L'actual i l'anterior govern de Manresa discrepen dels motius del rècord de barracons

ERC l'atribueix al creixement i la matrícula viva mentre que Junts responsabilitza la Generalitat d'una gestió equivocada

Pol Huguet (ERC) i Josep Gili (Junts)

Pol Huguet (ERC) i Josep Gili (Junts) / Arxiu/Oscar Bayona/Clara Badia

Francesc Galindo

Francesc Galindo

Manresa va ser la ciutat gran amb més barracons per habitant el curs 2022-2023. Fins a l’extrem que a Barcelona n’hi havia 20 i a la capital del Bages, 23. Requerits per aquest diari, els regidors responsables de l'àrea han donat el seu punt de vista sobre aquesta situació. Però, mentre l'actual regidor d'Educació, Pol Huguet, l'atribueix a un conjunt de factors que han generat una situació d’«urgència», l'anterior regidor, Josep Gili, de Junts, responsabilitza la Generalitat d'una gestió equivocada.

Les protestes de l’institut Pius Font i Quer i de l’Escola Valldaura han fet aflorar una situació «crítica» de massificació. Una de les expressions d’aquesta situació és el rècord català de la capital del Bages en presència de cargoleres a les instal·lacions educatives.

La comunitat educativa de l'escola Valldaura protestant al carrer

La comunitat educativa de l'escola Valldaura protestant al carrer / Arxiu/J.M.G

Primer de tot, el regidor d’Educació, Pol Huguet, ha volgut deixar clar que la competència en construcció d’edificis és de la Generalitat. «Com a Ajuntament, el que ens pertoca és tenir els terrenys per posar a disposició de la Generalitat, com hem fet per exemple amb l’escola Valldaura o com es va fer al seu dia amb l’escola Ítaca o la Séquia. I això ho hem fet. Amb tot, com vaig explicar al Ple, no defugim el tema. Al contrari, és un tema que ens preocupa i ens ocupa».

Sobre el perquè Manresa és la ciutat gran amb més barracons, enumera diversos motius. 

Els darrers anys Manresa ha crescut de cop, amb població en edat reproductiva i, directament, amb molts infants i joves que han arribat a la ciutat al llarg del curs, allò que s’anomena matrícula viva. «Aquest fenomen no és únic de Manresa: l’ha viscut i l’estan vivint diverses ciutats de l’àrea metropolitana i ara ens està arribant a municipis més allunyats», afirma. 

Canvi de tendència

També hi ha un canvi de tendència, que a priori valora positivament, però que té un efecte no desitjat, «cada cop hi ha més alumnes que prefereix fer cicles formatius, ja que la inserció laboral és molt alta i, de fet, és el que més demanen les empreses. I aquests cicles es fan majoritàriament en instituts de secundària i, sobretot, en horari de matí, cosa que vol dir que han de compartir uns espais limitats amb l’ESO i el Batxillerat». 

Hi ha un altre factor amb efectes no desitjats, «tothom de la comunitat educativa creu que és bo rebaixar ràtios, cosa que la Generalitat ha fet a Infantil. I ara en lloc de 25 alumnes per aula, la ràtio és de 20 als primers cursos. Si fos de 25 com anys enrere, es podrien buidar aules d’I3 o I4, però seria del tot contraproduent en l'àmbit pedagògic». 

Per contra, construir nous edificis és molt lent. Si tot va bé, per tots els tràmits administratius, contractes, redacció de projectes i obres, la Generalitat sol tardar uns 5 anys. Per tant, «la construcció d’edificis no ens soluciona la urgència que tenim ara, tot i que igualment estem treballant perquè se’n facin per resoldre les mancances estructurals que tenim, amb la cessió de sòls, o amb acords amb la Generalitat per liderar des de l’Ajuntament tot el projecte de l’escola Valldaura i fins i tot finançar-ne una part, per exemple».  

Diu que aquest mentrestant «serà complicat» i ha implicat posar mòduls en molts centres, així com utilitzar altres edificis públics per fer-hi cicles formatius

Junts diu que La Generalitat no ha posat els diners on calia

L’anterior regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de Manresa, Josep Gili, de Junts, posa sobre la taula un altre factor. Des del seu punt de vista en aquesta situació crítica de massificació a escoles i instituts de Manresa hi té molt a veure la gestió del Departament d’Educació de la Generalitat, comandat per ERC, que qualifica d’«inadequada» i «dolenta».

Afirma que els últims anys la Generalitat ha dedicat diners a coses que no són d’infraestructura. «Amb el pressupost més gran» a la seva disposició «no ha focalitzat bé les infraestructures».

A punta altres motius començant pel fet que «potser no hi havia consciència comparativa que la situació a Manresa era deficient en relació a la mitjana».

I això acompanyat de «manca de capacitat per pressionar la Generalitat». Afirma que, efectivament, «la matrícula viva dificulta la previsió», però amb el pas del temps i sense realitzar les actuacions necessàries «situacions que havien de ser puntuals s’han cronificat». Ha explicat que a Manresa hi ha centres educatius realitzats íntegrament amb mòduls prefabricats, com les escoles Valldaura i Les Bases, però «hi ha mòduls i mòduls. A Valldaura són més vells i es nota». A més, «qui ha de construir els edificis és la Generalitat». Des del seu punt de vista, el resum és «una inadequada política educativa els darrers anys. S’ ha tingut més diners que mai però no s’han fet les inversions necessàries». 

Subscriu-te per seguir llegint