Cent anys trobant petjades ibèriques al Puigcardener, bressol de Manresa

Unes excavacions per fer la façana neogòtica de la Seu, l’any 1915, van donar evidències de l’ocupació ibera del puig des del segle IV aC

Posteriors recerques han perseguit aportar més dades d’aquell nucli originari

Excavacions sota la Seu, l’any 1915, per construir la nova façana principal neogòtica; es van trobar tombes i, entre el material que les cobria, restes ceràmiques d’època ibèrica i romana

Excavacions sota la Seu, l’any 1915, per construir la nova façana principal neogòtica; es van trobar tombes i, entre el material que les cobria, restes ceràmiques d’època ibèrica i romana / Fons: Ajuntament de Manresa/autor desconegut

Gemma Camps

Gemma Camps

El Puigcardener, el puig que s’alça a la riba esquerra del Cardener, ostenta el títol d’acollir el nucli que va originar la ciutat de Manresa. La seva situació estratègica en un turó amb tres costats amb forts desnivells el feien un punt ideal per viure amb certes garanties de seguretat davant dels potencials enemics. Les excavacions que es duen a terme actualment al vessant nord-est (al xamfrà entre els carrers de la Codinella i de Galceran Andreu), on anirà la futura seu del Govern a la vegueria de la Catalunya central, podrien donar més dades d’aquest primer assentament, els orígens del qual es documenten al segle VI aC. 

Una imatge del Puigcardener amb la Seu coronant-lo des de la rotonda de Sant Marc

Una imatge del Puigcardener amb la Seu coronant-lo / Mireia Arso

Per ara, tal com va explicar aquest diari recentment a partir d’una visita al jaciment guiada per l’arqueòleg Jordi Morera, el que s’ha trobat són restes de les successives ocupacions. Les de més antiguitat són uns quants fragments de ceràmica dels segles II i I aC barrejats amb terres de nivells posteriors. Han confirmat la presència ibera que es coneixia al puig, però no n’han aportat més informació de valor.

 La ceràmica trobada és de l’etapa tardoibèrica, un moment de transició entre ibers i romans. Alguns dels fragments provenen d’Itàlia (de la Campània) i van ser utilitzats en el poblat ibèric que hi havia a Manresa, ja sota control dels romans.

Excavacions del 1915 sota la façana principal de la Seu de Manresa

Excavacions del 1915 sota la façana principal de la Seu de Manresa / Fons: Ajuntament de Manresa/autor desconegut

L’inici: el 1915

Tenint en compte la seva importància a l’hora d’explicar l’origen de la capital del Bages, no és gens estrany que el Puigcarder es pugui considerar com la nineta dels ulls dels arqueòlegs. Tot va començar el 1915. Aprofitant les excavacions per fer els fonaments de la portalada i de l’escalinata neogòtica de la Seu (a la banda de la Reforma) i l’enrunament de l’antiga porxada, va quedar al descobert, en una excavació a 8 metres de fondària en un àmbit de 120 m², una necròpoli romana amb disset sepultures de tres tipologies diferents, sent les més antigues dels segles III-IV. El director dels treballs a càrrec de la secció d’arqueologia del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, mossèn Josep Guitart, va guardar el material que cobria les tombes, que no va estudiar. Una identificació realitzada l’any a sobre, en aquest cas, per mossèn Josep Gudiol va assenyalar la presència entre aquest material de terrisses d’època ibèrica. Els anys 1982 i 1985, Antoni Daura i Joan Galobart van fer sortir a la llum nou material ibèric inèdit d’aquella excavació que romania guardat al Museu de Manresa. 

