Joies sobre rodes
Els clàssics, molt més que un mitjà de transport
La sensació de conduir un cotxe com els d’abans, el fet de veure circular un projecte personal o l’afició a la mecànica són algunes de les moltes raons per les quals els aficionats als vehicles clàssics tenen tant afecte als seus cotxes i motos. Tot i que és una afició que demanda molt temps i diners, pels amants del motor antic, tot l’esforç val sempre la pena.
El Clàssic Motor Club del Bages va estrenar al novembre una nova seu al polígon de Bufalvent de Manresa i just fa una setmana van celebrar el primer mercat de motos, cotxes i tota mena de productes relacionats amb l’univers del motor de més d’un quart de segle de vida. La convocatòria va ser tot un èxit, tant pel que fa a l’afluència de visitants com pel que fa a l’atracció de paradistes.
El secretari del club, Pep Claret, explicava que tot i ser un esdeveniment força gran, es va organitzar de forma «sorprenentment ràpida», ja que en molt poc temps es van omplir les trenta-dues places que hi havia per muntar una paradeta. Segons el secretari, el club compta amb 3.800 socis que estan distribuïts per tot el territori estatal.
Claret definia la fascinació pels cotxes i motos antics gairebé com un fenomen social digne d’estudi: «el que més atrau a la gent és la germanor que es respira en totes les concentracions i el fet que és una afició absolutament transversal en tots els estrats socials». Aquesta afirmació es va poder comprovar en el primer mercat del club bagenc, on es respirava un ambient molt afable i familiar i totes les converses que se sentien tenien alguna cosa a veure amb els vehicles.
Una de les característiques que més destaca Claret de l’univers dels cotxes clàssics en general i del Clàssic Club Motor particularment és que hi ha cabuda per a tothom. «Aquí no es fan distincions entre els populars com podrien ser el 600, o un 1430 de cotxes de luxe com un Ferrari antic».
En aquest esdeveniment, hi havia tota mena de productes a la venda més enllà dels vehicles en si, tot i que les parades que més destacaven eren les de recanvis i peces concretes de vehicles antics. Claudi Roca venia motos i recanvis de motos, explicava que el mercat li va servir sobretot per donar-se a conèixer i fer contactes dins el sector de la mecànica antiga. Per ell «és important que es facin aquest tipus de mercats perquè es fomenta el clàssic i la gent pot veure tot el sector».
Una altra parada de peces de cotxes antics era regentada per Jaume Jubert, que es mostrava més que satisfet amb la convocatòria de l’acte. Jubert va ser de fet un dels primers membres del Clàssic Motor Bages, hi va entrar només fundar-se, ja que des de sempre li havien agradat els cotxes antics. «Jo quan tenia divuit anys vaig començar l’ofici de planxista i em vaig especialitzar en els cotxes que en aquell moment eren clàssics perquè em cridaven molt l’atenció». Tanmateix, Jubert mostrava preocupació pel relleu generacional de l’afició que ha ocupat bona part del seu temps lliure i de treball al llarg de la seva vida, creu que falten joves.
Una preferència dels grans
La continuïtat de la fascinació pels vehicles de més de vint-i-cinc anys és un tema que provoca controvèrsies dins el mateix sector. Tot i que bona part de les persones que van acudir al mercat eren homes de més de seixanta anys, hi ha qui defensa que es tracta d’un sector que s’esta revitalitzant, com Emilio González, un aficionat als cotxes clàssics.
Per González, el relleu està garantit i ho exemplifica amb un cas familiar: «el meu nebot té ara divuit anys i té molt clar que el primer cotxe que es vol comprar quan es tregui el carnet de conduir tindrà més anys que ell». Creu que és un tema que també té a veure amb «els valors que s’ensenyen a casa».
En el seu cas, la fal·lera pels cotxes antics li va venir de ben petit, des de sempre li havien agradat, igual que al pare, i per això va decidir estudiar per a ser mecànic. Ara diu molt orgullós que el seu Fiat 600 és una obra mestra familiar. Va aconseguir el vehicle i ell va fer tots els arranjaments de mecànica i el seu germà es va cuidar de fer el disseny exterior. Per ell, és «una joia familiar».
Pel que fa a la conservació d’aquesta afició en el temps, Cels Grau, que tenia una parada de motos i recanvis, no té tan bones perspectives de futur com Emilio González. «Jo veig que està baixant molt entre el jovent, tinc dues filles i dos gendres i a cap dels quatre els fa cap gràcia el tema de les motos ni dels cotxes». Ell té una col·lecció de més de quaranta motos de més de trenta anys i ha estat una de les seves aficions més importants de la vida. A la seva parada s’hi venien exclusivament motos i recanvis de la marca Ossa.
