Refugiades a la Llar Sant Joan de Déu de Manresa insten a fer més català d'entrada per accelerar la seva integració

L'antiga casa de les germanetes dels pobres, on viuen 87 persones refugiades, ha acollit la jornada "Fem refugi"

La cloenda ha inclòs una taula rodona amb persones de Geòrgia, Ucraïna i Mali que viuen a la capital del Bages

Cloenda de la jornada "Fem refugi" amb la intervenció de Jenny González després de la taula rodona

Cloenda de la jornada "Fem refugi" amb la intervenció de Jenny González després de la taula rodona / Oscar Bayona

Manresa

La Fundació Germà Tomàs Canet, que gestiona la Llar Sant Joan de Déu de Manresa, que funciona des del 2013 a l'antic convent de les germanetes dels pobres, ha celebrat aquest dijous una jornada en el marc del Dia Internacional de les Persones Refugiades. Amb l'enunciat "Fem refugi", ha inclòs, com a cloenda, una taula rodona on tres persones refugiades -una de les quals ha volgut mantenir-se en l'anonimat per un tema de seguretat- han explicat la seva experiència. Dues d'elles han coincidit, quant a les possibles millores del programa d'acollida, que caldria fer més esforços per poder aprendre el català d'entrada atès que, tard o d'hora, es converteix en una eina imprescindible per trobar feina i, en general, per integrar-se millor en la societat d'acollida.

Jenny González, coordinadora del programa de refugiats de la Llar Sant Joan de Déu, ha explicat, acabada la taula rodona i fets els agraïments als assistents, que en el tema de l'aprenentatge de l'idioma hi ha el hàndicap que, tot sovint, abans d'instal·lar-se a Catalunya, la persona refugiada pòt ser que passi uns mesos en una altra ciutat espanyola on comença a aprendre el castellà, de manera que, quan arriba a Manresa, continua amb el castellà i se li fa feixuc aprendre un altre idioma, si no és que és un infant en edat d'escolarització. De totes maneres, n'han pres nota, tenint en compte la demanda de les dues refugiades durant la taula rodona, que hi han insistit en més d'una ocasió. Si bé després també aprenen català per altres vies, la formació que reben quan arriben durant quatre mesos és en castellà.

Uns primers mesos molt durs

A la sessió hi ha participat Tatiana Ransevich, de 31 anys, que va marxar d'Ucraïna el 10 de març del 2022 amb la mare, quatre germans i el seu fill, dues setmanes després de l'esclat de la guerra amb Rússia, i que té el marit a Kíiv, on treballa als tribunals. Ransevich, que viu amb part de la família en un pis a Manresa, ha admès que els primers mesos a partir del moment que van arribar van ser especialment durs perquè tot era diferent, començant per l'idioma i acabant pel menjar. Passat un temps, gràcies a l'ajuda rebuda, les coses es van anar posant a lloc. Amb tot, ha reconegut que no és fàcil. Busca feina d'administrativa i té pendent millor el tema de l'idioma.

També hi ha intervingut Mahamadou Fofana, un xicot de 19 anys de Mali que va arribar amb pastera amb el seu germà petit a Canàries, on es va quedar el seu germà. Fugien del terrorisme instal·lat en el seu país, que, ha remarcat González, és un dels que tenen més casos d'asil favorable a Espanya. Fofana, que juga a bàsquet amb La Salle i va al gimnàs, s'ha mostrat molt agraït amb el tracte rebut. Abans d'arribar a Manresa, va estar a Madrid. Treballa a Casa Mas, feina que li permet enviar diners a la família, i busca un pis per compartir.

Mahamadou Fofanava va marxar amb el seu germà de Mali; va arribar amb pastera a Canàries

Mahamadou Fofana va marxar amb el seu germà de Mali; van arribar amb pastera a Canàries / Oscar Bayona

"S'han de formar i no parar"

La tercera persona que ha participat en la taula rodona ha demanat que no es faci públic el seu nom ni sortir a les fotos. És de Geòrgia, i fa vuit anys que viu a Manresa, amb el marit i el fill. Com a consell a les persones refugiades ha dit que, quan arriben, han de procurar no perdre el temps. "S'han de formar i no parar. Quan arribem hem de començar de zero i no podem parar de fer coses". Ha remarcat el tema del català. "Quan arribes seria millor aprendre el català que el castellà perquè, després, ja no tens temps per aprendre un idioma", ha valorat.

En el torn d'intervenció del públic, els han demanat si voldrien tornar al seu país. La georgiana ha admès que "m'agradaria, però no podem" i que "el meu fill ja no vol tornar perquè té els amics aquí". La ucraïnesa ha respost que sí. "Una gran part de la família és allà, però encara és molt perillós. No sé quan acabarà i he de viure aquí". El malià ha dit que "m'agrada el meu país, però també m'agrada viure aquí, i puc ajudar la meva família".

Preguntats sobre el programa d'acollida de la Fundació, a banda del tema d'aprendre millor el català, la georgiana ha parlat de la importància del suport psicològic. Ha recordat que, quan va arribar, la va empipar el fet d'haver de rentar la roba amb roba d'altres persones i temes com el del menjar i l'idioma, però "ara veig que vam rebre el màxim de suport".

Mig centenar de persones han participat en la jornada, que és la primera vegada que es porta a terme i que, a banda de coincidir amb el Dia Internacional de les Persones Refugiades, també ho ha fet amb la finalització de la remodelació de les instal·lacions, de la qual ja ha informat aquest diari. Ha començat a les 9 del matí i ha finalitzat a la 1 del migdia. Entremig, a banda de la taula rodona, hi ha hagut ponències sobre "El refugi a Manresa", una explicació de la reforma de la Llar, un refrigeri i visita als nous espais i ponències sobre "Experiències complementàries en l'acollida".

La Llar acull quatre programes

La Llar Sant Joan de Déu a Manresa acull quatre programes adreçats a persones en situació de vulnerabilitat o d'exclusió social que gestiona la Fundació Germà Tomàs Canet.

El Programa d'Atenció de Persones Refugiades inclou 87 places, que estan totes plenes. De les 87 persones que les ocupen, n'hi ha 35 que els darrers mesos han estat en pisos llogats temporalment per poder fer les obres en la part que ocuparan, de la qual s'ha canviat la distribució, i a on tornaran a partir del dia 25 de juny.

El programa per a persones refugiades, amb què la Fundació Germà Tomàs Canet atén 137 persones repartides per Manresa (87), Castellbisbal (20), Barcelona (10) i Sant Just (20), té una durada de 18 mesos dividits entre tres fases. La primera és la de l'arribada de la persona refugiada i el contacte inicial a través d'una entitat com pot ser Creu Roja fins a la derivació a un centre de llarga estada; la segona, és la que passa en el centre d'acollida, on viu un procés d'ajuda des de diferents fronts per tal que agafi autonomia; i la darrera és quan ja va a viure a un pis, però amb un seguiment i tutela per part de la fundació. Passats els 18 mesos, la idea és que pugui començar a caminar sola.

A la Llar Sant Joan de Déu també hi ha l'alberg social (Centre Residencial d'Emergències Socials), amb 18 places concertades amb l'Ajuntament, que és qui hi deriva les persones a través dels serveis socials. El 2023 hi van passar 59 persones repartides en 35 nuclis familiars. Un altre servei és el de dutxes i bugaderia socials, per on van passar 413 persones, i la Unitat Dependent del Bages, que ofereix residència i suport a la integració sociolaboral a les persones en tercer grau de tractament penitenciari, amb 43 atesos el 2023.

Subscriu-te per seguir llegint