Sondeig al peu de l’escala de l’atri de la Seu, l’any 1986

Sondeig al peu de l’escala de l’atri de la Seu, l’any 1986 / Arxiu/Eduard Sánchez

Entre l’1 i el 25 de juliol del 1986, es van fer cinc sondejos al puig sota la direcció de Daura i d’Eduard Sánchez. En els dos executats al peu de l’escala de l’atri, un dels quals fins a 7 metres de fondària, van destapar un tram de mur de l’antiga muralla, restes de ceràmica campaniana, ibèrica i romana; restes arquitectòniques ibèriques; i terrissa d’època baixmedieval,  entre altre material d’interès. Van corroborar el valor arqueològic del turó i les troballes d’aquesta campanya van aportar que hauria estat ocupat per un poblat ibèric disposat en forma de terrasses al vessant de ponent a partir del segle V aC, on perduraria fins al segle I aC. 

Excavacions a l'interior de la capella dels Favets, el 1991

Excavacions a l'interior de la capella dels Favets, el 1991 / Arxiu/Eduard Sánchez

Excavacions entre el 1989 i el 1990 al sector del claustre de la Seu d’Antoni Caballé, Josep Pujades i Marta Sancho van oferir material romà testimonial. També al claustre, de l’abril al desembre de 1991, Sánchez va dirigir una intervenció a la capella dels Favets, després que sortís una tomba quan s’iniciaven les obres per adequar-la. Es va rebaixar el terreny fins a 2 metres i mig. Van oferir informació d’un assentament indeterminat d’època iberoromana que es podria relacionar amb el poblat ibèric del puig, amb ceràmiques disperses i un dipòsit circular amb ferros i un pondus (contrapès utilitzat en un teler); un forn de calç d’època alt-medieval, i una necròpoli lligada al temple romànic de Santa Maria.

Treballs a tocar del mur del parc de la Seu, l’any 2011

Treballs a tocar del mur del parc de la Seu, l’any 2011 / Arxiu/Jordi Morros i Graells

Entre finals del 2010 i començaments del 2011, les excavacions prèvies a la reparació d’un mur esfondrat en un extrem del parc de la Seu van proporcionar noves evidències iberoromanes. També s’hi van trobar restes de la muralla del segle XIV, un mur anterior que podria marcar l’existència d’un vial, i l’enterrament de catorze persones víctimes d’una epidèmia de còlera que va afectar la ciutat el 1854. Va dirigir els treballs Javier González.

Material iberoromà sol

En aquest cas, els fragments ceràmics els caracteritzava un element d’especial interès i és que, tot i no ser els més antics localitzats al puig -segle II aC-, no estaven barrejats amb altre material més modern, com ha passat, per exemple, en les actuals prospeccions al solar rere els antics jutjats. 

Les excavacions dutes a terme al Puigcerdener sempre han tingut com a objectiu desenterrar estructures que aportin informació de com era l’assentament ibèric. En molts casos, un subsol rocós i arrasat en successives ocupacions, amb l’afegit de les destruccions que ha patit la ciutat al llarg dels segles, han esborrat un passat que seria immensament valuós poder revisar. A nivell d’estructures, sols en les excavacions fetes el 1986 es va trobar un mur fet amb grans pedres irregulars lligades amb fang i alguna sitja que dataria de la darreria de l’etapa ibèrica.

Fragment de ceràmica ibèrica guardada al Museu de Manresa

Fragment de ceràmica ibèrica guardada al Museu de Manresa / Arxiu/Museu de Manresa

Les restes ceràmiques no es poden menystenir en cap cas perquè donen informació cronològica de vital importància. La terrissa ibèrica indígena trobada el 1915 inclou ceràmica d’importació grega, amb onze exemplars que van del segle VI al IV aC i que indica l’existència d’una xarxa comercial que en permetia la importació; protocampaniana, amb una desena de peces datades al segle III aC; campaniana A, amb nou peces del segle II aC; campaniana B, amb dos exemplars de final del segle II aC; imitacions de campaniana B, amb tres formes de la primera meitat del segle I; ceràmica ibèrica oxidada, amb 12 fragments dels segles II i I aC; i grisa ibèrica, que és la més nombrosa, amb 35 exemplars dels segles IV i III aC. Aquesta classificació tan acurada és obra de Sánchez, que va ordenar la terrissa ibèrica indígena, després que Miquel Cura i Enric Sanmartí ja analitzessin, el 1981, la de vernís negre (àtica i campaniana). Aquest material està desat al Museu de Manresa. 

