empobrides, han crescut de forma sostinguda 

Festa solidària de la comunitat de ghanesos a Manresa celebrada el 16 de setembre

Festa solidària de la comunitat de ghanesos a Manresa celebrada el 16 de setembre / ARXIU/ Oscar Bayona

Helena Carbonell

Helena Carbonell

Segons dades de l’Ajuntament de Manresa, el 30 de juny d’aquest any hi havia 1.221 immigrants provinents de la regió de l’Àfrica Subsahariana vivint a la capital del Bages. El primer anàlisi semestral del padró d’aquest any encara no està publicat, però el consistori ha pogut facilitar aquesta dada a Regió7.

El darrer informe de l’anàlisi semestral del padró complet es va donar a conèixer el desembre del 2022, un document que explicava que el desembre de l’any passat, a la capital del Bages, hi havia 1.174 persones immirants que provenen d’alguna regió de l’Àfrica Subsahariana. Així doncs, en sis mesos l’augment d’aquest segment de la població ha estat de 34 persones. 

Segons les dades facilitades corresponents al juny d’aquest any, els immigrants de l’Àfrica Negra que viuen a Manresa provenen de dinou països diferents. Els més destacats són Senegal amb 568 persones, Ghana amb 211 i Gàmbia amb 123. 

S’entèn per Àfrica Subsahariana o Àfrica Negra els 49 països que es troben al sud del desert del Sahara, que és una de les regions més empobrides del món. Els nouvinguts que arriben d’aquesta zona del continent representaven l’any passat el 7,4% del total d’estrangers que hi havia a Manresa. Aquest any encara no se sap perquè no hi ha totes les dades municipals disponibles. 

L’any passat, les comunitats més importants d’aquesta regió eren la de Ghana i la Senegal, que comptaven amb 210 i 542 persones, respectivament. L’anàlisi de dades que l’Ajuntament va fer l’any anterior revelava que el desembre del 2021 a Manresa hi havia 176 persones de Ghana i 526 de Senegal. Per tant, les dues comunitats van crèixer en nombre en el període d’un any, la de Ghana en 34 persones i la de Senegal en 16.  

Dins el total de persones migrades de Manresa, gairebé la meitat són del Marroc, però també hi ha una comunitat important que provenen de la regió de l’Àfrica subsahariana. De fet, només les persones que venen del Senegal ja representen el 3,42% de tots els migrants de la capital bagenca segons l’informe de desembre del 2022. 

Una comunitat que creix

El creixement de les comunitats de països subsaharians a Manresa no ha estat molt pronunciat en cap moment en concret, però sí que ha sigut sostingut en el temps. Posant per exemple Ghana, el desembre del 2016 comptava amb 82 membres, mentre que dos anys després ja en tenia 105 i el 2022 la xifra havia crescut fins als 210. 

Aquest creixement també es comprova en el total de la suma d’immigrants de l’Àfrica Negra, però també en els països amb comunitats més petites, com ara Mali. Al 2016 hi havia 34 malians a Manresa, al 2018 un més i l’any passat la xifra de membres d’aquesta comunitat va arribar a 52. 

L’evolució de membres d’aquesta amplia regió del món a Manresa ha evolucionat de forma paulatina. L’any 2014 hi havia 1.035 persones, una xifra que va fer un lleuger descens el 2016, quan va aribar a 935. Al 2018 a 1.011 persones i el 2021 a 1.093. 

Hi ha alguns dels dinou països de l’Àfrica Negra ambque actualment tenen presència a Manresa que compten amb només una o dues persones a la capital bagenca. Són els casos de les comunitats d’Uganda i Sierra Leone, que només compten amb un membre cadascuna i de Gabón, Angola, Moçambic i la República Democràtica del Congo, que només hi tenen a dues persones per comunitat. 

La necessitat de marxar d’una de les zones més pobres del planeta

L’Àfrica Subsahariana és una de les zones més pobres del món tot i tenir bona part de les reserves de la majoria de recursos naturals de tot el planeta, segons l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). D’acord amb aquesta entitat de l’ONU, els conflictes bèl·lics també són un element fonamental per entendre els fluxos migratòris actuals. 

Marxar d’una regió en tan males condicions de vida per l’extrema pobresa es converteix moltes vegades en una qüestió de supervivència més que de voluntat de la persona que ha de marxar de casa seva. A Manresa hi ha diverses comunitats d’immigrants africans que tenen múltiples funcions, a part de promocionar la cultura i les tradicions de cada país dins la capital bagenca, també serveixen per teixir xarxes de contactes potents.

Segons expliquen membres d’aquestes associacions, un altre dels motius pels quals val la pena formar-ne part són les comunicacions institucionals on els ciutadans poden expressar els seus dubtes o dificultats que tinguin amb temes administratius o burocràtics, per exemple. Tres de les associacions que més destaquen de la comarca del Bages són l’Associació de Ghanesos del Bages, Amics del Senegal del Bages i l’Associaició Africana de Solidaritat. 

De fet, aquest mes de setembre l’associació de Ghanesos del Bages va ser protagonista d’una polèmica en una festa solidària que va celebrar-se a la plaça Catalunya de Manresa. En un moment de la celebració, la persona encarregada de posar la música havia de posar l’himne espanyol i, per error, va posar el preconstitucional amb la lletra de José María Pemán, del 1928. Tant l’encarregat de la música com el president d’aquesta associació van demanar disculpes pels fets i van reconèixer que no sabien que  

El rebombori que aquest fet va crear a les xarxes socials va ser important. Diversos partits polítics van demanar a les autoritats que hi havia allà perquè no van parar la música ni van dir res i també hi havia qui qüestionava que els ghanesos no sapiguessin realment el què feien. El president de l’entitat creu que moltes persones van aprofitar «l’incident» per tenir conductes racistes, però assegura que estan molt satisfets amb el resultat de la festa perquè «més gent ens va conèixer». 

Subscriu-te per seguir llegint