Mil manresans són analfabets i la meitat es troben al Centre Històric

A la ciutat hi ha més de mil persones que no saben llegir ni escriure, de les quals més de cinc-centes viuen al barri vell 

Vista de Manresa des de la torre Santa Caterina

Vista de Manresa des de la torre Santa Caterina / Arxiu/Mireia Arso

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Segons consta a l’Agenda Urbana de Manresa 2030, a la ciutat hi ha 1.067 persones que no saben llegir o escriure. Segons un altre document, el Pla Integral de Revitalització del Centre Històric (PIRCH), en aquest sector de la ciutat es concentren unes 540 d’aquestes persones. Així que creuant les dades, la meitat de les persones analfabetes que viuen a Manresa ho fan al Centre Històric.

L’Agenda Urbana de Manresa 2030 fa referència a dades de l’Idescat de l’any 2021. En la presentació del PIRCH, que es va fer a finals del 2022, es va deixar constància que un dels problemes socials més alarmants del nucli antic de la ciutat de Manresa és l’índex d’analfabetisme. 

Se situa en el 7,34%. Això vol dir que unes 540 persones de les 7.772 que viuen al Centre Històric no saben ni llegir ni escriure. Al conjunt de la ciutat l’índex és de l’1,40%, per tant, el nucli antic multiplica per cinc el percentatge del conjunt de Manresa.

En conjunt, «pel que fa al sistema educatiu, hi ha un número alt de la població, 6.407 persones, sense estudis o que no sap llegir o escriure». Aquest nombre és la suma de les 1.067 persones analfabetes i les 5.430 que no tenen estudis.

L’Agenda Urbana de Manresa 2030 també detalla que, encara que existeix un sistema de bonificacions i beques per garantir l’accés a l’educació infantil no obligatòria per a famílies de baixos recursos, «hi ha un problema estructural de segregació escolar basat en raons socioeconòmiques i d’origen que resulta en desigualtat d’oportunitats per a col·lectius més vulnerables». 

Segregació escolar

Per abordar aquest problema, Manresa compta amb una Comissió d’Estudi de la Situació de la Segregació Escolar, que ha signat un pacte per erradicar la segregació escolar.

També afirma que el Campus Universitari de Manresa (UPC Manresa, UManresa-FUB i UOC) ofereix accés a formació superior en els àmbits de la salut, l’educació, l’empresa i l’enginyeria. 

Afirma que el grau de formació de les dones és, en general, inferior al dels homes, encara que aquesta situació s’inverteix quan s’analitza la formació superior.

En l’àmbit laboral, Manresa té un percentatge de desocupació similar al de la resta de la comarca, lleugerament superior a la mitjana catalana i estatal. Els valors per als col·lectius de risc com els joves o les dones són també similars a la mitjana catalana i estatal, segons el document. 

Les dades corresponen a l’apartat de Vulnerabilitat social, demogràfica i econòmica de l’Agenda Urbana Manresa 2030. 

Subscriu-te per seguir llegint