La flama del Canigó i la Revetlla sense petards mantenen viva la tradició a Manresa

Els actes organitzats per Òmnium i Imagina’t convoquen centenars de persones a la plana de l’Om i la plaça Major en la prèvia de la revetlla de Sant Joan

La fascinació del foc ha guanyat el combat dels elements a l’expectativa de pluja i la revetlla ha començat aquest vespre a Manresa amb l’escalfor de les flames de la foguera que ha cremat al centre de la plaça Major. La tradició de la nit de Sant Joan ha demostrat que encara té un cert poder de convocatòria a la capital del Bages al llarg d’una jornada organitzada per Òmnium Bages (l’arribada de la Flama del Canigó) i Imagina’t, aquesta darrera entitat al capdavant de la Revetlla sense Petards que enguany ha bufat les vint-i-cinc espelmes.

«Hi ha força ambient», constatava Joan Vilà, l’ànima d’Imagina’t, mentre observava l’escena des del segon terme en el qual li agrada refugiar-se per controlar la situació. «Fa vint-i-cinc anys, de fet vint-i-sis perquè per la covid no la vam dur a terme, vam convidar el Pep López per fer el concert d’animació de la revetlla», explicava: «cada any li demanem a un animador diferent que agafi tres o quatre amics del gremi per actuar en el concert, i només vam repetir un any que la festa es va haver de traslladar als porxos de l’Ajuntament a causa de la pluja». Una característica uneix tot els protagonistes de la llista: exerceixen l’ofici amb ressons de Xesco Boix, tot un referent del sector. I avui, Pep López, ha deixat clar que està en plena forma un quart de segle després d’inaugurar la revetlla.

El moment més esperat de la vetllada, des del moment que la flama del Canigó ha pujat dins d’un fanal des de la plana de l’Om fins a la plaça, era l’encesa de la foguera, probablement l’element més característic de la nit de Sant Joan. Sobre una catifa de sorra i envoltada de tanques, l’acumulació de fustes ha restat impol·luta fins que el mateix Vilà, a les 9 del vespre, ha encès una torxa amb el foc de la flama i s'ha encaminat cap a la foguera enmig d’una expectació notable. Un munt de nens i nenes que, fins aleshores, havien cantat i ballat al ritme de Pep López i Sopars de Duro, han envoltat la pira en un silenci ritual i, rere seu, una munió d’adults han tret els mòbils per capturar el moment. Amb la mateixa fal·lera, quan les flames s'han enlairat i la temperatura del foc ha pujat de forma exponencial, uns i altres s'han enretirat.

Una arribada modesta

La vetllada s'ha encetat a les cinc de la tarda a l’inici del passeig Pere III, davant del teatre conservatori. L’arribada de la flama del Canigó ha estat prou modesta, tot i que després s'ha anat animant.

Primer ha vingut amb un cotxe de portadors que han explicat que «custodiaven» el foc per si als corredors que venien darrere se’ls apagava pel vent que ha bufat constant bona part de la tarda a la capital del Bages. Uns deu minuts després han arribat els corredors i llavors sí que s'ha encès l’ambient de Manresa. 

Després de l’encesa de les espelmes dins les llànties, la comitiva s'ha dirigit a la plana de l’Om, on adeptes i curiosos han coincidit en una ballada popular de danses d’arreu del país. Tot i que ha costat d’arrencar, més de mitja dotzena de parelles s'han animat a sortir a ballar mentre prop d’una cinquantena d’espectadors gaudien l’espectacle des de la plaça. 

Anava arribant gent i, com la majoria eren persones grans, el fet de trobar seient s'ha convertit en un repte total fins que ha començat el taller de cançons, activitat en què els cantaires rebien una cadira de fusta que molts van agrair. 

Dirigits per Pep Torra, vora un centenar de persones han cantat des de temes de Salomé fins a cançons d’ABBA versionades en català. Una de les cantaires que n'ha format part era Rosa Valls, manresana que ha explicat que sempre que pot s’apunta a tots els actes populars que fan. «Crec que la flama del Canigó és un costum molt maco que es fa per donar benvinguda a l’estiu i no l’hauríem de deixar perdre», opinava. 

Un cop finalitzat el taller, s'ha pujat la flama fins a la plaça Major, on s'ha fet l’encesa del peveter i ha començat la lectura, a càrrec de Laia Giralt, autora de "Manresa, capital de la sardana", del manifest elaborat per la periodista i escriptora Núria Cadenes per ser declamat arreu dels Països Catalans. Un text que valora la importància de la gent i el poder del desig de llibertat.

La Coral Refilets ha interpretat Muntanyes del Canigó i Els Segadors, culminat amb crits a favor de la independència de Catalunya, i un centenar de persones ha ballat la sardana de Giralt.