Manresa ja té una associació de bridge, un popular joc de cartes que es juga arreu del món i que segons els seus defensors és un joc de vida que exercita la ment, per la qual cosa és ideal sobretot per la gent gran.
A Manresa no és nou. Ja fa temps que a la Coordinadora de Jubilats hi ha un grup que juga habitualment, que és d’on ha sortit l’associació.
A més a més anys enrere el professor de matemàtiques que va ser director de la Universitat Politècnica a Manresa, Pere Rubió, també en va ensenyar a estudiants de la universitat perquè «faculta pel raonament».
Difondre el joc
És el propi Rubió qui ara ha posat en marxa, juntament amb altres persones aficionades al joc de cartes, l’Associació Bridge Manresa, que ja està registrada oficialment. Neix amb l’objectiu de difondre el joc, acollir a totes aquelles persones interessades en el joc per, d’aquesta manera, «poder fer trobades més nombroses, competicions dins el club o amb gent de fora».
El més important, però, és promoure el joc perquè va bé per exercitar la ment, sobretot la gent gran, afirmen.
Tres cops a la setmana una vintena de persones es troben al local de la Coordinadora de Jubilats, al segon pis de l’Ateneu de les Bases, per fer unes partides. Es juga amb cartes angleses o franceses, les de pòquer.
Hi prenen part quatre persones. Per parelles. Entre ells, entre cada parella, s’estableix una complicitat i es fan les seves pròpies regles sempre que es compleixi el reglament. Això vol dir que cada parella juga de manera diferent a les altres. Prèviament hi ha com una mena de subhasta que acaba amb un contracte on un jugador es compromet a guanyar una determinada quantitat de bases, que és el que s’anirà acumulant amb el joc.
Rubió, de 83 anys, explica que és una de les seves passions. Comenta que a casa seva jugava a cartes amb el seu pare. «Un dia em vaig comprar un llibre sobre jocs de cartes. El rei era llavors un joc que es deia Tresillo, que ja ha desaparegut. Llavors n’hi havia un altre que deia que s’havia inspirat amb el bridge, i això em va picar la curiositat. Què deu ser això del bridge?. I hi vaig entrar». Tenia 25 anys. Fins ara.
D’aquesta forma va aprendre a jugar pel seu compte. Els anys 70 es va afegir a unes partides que es feien al Lluís de Peguera, i a partir del curs 1996-1997 va impulsar una assignatura de bridge a l’actual Politècnica per fomentar «el raonament» i «exercitar la ment» entre els alumnes del centre.
Ho va fer durant 15 cursos fins que es va jubilar. Estima que per les classes de bridge van passar uns 500 estudiants. «Em consta que alguns han continuat jugant» i confia que alguns d’aquests 500 exalumnes es posin en contacte amb la nova associació i n’acabin formant part.
Durant aquest temps va fer uns cursos al Club Tennis Manresa i més endavant la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes li va demanar de fer cursos a l’entitat. «Els hi va recomanar el psiquiatre Pere Bonet» per estimular la ment. I fins ara.
A la Coordinadora de Jubilats i Pensionistes hi ha partides de bridge tots els dilluns, dimecres i dijous entre les 5 de la tarda i 2/4 de 8 del vespre.
Un joc noble i net
Segons l’opinió de Rubió, el bridge «és un exercici de vida. Has de triar allò més adequat i arribar a la conclusió més adequada. Estàs prenent decisions en les quals intervé l’atzar, amb la qual cosa has de controlar i preveure aquest atzar, el que pot passar. Això només es fa amb el bridge». A l’associació reblen que és un joc «noble, net i maco».
Rubió afirma que la seva condició de matemàtic no li dona avantatge. «Els matemàtics no solen ser els millors jugadors de bridge. Solen ser els millors analistes, això sí. Però els jugadors han de prendre una decissió ràpidament, i l’analista demanarà una hora per analitzar-ho tot. Triarà l’opció bona, però ja l’haurà pifiada», conclou.
Els orígens del bridge
Els orígens del bridge es poden rastrejar a finals del segle XVI, a Europa, quan acaben de fixar-se la mida i les figures de la baralla. Es desenvolupen aleshores una gran varietat de jocs, que van evolucionant en complexitat i popularitat. El Quadrille a França, el Vint a Rússia i el Whist a Anglaterra, són antecedents remots de l’actual bridge. El Wisht seria el més semblant al bridge actual.
