El Centre Històric de Manresa ha acaparat el 42% de les emergències en edificis, l’últim any

El regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències diu que, amb el nou protocol d’habitatge, que funcionarà a ple rendiment a partir del setembre, es podrà actuar de forma preventiva «en tot el que ens sembli que té risc»

Un ciutadà observa l'esfondrament a l'edifici del carrer de Sant Andreu de Manresa des de casa seva

Un ciutadà observa l'esfondrament a l'edifici del carrer de Sant Andreu de Manresa des de casa seva / Oscar Bayona

Gemma Camps

Gemma Camps

L’Ajuntament de Manresa ha fet en un any, del 15 de juny del 2023 al 12 juny del 2024, 45 actuacions d’emergència en edificis de la ciutat, entre les quals hi ha les dues darreres als carrers de Sobrerroca i de Sant Andreu. De les 45, 19 han inclòs desallotjaments, 8 dels quals d’okupes; 8 han estat a les Escodines i 19 al conjunt del Centre Històric, que són el 42% del total. Mentre no entra en funcionament a ple rendiment el nou protocol d’habitatge aprovat pel ple enguany, amb mesures de xoc per a la cura i la millora del parc edificat de Manresa, el consistori presentarà avui un conjunt d’accions en matèria d’habitatge al Centre Històric. 

Jesús Alonso, regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències, fa notar que «tenir cura de l’estat dels edificis de tota una ciutat és una competència de l’Ajuntament i la duu a terme fa anys i panys. Un primer missatge als ciutadans en episodis com aquests [els esfondraments al carrer de Sobrerroca i al de Sant Andreu] seria, lògicament, que acaba sent un petit punt d’inflexió que ens fa reflexionar sobre què estem fent bé i què estem fent malament, però que no hem d’estar preocupats específicament pel que fa a l’Ajuntament, que s’ocupa des de sempre de revisar els edificis d’aquest parc perquè les condicions de seguretat, d’habitabilitat i de salubritat, que és el que diu la Llei, s’estiguin mantenint en les condicions correctes per part dels propietaris». 

Amb el nou protocol, afegeix, «passarem a fer-ho d’una manera molt més sistemàtica, d'acord amb un pla d’inspecció en unes zones concretes que identificarem i amb un afegit de recursos destinats a tal efecte». Tot i que «es fan constantment accions, estem posant a punt i implementant recursos per, a partir del mes de setembre, poder actuar de forma sistemàtica i absolutament preventiva; és a dir, no reactiva als aspectes que ens poden denunciar o que poden tenir una alarma especial. De forma sistemàtica i molt més extensiva». 

Jesús Alonso, regidor d'Habitatge, Centre Històric i Llicències de Manresa

Jesús Alonso, regidor d'Habitatge, Centre Històric i Llicències de Manresa / Arxiu/OScar Bayona

«Fem de Bombers»

En les accions d’emergència, comenta, «és com si Habitatge de l’Ajuntament tingués un servei d’urgències que t’atén com a propietari en les situacions més desfavorables, i que agraeixes que vingui perquè s’ha enfonsat parcialment no sé què i no saps què fer. Necessites ajuda i nosaltres fem de Bombers d’urgència. Amb el protocol, en comptes d’anar allà on s’han manifestat les situacions, anirem a tot el que ens sembli que té risc. Podem requerir al propietari per fer la inspecció perquè hi ha una sospita justificada que està passant alguna cosa». Remarca que, «de totes aquestes ordres d’execució, normalment no en sentim a parlar, és una feina molt poc mediàtica, però de les que es nota quan no es fa. És una feina fosca però bastant intensa i molt compromesa, i absolutament solidària amb la ciutadania». 

Recorda, tanmateix, que «la responsabilitat última del parc edificat d’habitatges i, especialment al Centre Històric, que és on estan en pitjors condicions, recau en els propietaris. Nosaltres els ajudarem amb mesures de foment, fent aquesta tasca d’inspecció i d’enumerar quins mals té l’edifici, i els acompanyem fins a les últimes conseqüències». 

