Maria Lladó, voluntària de la Comunitat de Sant Egidi: «Ajudar als altres m’ho dona tot»

Maria Lladó té 77 anys i des d’almenys en fa quinze és voluntària a la Comunitat de Sant Egidi. Va conèixer l’entitat a través d’un matrimoni amic i va quedar captivada amb la manera que tenien els voluntaris de fer i d’ajudar les persones. Va decidir que en volia formar part. Primer, va començar fent la benvinguda a les persones que entraven a la seu de Sant Egidi; després, col·laborant a la cuina durant el dinar de Nadal i fent l’alfabetització de les persones nouvingudes. Ara viu sola i ajudar als altres s’ha convertit en una manera de tirar endavant. 

De quina manera col·labora actualment amb Sant Egidi? 

Ara vaig a la residència Sagrada Família a visitar les àvies que hi ha allà. M’agrada donar-los ànims, explicar-los coses de la meva vida, i també que elles me’n expliquin de la seva. Sempre m’ha agradat molt el tracte amb la gent gran, i veig com, per molt que tinguin, els falta molt carinyo, amor i estimació. Quan troben una persona que els dona tot això, la vida els millora en certa manera. 

Vostè viu sola. Com és el seu dia a dia? 

Des que el meu marit va morir que visc sola i gairebé no em trobo amb cap dificultat en el meu dia a dia. Gràcies a Déu tinc una bona salut i a l’hora de fer coses pràctiques no tinc dificultats. Sí que és cert que a vegades, durant les nits, quan em costa dormi, m’envaeix la nostàlgia. Però, després, al matí em llevo, m’arreglo i tiro endavant. Sóc una persona molt presumida i veure’m físicament bé m’agrada i m’ajuda a tenir ganes d’afrontar el dia. També sóc una dona ocupada i faig moltes coses per tenir una vida activa: surto a caminar, cuino...

Com l’ajuda en relació a la seva solitud ajudar als altres? 

Jo tinc els meus problemes i les meves coses, però necessito ajudar als altres. M’ho dona tot: em sento bé i plena. Ho he fet des dels 18 anys, i ara no pararé de fer-ho pel fet que sigui més gran. Crec que he nascut per ajudar als altres. 

Com creu que ha influit en la seva vida conèixer a Sant Egidi? 

Per mi és una organització que m’ho dona tot: és religiosa, i això m’agrada. No em sento atrapada, sé que soc totalment lliure. I per mi és una família amb totes les seves qualitats i defectes. M’ha donat el que més m’agrada: ajudar als altres, però també m’ha permès tenir una segona família. 

Quina és la relació que té amb els altres voluntaris? 

Amb els que són més joves hi tinc una relació gairebé de fills. No són de sang, però encara així els tinc una estima com si ho fossin.

Aquesta entrevista forma part del reportatge multimèdia L’amistat, un antídot poderós per lluitar contra la solitud dels ancians.