Grau va fer una molt bona valoració final de la fira: «he venut dues motos i amb això ja em puc donar per satisfet, una Enduro Amèrica i una altra de carretera, per 6.000 euros cadascuna».
Estimar els vehicles
Mari Carmen Lanzo és una de les poquíssimes dones que estava dissabte darrera un taulell al primer mercat del club del motor clàssic del Bages. Explicava que ella es va introduir de ple en aquest univers gràcies al seu marit, que un bon dia va decidir que volia restaurar l’antiga moto del seu avi. «D’això ja fa més de vint-i-cinc anys i des de llavors, tenim la casa sempre plena de trastos», bromejava.
Després d’aquest primer i ambiciós projecte de la moto de l’avi, en van venir molts que Lanzo recorda molt bé pel lligam familiar, com la vegada que van arreglar una moto quan el seu primer fill es va treure el carnet.
Això sí, el projecte que més recorda és el primer. «Mentre el meu marit i jo siguem vius aquella moto no es vendrà per tota la feinada, l’amor i la dedicació que hi ha al darrera». Tant ella com el marit pensen que s’hauria de fer alguna cosa per atraure més públic jove.
Respecte a aquesta atracció de nous aficionats, Jaume Jubert pensa que l’administració pública posa les coses «cada vegada més fàcils» per tenir un cotxe clàssic, troba que el problema és que «la gent ja no gaudeix tant de conduir com fa uns anys». «Els motors dels cotxes actuals s’encenen i s’apaguen amb un botó, en canvi, quan vols fer uns quilòmetres amb segons quin clàssic has de passar-te dues o tres hores revisant al garatge revisant que tot estigui al seu lloc».
Les xarxes impulsen
El secretari del club organitzador de l’acte, Pep Claret, feia saber que hi ha molts aficionats que busquen els recanvis i les peces que necessiten a través d’internet. Personalment, considera que aquesta és una pràctica «molt interessant» que no és incompatible amb mercats i esdeveniments presencials. «Les peces de cotxes més populars com el 600 les pots trobar fàcilment per internet, però hi ha coses que són tan exclusives i rares que és molt més fàcil donar amb elles remenant ferros en mercats», detallava.
De fet, creu que el fet que es venguin peces a través de les xarxes fa que l’afició pels vehicles clàssics sigui «més accessible», i, per tant, pugui atraure més gent jove. Creu que part de l’encant de l’acte és «conèixer persones amb la mateixa passió pels motors clàssics».
Damià Albert va venir des de Sant Climent del Llobregat per acudir al mercat. Tot i que ell no té cap vehicle clàssic, es força aficionat a col·leccionar miniatures de cotxes emblemàtics de la seva joventut. Ara per ara en té unes 200, un elenc que pretén ampliar. En el seu cas l’afició li ve del seu germà, que era mecànic i sempre anava amb un 2 cavalls.
Moltes de les seves figuretes les ha aconseguit a través de les xarxes i d’intercanvis amb particulars, però la primera de la col·lecció va ser un Mercedes 280 que li van regalar el Nadal quan va fer 9 anys.
«Em vull morir amb aquest cotxe»
Els sentiments que un aficionat als motors clàssics pot arribar a desenvolupar pel seu cotxe o la seva moto són tals, que en moltes ocasions es veuen obligats a refusar ofertes econòmiques molt sucoses, tot per les hores i els records que tenen relacionats amb el vehicle en qüestió.
En el cas de Ruben Tomàs no es planteja vendre el seu Mercedes Clase S del 1979, que té des de fa cinc anys. «Em vull morir amb aquest cotxe perquè em dona unes sensacions a l’hora de conduir que no he sabut trobar en cap altre vehicle».
Tomàs va fer la setmana passada el viatge des d’Andorra la Vella fins a Manresa per anar al mercat de clàssics i va sortir-ne amb molt bon gust de boca. «Venir fins aquí m’ha servit sobretot per conèixer gent que em podria ajudar en cas que necessiti un recanvi, he vist cotxes molt ben partits i un ambient molt festiu». Recorda que ja havia estat en esdeveniments organitzats pel club bagenc i considera que «són gent molt competent que saben el que es fan i quan vaig anar a una trobada a Berga fa un temps ja em va semblar un acte força consistent».
Ivan Moreno
Aficionat als cotxes clàssics
«Res podria pagar el valor del meu cotxe»
Ivan Moreno va anar al mercat del motor clàssic de Manresa des d’Igualada amb el seu dos cavalls, que considera una joia familiar.
Des de quan té aquest cotxe?
Me’l va regalar el meu pare quan vaig fer setze anys i ara ja en tinc 46. Ell era mecànic i des dels tres anys jo ja li demanava un trasto d’aquests.
