Neix l’Observatori de l’Aigua del Bages i Moianès

La fundació de l’ens, que no es vinculant i que s'obrirà a la ciutadania i agents socials, s’ha fet aquest dijous

L’impulsa Aigües de Manresa dins d’un conjunt d'actuacions per millorar l'eficàcia en la gestió de l’aigua

Ventura, Romero (signant), Aloy, Hernàndez i Bonells, en l'acte fundacional celebrat aquest dijous

Ventura, Romero (signant), Aloy, Hernàndez i Bonells, en l'acte fundacional celebrat aquest dijous / Oscar Bayona

Gemma Camps

Gemma Camps

El Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa ha acollit aquest dijous al migdia al migdia l’acte fundacional de l’Observatori de l’Aigua del Bages i Moianès, un nou òrgan autònom de participació i consulta sobre el servei de l’aigua que, malgrat no ser vinculant, neix amb l’aspiració d’esdevenir un instrument amb prou múscul per aportar idees des de la societat civil que siguin recollides pels poders públics amb l’objectiu de millorar la gestió de l’aigua. Es convidarà a formar part d’aquest observatori a entitats ambientals, veïnals, centres de recerca, universitats, treballadors i administració.

A l’acte d’avui han assistit membres de la junta general i treballadors d’Aigües de Manresa. Hi han intervingut Marc Aloy i Guàrdia, alcalde de Manresa i president d’Aigües Manresa; Eloi Hernàndez Mosella, president del Consell Comarcal del Bages; Laia Bonells Oliver, presidenta del Consell Comarcal del Moianès; Mariana Romero Salguero, vicepresidenta de la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, i Antoni Ventura i Ribal, gerent d’Aigües Manresa. Ha finalitzat amb un brindis dempeus i, abans, amb un breu aplaudiment dels presents després de les intervencions. Ha inclòs la signatura de tots ells d'un document de compromís com a gest simbòlic d'adhesió a la iniciativa.

L'arrencada, a finals del 2025

Ventura ha situat al tercer trimestre d'aquest any tenir redactat el reglament intern i decidides les persones que en formaran part; per a meitats del 2025, el primer plenari, i per al quart trimestre del 2025 poder començar a treballar.

Ha explicat a Regió7 que, «principalment, els 6 milions de la primera convocatòria del PERTE de digitalització del cicle de l’aigua concedida pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic seran per «implementar mesures de digitalització, sensorització de la xarxa i renovació del telecontrol; construir tota una xarxa d’informació que ens permeti capturar la informació al moment per poder gestionar de forma eficient i prendre decisions de forma més ràpida i àgil. El pressupost de l’observatori és molt petit perquè té una mesura que no té grans costos». Els grups de treball que s'hi formin es reuniran a la seu d’Aigües de Manresa, atès que n’és la promotora.

Veus autoritzades

Ha concretat que no és una iniciativa pionera perquè ciutats com Terrassa i Sevilla ja en tenen en marxa. Com a exemple de per a què servirà ha posat que «quan hi ha l’aprovació d’unes tarifes, quan hi ha la proposta de construcció d’una infraestructura, un observatori, que és un ens que, en principi, és independent, dona paraula a tots els agents que hi puguin estar implicats i que poden fer les seves recomanacions, suggeriments, apostes...». Tot i no ser vinculant, ha remarcat, que, «per la seva naturalesa, el fet de tenir veus autoritzades que coneixen des del punt de vista tècnic, social, econòmic, ambiental, tota la problemàtica relacionada amb l’aigua, poden donar la seva opinió i fer les seves propostes, i aquestes propostes poden ajudar les administracions públiques a prendre les seves decisions».