Segons informació demanada a l’Ajuntament, mentre que al carrer de Sobrerroca ja hi havia hagut requeriments anteriors a la propietat en tema de manteniment de l’immoble, i l’Ajuntament hi havia actuat de manera subsidiària fa cinc o sis anys per assegurar-lo i estabilitzar-lo, al de Sant Andreu no n’hi havia hagut cap

Amb la lona blava, l'edifici del carrer de Sobrerroca que es va esfondrar parcialment

Amb la lona blava, l'edifici del carrer de Sobrerroca que es va esfondrar parcialment / Oscar Bayona

448 ordres d’execució

Des del 2016, aporta Alonso, l’Ajuntament ha dictat 448 ordres d’execució; són una seixantena cada any. «Faig una inspecció i detecto què està passant-pot haver-hi humitats, pot estar a punt de caure un balcó o pot haver-hi un problema més greu d’una esquerda o d’unes bigues de fusta que estan en mal estat-, i si hi ha un determinat risc. A partir d’aquí, es cursa aquesta ordre d’execució perquè el propietari és qui, obligatòriament i de forma irrenunciable, ha de reparar. Se li dona un breu termini de temps i, si l’ocasió es presenta en forma de perill imminent, lògicament, és el que genera actuacions urgents». En les que no admeten espera, «si el propietari no pot executar-ho directament, l’Ajuntament ho fa amb un tràmit d’urgència i subsidiàriament, que vol dir que ho fa i després li passa la factura».

Més d’un 15% molt urgents

Des les 448 ordres d’execució esmentades, 149 són dels darrers dos anys i mig: 2022, 2023 i mig 2024. D’aquestes, detalla Alonso, «amb defectes greus o molt greus que tenen a veure amb situacions estructurals i de seguretat, que ja són paraules majors i una urgència en la qual no ens podem esperar, n’hi ha hagut un 15,44%». 

Un 21,5% corresponen a «d’altres deficiències; mal estat de l’edificació, però sense arribar a situacions greus o molt greus que afectin l’estabilitat. Està malament perquè les portes no serveixen i no es deixen obrir; està en estat d’abandonament, però no està compromesa la seva estabilitat».  

Un 27% tenen relació amb temes de subministraments o de serveis. «Humitats, filtracions d’aigua, que, en principi, no són absolutament preocupants sinó que són temes que es reparen i que, normalment, acaben amb una ordre d’execució, però no intervenim com a reacció immediata». I un 29% té a veure amb «revestiments que cauen, trossos de balcó... Necessiten una acció urgent, però és de fàcil reparació»

Del total de 149, un 39% han passat al Centre Històric, una proporció, que el darrer any ha augmentat al 42% esmentat a l’inici. El regidor demana calma. «Com que un any no és significatiu estadísticament, espero acabar el mandat» per treure conclusions, valora. «No cal que ens preocupem, encara. Primer, perquè és un termini de temps curt». Per altra banda, assenyala, «diria que el que és normal és que, amb el pas del temps, no millori. En el cas que arribem a la conclusió que està empitjorant una mica, acabaria sent normal», conclou. 

Ocupar, però no preocupar

Esmenta que, de fet, pel que fa al Centre Històric, «encara sorprenen més les dades dels anys anteriors. Per exemple, el 2022 només va ser un 7%», els casos d’emergència en aquesta part de la ciutat, que inclou Barri Antic i la part més vella de les Escodines i de Vic-Remei. «Ens hem d’ocupar de l’assumpte, però no preocupar». Desmenteix, per tant, «el mite aquest que ens cau el Centre Històric. No, la situació no és aquesta. Sí que es pot dir que un 15,44% de les situacions detectades els últims dos anys i mig a tot Manresa corresponen a situacions greus o molt greus que afecten la seguretat, i que un 39%, aproximadament, poden arribar a correspondre al Centre Històric». 

Rehabilitar

Tornant al protocol aprovat el febrer, també posa l’accent que «detectarem en quins casos, en el futur, es pot procedir a una rehabilitació integral, que no farà ningú més que no sigui el promotor públic. Per exemple, l’edifici del carrer de Sobrerroca, em temo que costarà més arreglar-ho que enderrocar-ho. Aquí, i en altres edificis amb situacions d’amenaça greu per a la integritat de l’edifici, hi ha l’oportunitat d’arribar a un acord per fer futures actuacions que no farà mai un promotor privat. Per una raó: perquè al Centre Històric costa més edificar, una vegada i mitja com a mínim, que a la resta de la ciutat. És una primera raó per no intervenir per part de la propietat privada o, com a mínim, és una mica dissuasiu. Nosaltres el que intentem fer i promoure al Centre Històric és una actuació una mica per taques de desenvolupaments urbanístics de petits conjunts d’habitatges que generin una mica de mimetisme amb la resta del teixit».

Subscriu-te per seguir llegint