Molts, sobretot pares i mares, la coneixen com a mestra d’educació infantil a l’Espurna de Manresa. Per a altres persones, és la Su, la cantant que, a part de posar la veu, hi deixa el cor, l’ànima i la cansalada quan és dalt de l’escenari, sobretot quan és al capdavant de la banda de rock Mr. Hyde. La podem veure en versió més relaxada quan actua en el duet Su&Si. En els darrers tres anys, però, el seu nom i cognoms figuren en llocs privilegiats del powerlifting, una disciplina esportiva que cada vegada té més adeptes. Actualment, és campiona d’Espanya de la seva categoria. Aquest esport, en constant creixement, consisteix a aixecar una barra amb pesos en tres posicions diferents: pes mort, press banca (estirat en un banc) i sentadilles (esquat). Ella, que competeix en la categoria de màster 1, és capaç d’aixecar, com a pes mort i esquat, 137,5 quilos, més o menys el doble del que marca la seva bàscula. La seva vitalitat i determinació contrasta amb la tendresa de quan parla dels petits de la llar d’infants o de la seva família. Poques persones, com la Susana Ramírez Cuevas (Manresa, 1978), tenen la capacitat d’assolir reptes com els que es fixa periòdicament. Ara, entre cella i cella té un nou objectiu: aconseguir la internacionalitat. No estalvia hores d’entrenament a l’Improve, el seu gimnàs, on es troba com a peix a l’aigua i on coincideix amb altres esportistes de nivell, tres dels quals ja competeixen més enllà de la península. Des de fa un parell d’anys, viu amb la seva parella, el David, i els seus dos fills, Gisela i Marc, a Canet de Fals (Fonollosa).
Com aconsegueix aixecar prop de 140 quilos una dona que no destaca per la seva envergadura?
Amb un molt bon entrenador, que fa un acompanyament constant. Planifica de forma metòdica per poder anar millorant amb el temps de forma progressiva. No s’aconsegueix amb un parell de dies. Una de les paraules clau és constància. En el meu cas, són quatre dies la setmana.
En algun moment es va apropar a un esport poc conegut.
Deu fer cinc o sis anys, quan es va obrir el gimnàs Improve, m’hi vaig apuntar, però no va ser fins al 2020 que vaig fer el pas de dedicar-me i competir al powerlifting. Inicialment, el que volia era perdre pes i sentir-me millor. Més endavant, l’Arnau –entrenador– va creure que podia ser un esport idoni per a mi.
Ja es veu que li va seduir aixecar pesos.
Vaig veure que era un esport que propiciava la superació personal. En un primer moment veus a terra una barra amb pesos que penses que no la podràs aixecar mai. Amb el temps, un bon dia tens la satisfacció de veure com l’agafes, la tens a les mans i la controles. És agradable sentir-te forta. I també pot ser un bon exemple per als fills veure la constància i voluntat de superació.
Deu fer falta tanta o més força mental que física.
La psicologia hi juga molt al powerlifting. És molt important tenir el cap superclar. Un dels tres exercicis que hem de fer, el de la sentadilla –esquat, en català–, comporta començar amb el cos sota una barra que pesa molt més. Sense el cap centrat, la barra t’enfonsa.
Concentració, concentració i més concentració.
Sempre, i encara més durant les competicions. Els dos entrenadors, el Juanjo i l’Arnau, ens ho remarquen molt. Ens donen les ordres de focalitzar, pressionar... Abans de l’aixecament, jo em dic a mi mateixa que la barra és meva.
En aquest esport, el factor sort hi deu jugar ben poc.
Tot i que potser no és determinant, també hi té el seu paper, perquè hi ha un jurat que determina la validesa dels moviments. Sabem que qualsevol valoració és subjectiva.
Si hagués de posar en una balança el powerlifting i la música, què pesaria més?
No sabria dir-ho. Són molt diferents, però alhora molt iguals. Quan surts a la tarima a competir, té paral·lelismes amb el moment que apareixes a l’escenari a cantar. Surts amb la confiança d’haver fet els deures, però amb la incertesa del resultat esportiu o la reacció del públic en un concert. Powerlifting i música activen molta adrenalina.
Davant d’una situació complicada al carrer, se sent més segura d’ençà que practica aquest esport de força?
Em sento molt segura de mi mateixa. Jo he patit molts problemes d’esquena de jove, però fer esport m’ha ajudat molt a revertir-los. Noto que trepitjo el carrer amb més energia i empenta.