L'acte ha tingut lloc al Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa

L'acte ha tingut lloc al Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa / Oscar Bayona

El valor d'un bé escàs

En la presentació, el gerent d’Aigües de Manresa, ha recordat el valor d’un bé escàs com és l’aigua, oi més quan hi ha etapes de sequera com la que vivim i, per tant, la importància de fer-ne una gestió que sigui el màxim d’eficient. Ha recordat el pla estratègic que va fer l’empresa el 2019, amb la participació de més de 80 treballadors, amb la mirada posada en el 2025; i el projecte de reenginyeria de processos, amb més de 100 persones implicades, que va generar 80 accions de millora. També ha citat el pacte social signat per tots els accionistes aquest 2024 per, entre d’altres, «no deixar ningú enrere», pensant en l’accés a l’aigua de les persones més vulnerables.

Romero ha posat l’accent en la importància del sanejament de les aigües residuals, que suposa una millora per al medi ambient i per a la salut, ha dit. Ha recordat que la mancomunitat gestiona 14 de les 29 depuradores de les comarques del Bages i Moianès, que suposen 27.000 m³ diaris i abastir 112.000 persones. Ha esmentat el conveni amb l’ACA i el repte de fer 13 infraestructures més.

Reptes al Moianès

Bonells ha admès que la comarca del Moianès encara té molta feina a fer per no tenir problemes d’abastiment. Llevat de Calders, que està connectat a la xarxa d’aigua potable, la resta de municipis han viscut sempre de l’aigua que els ha proporcionat la natura (fonts, aqüífers, aigües subterrànies), la qual cosa, amb la sequera, ha suposat un gran hàndicap. Ha posat l’exemple de Santa Maria d’Oló, que ha de recórrer a cisternes.

Un 16% més de necessitat d'aigua

Hernàndez ha esmentat l’estudi sobre recursos hídrics a la comarca que ha fet el consell, segons el qual, en l’horitzó fins al 2040, les necessitats d’aigua augmentaran un 16% i la disponibilitat baixarà entre un 6 i un 8%. Ha parlat de «la necessitat de construir nous dipòsits de reserva i d’ampliar els sistemes d’abastament».

Compromís social

Aloy ha recordat que Manresa no seria el que és sense l’aigua que li va proporcionar, a partir del segle XIV, la construcció del canal de la séquia i ha comentat que, potser per això, la ciutat sempre ha tingut molt clar que «l’aigua és un bé escàs que s’ha de gestionar bé des de la iniciativa pública». Ha valorat la bona feina que fa des del 1980, quan es va crear, l’empresa Aigües de Manresa, de la qual n’ha reivindicat «el compromís social» i que «és una empresa totalment sanejada» i, ha fet broma, «l’única que diu als seus usuaris que consumeixin menys».

Brindis final en la presentació de l'Observatori de l'Aigua, aquest dijous al migdia

Brindis final en la presentació de l'Observatori de l'Aigua, aquest dijous al migdia / G.C.

Objectius basats en el Pacte Social de l'Aigua

L'Observatori de l'Aigua del Bages i Moianès tindrà objectius que parteixen del Pacte Social de l’Aigua, aprovat per la junta general d’Aigües de Manresa el 25 de gener del 2024. Excel·lència tècnica: treballar amb la garantia de quantitat, qualitat i de servei; promoure pràctiques i tecnologies que redueixin el consum i fomentin un ús eficient dels recursos hídrics; compromís social: garantir el dret a l’aigua, i contribuir a l’educació i divulgació sobre la importància d’aquest element; participació ciutadana: garantir la transparència informativa, involucrar la comunitat en la presa de decisions, assegurant que les seves veus siguin escoltades i es tinguin en compte les seves necessitats i preocupacions; responsabilitat ambiental: garantir l’ús eficient de l’aigua establint pràctiques que preservin aquest element, promovent-ne l’ús responsable i evitant la contaminació, i equilibri econòmic: treballar a partir de la sostenibilitat econòmica basada en l’equilibri entre costos i ingressos i en l’ús eficaç i eficient dels recursos, per garantir-ne la viabilitat.