Un únic fragment

Sánchez alerta en els informes de les prospeccions que ha dut a terme al puig que un sol fragment ceràmic és el que remunta l’assentament al segle VI aC, atès que entre aquest i els següents fragments més immediats hi ha un lapsus de cent anys. Per això ell situa l’assentament al segle V aC.

La romanització d’aquest nucli ibèric també és una capsa tancada perquè no hi ha restes que aportin dades de com era, ni de l’organització social que tenia. Ocupaven tot el turó, les cases? Com era l’estructura dels carrers? Arribaven fins a la Baixada de la Seu? Per altra banda, en cap document escrit de l’època surt el nom de Manresa. 

Les descobertes arqueològiques han mostrat restes de diverses etapes de romanització, que no es completa fins a finals del segle I aC. És el cas de la ceràmica trobada en les excavacions repassades. Després dels romans, va arribar l’ocupació visigòtica, entre els segles VI i VII, de la qual també hi ha poca informació, i la dels sarraïns procedents del nord d’Àfrica, que van perdre el control de Manresa pels volts del 800. A l’alta edat mitjana, el comte Guifré va reorganitzar la zona, i el segle IX es va fortificar la ciutat. A partir d’aquest moment hi ha indicis d’una població estable. 

L'arqueòleg Jordi Morera donant explicacions de les escavacions al carrer d'Arbonés

L'arqueòleg Jordi Morera donant explicacions de les excavacions al carrer d'Arbonés / Arxiu/Marta Pich

Un segon assentament?

Tot i no trobar-se al Puigcardener, un punt i a part mereixen les restes trobades al carrer d’Arbonés en les excavacions realitzades abans de construir els nous jutjats, entre el juny del 2006 i l’abril del 2007. Per a sorpresa dels seus responsables, es va fer la troballa al jaciment de 125 fragments de ceràmica de l’època ibèrica i romana. Els més abundants eren ibèrics (segles V-I aC), seguits de fragments d’àmfores itàliques (segles II-I aC), usades per transportar el vi des d’Itàlia, i ceràmica campaniana (segles III-II aC) i sigil·lada subgàl·lica (segle I dC). Les seves característiques (amb el tall recte) i la quantitat, van fer pensar que era difícil que hi arribessin d’un altre lloc. Per confirmar la hipòtesi del nou assentament, caldrien més excavacions al sector. 

No cal dir que és gairebé obligat seguir indagant en el subsol del Puigcardener sempre que es pugui perquè la informació aconseguida fins ara, malgrat el seu gran interès, continua sent insuficient. 

Ceràmica ibèrica (segles II-I aC) trobada vora els antics jutjats

Ceràmica ibèrica (segles II-I aC) trobada vora els antics jutjats / Arxiu/Jordi Morera

Fins al juliol per fer més recerca

A banda dels fragments de ceràmica, la recerca arqueològica en curs al xamfrà dels carrers de la Codinella i de Galceran Andreu, que és previst que s’allargui fins al juliol, va oferir més informació del passat de Manresa, com les restes d’un forn i de sitges intercomunicades d’una probable cuireteria d’època tardomedieval que, posteriorment (ss XVII-XVIII), va passar a ser una zona productiva de vi, fins que va esdevenir un espai residencial.

La presentació dels resultats de les excavacions es va dur a terme amb la meitat de la feina feta. A banda del que queda, quan comencin les obres, es farà recerca en dos punts que ara no s’han tocat per un tema de seguretat. En un d’ells s’hi veuen uns arcs d’origen tardomedieval.

Subscriu-te per seguir llegint