Hi ha culte al cos al powerlifting?
No es busca l’aspecte físic estètic. Hi ha un control del pes i de l’alimentació quan es vol un alt rendiment. Les nostres categories van per franges de pes i edat.
En el seu cas, quins són els complements nutricionals més adients?
Proteïna en pols, creatina per recuperar les fibres, omega-3 i, quan tinc un entrenament molt dur, prenc cafeïna en pastilla.
A cada esport es respira un ambient diferent. Com és el de la seva disciplina?
Molt sa. Sempre ens ajudem a carregar i descarregar barres, per molt rivals que siguem. Hi ha un ambient de complicitat.
Ara, curiosament, a la gent gran se li recomana esport de força.
Fa poc en una competició hi havia una dona de les Canàries de 70 anys. A mesura que ens fem grans, es perd massa muscular. Amb els exercicis que practiquem reforcem músculs i articulacions.
La competició comporta fer molts quilòmetres, però la música també...
Sens dubte he fet molts més quilòmetres acumulats amb la música. Tenim concerts tot l’any, ja sigui amb el rock dur de Mr. Hyde, amb un repertori per a tots els públics, o amb el duet acústic Su&Si, més intimista.
A la llar d’infants també deu cantar als nens i nenes.
Sí, sí, des de cançons infantils tradicionals com el Sol solet, fins a qualsevol que s’escaigui, segons l’activitat que estem fent.
També rock?
A vegades poden ser cançons conegudes, però amb un ritme i melodia diferent. Veus que la cara els canvia, que poden passar de mirar a admirar.
La música i l’esport li venen de tradició familiar?
A casa s’escoltava música, però mai hi ha hagut músics. A un avi l’havia sentit a cantar flamenc tres o quatre vegades, però mai s’hi havia dedicat. Soc la primera de la família que trepitjo escenaris periòdicament. En relació amb l’esport, el pare i el tiet van jugar a futbol amb el Manresa. El pare està molt fort perquè, encara ara, practica aikido.
A una dona com vostè, què li aporta treballar amb nens petits?
Una energia molt positiva. Quan comences el curs és dur perquè ploren, però al cap de pocs mesos ja arriben al matí amb un somriure i una abraçada a punt. Et converteixen en un referent i això fa emocionar. Tinc la gran sort de poder dedicar-me a tot allò que m’apassiona.
Per sort, la canalla petita no té molts dels prejudicis de la nostra societat.
Normalitzen moltes situacions, fins i tot quan hi ha nens que conviuen amb algun tipus de trastorn.
Amb tanta activitat, quan arriba a casa és capaç de reposar?
Tinc la gran sort que, la major part de les vegades, el meu marit ha preparat el menjar. Això em permet continuar. Ara he estat preparant un curs de formació contínua adreçat a mestres per preparar-los a ensenyar matemàtiques en edats prematures, pròpies de l’educació infantil. El que se’n diu descansar pot arribar a partir de les 11 de la nit.
Les matemàtiques són a tot arreu, formen part del nostre dia a dia.
S’ha de visualitzar que poden ser presents en un acte tan quotidià en una escola com associar la foto d’un nen amb el penjador on hi té la bata. Els mateixos mestres han de ser conscients que moltes de les coses que fan ja són matemàtiques.
Manté les ganes d’escriure i de fer poesia?
Ho havia fet més que no pas ara. Quan estudiava havia guanyat certàmens literaris a l’escola. El que escric ara és per a mi, podria dir que és una forma de teràpia personal. A vegades necessites explicar una cosa, que no vols dir a ningú, i escriure ajuda en aquell moment i quan ho rellegeixes.
ELS 4 CANTONS
Tothom té el que es mereix?
No.
Millor qualitat i pitjor defecte.
Autoexigència/Autoexigència.
Quina part del seu cos li agrada menys?
Les cames.
Quant és un bon sou?
El que et permet viure amb qualitat.
Quin llibre li hauria agradat escriure?
La història del meu avi.
Una obra d’art.
El Jardí de les delícies, del Bosch.
En què és experta?
Uuuu. En res.
Què s’hauria d’inventar?
La cura de l’Alzheimer.
Déu existeix?
No.
Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?
La Madonna.
Un mite eròtic.
James Hetfield, cantant de Metallica.
Acabi la frase. La vida és...
Curta.
La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?
Hi ha de tot.
Tres ingredients d’un paradís.
Mar, bona companyia i pau.
Un lema per a la seva vida.
Sigues feliç.
