El professor de la Politècnica de Manresa Toni Dorado, nou catedràtic a la UPC, i el més jove

El santjoanenc, que és llicenciat en Enginyeria Química i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient, ha pres possessió aquesta setmana, amb 41 anys

Va obtenir una nota de 9,5 sobre 10 en les dues proves realitzades davant del tribunal avaluador

Antoni Dorado al laboratori de la UPC Manresa on desenvolupen el projecte Biometallum

Antoni Dorado al laboratori de la UPC Manresa on desenvolupen el projecte Biometallum / Arxiu/Mireia Arso

Gemma Camps

Gemma Camps

L’enginyer santjoanenc Toni Dorado Castaño, professor i investigador de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, (EPSEM), especialment conegut perquè el 2013 va iniciar un projecte, que encara lidera, per extreure metalls dels mòbils amb microorganismes, ha pres possessió aquesta setmana com a catedràtic del Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC de la UPC. Amb 41 anys, és el més jove dels 250 de tota la institució, on la mitjana d’edat és de 59 anys. En el cas de l’EPSEM, és la persona més jove que arriba a aquesta categoria. A Manresa hi havia fins ara quatre docents amb el reconeixement de catedràtic, amb una mitjana d’edat de 58 anys. 

La categoria de catedràtic és el nivell més alt dins del sistema universitari espanyol i suposa un reconeixement per la tasca de qualitat desenvolupada en tres grans àmbits: docència, investigació i gestió. Dorado, llicenciat en Enginyeria Química per la Universitat Autònoma de Barcelona (premi extraordinari 2005) i doctor en Recursos Naturals i Medi Ambient (premi extraordinari de doctorat de la UPC, 2010), ha assolit aquest reconeixement després d’un llarg procés que va culminar el passat 11 d’abril amb la defensa davant d’un tribunal del seu projecte acadèmic, d’investigació i de gestió, en el qual va obtenir una nota de 9,5 sobre 10 en les dues proves realitzades. 

La presa de possessió dels catedràtics o catedràtiques va tenir lloc aquest dilluns a l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC a Barcelona. Hi van prendre possessió 23 professors en diferents àrees de coneixement, que han obtingut la plaça a la convocatòria 2023 entre 100 aspirants. Cinc són catedràtics d’universitat i 18, catedràtics contractats. 

Dorado durant l'acte de presa de possessió com a catedràtic celebrat aquest dilluns a l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC a Barcelona

Dorado durant l'acte de presa de possessió com a catedràtic celebrat aquest dilluns a l’Escola d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de la UPC a Barcelona / Arxiu particular

Els requisits

Prèviament a la defensa del projecte, per accedir al concurs cal obtenir l’acreditació de l’Agència de Qualitat Universitària. S’exigeix un mínim de 24 contribucions científiques de qualitat en revistes de prestigi reconegut com a primer autor o investigador principal, que Dorado duplica, atès que ha publicat més de 50 articles acadèmics. També s’estableix com a requisit haver dirigit com a mínim un projecte de recerca competitiu, la formació de nous doctors i l’obtenció de premis i reconeixements, estades de recerca internacionals i càrrecs de responsabilitat científica. 

Dorado ha desenvolupat tota la seva carrera acadèmica al campus a Manresa de la UPC, combinada amb estades a l’estranger, entre les quals destaquen estudis postdoctorals a la University of New South Wales (Sydney, Austràlia, 2012) i a la PUC de Valparaíso (Xile, 2015). Malgrat tenir l’oportunitat d’allargar-les, ha volgut seguir desenvolupant i centrar la seva carrera al territori. És regidor de Medi Ambient i Acció Climàtica a Sant Joan de Vilatorrada.  

La seva tasca docent l’ha desenvolupat al Grau d’Enginyeria Química impartint assignatures vinculades a la biotecnologia, el control de processos i experimentació, així com enginyeria dels biorecursos en el cas del Màster en Enginyeria dels Recursos Naturals. En totes elles destaca la valoració per part dels estudiants, obtenint una mitjana al llarg dels anys de 4,5 sobre 5, quan la mitjana del conjunt de la universitat és de 3,9.  

Pel que fa a la carrera investigadora, s’ha centrat en projectes de valorització i reciclatge de residus electrònics. El projecte Biometallum, del qual ha parlat a bastament aquest diari, permet recuperar matèries primeres com coure a partir de residus mitjançant microorganismes, la qual cosa suposa una alternativa més ecològica, econòmica i eficient que els processos de recuperació convencionals. Disposa ja de diverses patents i ha obtingut un ampli ressò científic i social. 

En paral·lel al desenvolupament del projecte, el científic ha volgut obrir la ciència a la ciutadania, tot fent-la partícip de la recerca sobre residus, entre d’altres, a través de la campanya Dona el teu mòbil a la ciència. Així mateix, amb l’objectiu de fomentar vocacions entre la infància, va coimpulsar el projecte QuiBotH2O, que va comptar amb la segona millor valoració en una convocatòria competitiva estatal. 

La carrera docent i investigadora l’ha compaginat amb responsabilitats de gestió com a coordinador del Màster en Enginyeria de Recursos Naturals i coordinador del Doctorat de Recursos Naturals i Medi Ambient de la UPC Manresa. Així mateix, és membre del Claustre de la UPC i ha participat en comissions d’avaluació per a les agències catalanes, espanyola i xilena. 

Defensa del territori

En el conjunt de projectes empresos, destaca la sensibilitat respecte a la importància de l’equitat territorial i el fet de teixir aliances amb altres agents. Ho ha fet amb col·laboracions en projectes d’entitats o institucions del territori. Durant el 2022 va participar en el procés d’elaboració de la Llei de la Ciència compareixent a la ponència i aportant propostes que varen ser acceptades, com l’esmentada equitat territorial, que no constaven en la proposta de llei.

Subscriu-te per seguir llegint