Li deu portar molts records.
Aquest cotxe és la joia de la meva família i per ser sincer crec que res podria pagar el valor del meu cotxe perquè hi ha una implicació sentimental que és incalculable. Per circumstàncies de la vida jo no em vaig treure el carnet de conduir fins als 42 anys i encara així he pogut gaudir del cotxe.
A través del manteniment i les reparacions?
Sí, i tant. Però també a través d’altres persones que sí que l’han conduït. Amb aquest cotxe s’ha casat la meva germana i molts amics meus. El pare va morir l’octubre passat i poder anar a acomiadar-lo amb el seu regal va ser una sensació màgica. Aquesta afició m’omple molt.
I llocs com aquest mercat de Manresa permeten trobar persones amb les mateixes inquietuds.
La veritat és que les trobades i les concentracions sempre hi ha molt bon ambient i m’agrada el fet que puguis conèixer gent. Però també s’ha de dir que, com a tot arreu, hi ha puristes que diuen què és un cotxe clàssic i què no.
No ho són tots els vehicles de més de vint-i-cinc anys?
Això és el que diu la teoria, per tant, aquest any tots els cotxes fets del 99 enrere són clàssics, però hi ha gent que diu que un Opel Manta de 30 anys o un SEAT Ibiza de 27 no poden ser clàssics i s’han inventat una nova categoria, diuen que aquests cotxes més recents són on-timers.
I vostè que en pensa?
Jo crec que tot cotxe que té més de vint-i-cinc anys i ha estat cuidat per algú s’ha de considerar clàssic, malgrat el que diguin alguns. Considero que aquests corrents més puristes que comentava fan mal a la gent que dedica moltes hores i diners a mantenir un cotxe antic en condicions, és una afició molt gratificant però també molt sacrificada.
Creu que hi ha relleu generacional per mantenir aquest hobby?
I tant que sí. Jo tinc joves a la família que tenen molt clar que es volen treure el carnet de conduir només facin diviut anys per comprar-se el seu primer cotxe antic. Crec que per molt que els cotxes canviïn i evolucionin, com ara amb els elèctrics i híbrids, l’afició per conduir com es feia abans i per la mecànica no desapareixerà.
Vicenç Vilalta
Col.leccionista de miniatures de cotxes clàssics
«Els cotxes formen part de la història »
Tot i que professionalment es dedica al sector de la telefonia mòbil, Vicenç Vilalta dedica bona part del seu temps lliure al col·leccionisme de miniatures de cotxes antics, una afició que també ha passat a la seva filla.
Com va començar a col·leccionar miniatures?
Suposo que com la majoria dels col·leccionistes d’aquesta mena d’objectes, el meu pare me’n va regalar una quan era petit i des de llavors no he parat d’ajuntar-ne.
Quantes calcula que en té avui en dia?
Unes 3.800, m’ocupen tota una habitació a casa.
Com a venedor, que diria que és el que crida més l’atenció a la gent de les seves figures?
Les que es venen més són les de models més populars. La gent busca la versió del seu cotxe, els fa molta gràcia trobar una rèplica molt ben feta del 600 que tenia l’avi o de l’Opel que havien portat quan eren joves. És un objecte que et pot salvar el regal del dia del pare molt bé.
Creu que encara se’n regalen a nens petits?
I tant, de fet, hi ha criatures de sis o set anys que veuen els models exposats i els saben diferenciar i dir més o menys de l’època que són. Això és com els que recorden totes les alineacions dels partits dels seus equips de futbol preferits.
Pronostica un bon futur al món del col·leccionisme de miniatures de cotxes clàssics?
Jo crec que és una afició que es mantindrà en el temps perquè tot i que la majoria de compradors són grans, també es regalen a nens petits que quan siguin grans potser els agrada i en volen col·leccionar.
I quin pronòstic fa dels vehicles antics? Creu que és una afició amb data de caducitat?
Tinc força clar que la gent que els agraden els cotxes i conduir, sempre els agradaran els clàssics. Em sembla que els cotxes que es fabriquen avui dia no podran aguantar tant com els d’abans i serà més complicat, però és un tema que atrau molta gent.
Per què s’haurien de mantenir aquests cotxes antics?
Perquè els cotxes formen part de la història del nostre país i del nostre passat com a societat, tant com la política o la monarquia. Els vehicles clàssics que tenim avui dia ens han vist néixer i els hem de respectar com qualsevol altra part de la nostra història.
Que creu que es podria fer per promocionar aquest respecte?
Penso que les administracions públiques haurien de posar més facilitats a l’hora d’imposar sancions i restriccions de circulació dels cotxes antics. Tot i que de mica en mica, va millorant.
