Motxilles plenes d'emoció, però també de resignació pels problemes d'espai, en l'arrencada de curs a Manresa

Les motxilles carregades de material escolar, emoció per veure als amics de nou, i nervis. Així ha arrencat, aquest dilluns al matí, el nou curs per als nens i nenes del conjunt de centres educatius de Manresa.

A l'escola Valldaura, la Júlia Rojas començarà aquest any cinquè de primària i aquest matí ha sigut de les primeres a arribar a la porta de l'escola. Amb emoció ha explicat a aquest diari que tenia moltes ganes d'iniciar les classes "per veure les amigues". Anava acompanyada del seu pare, Xavier Rojas, que ha manifestat que començaven amb incertesa. "Sempre que arrenca el curs desitgem que vagi bé, que la nostra filla el pugui seguir amb normalitat i que no se li faci molt dur. És una escola petita, on el tracte és personalitzat i l'ambient ens agrada, i això em tranquil·litza", ha afirmat.

La Nora també té ganes de començar el curs. Aquest any fa el canvi de cicle i comença tercer de primària. L'Esmeralda Almazan, la seva mare, ha explicat "que durant la nit la Nora s'ha anat despertant per l'emoció i les ganes de començar amb els més grans". Tot i que al principi sempre costa arrencar i organitzar les logístiques, Almazan ha remarcat que ha estat una arrencada de curs "molt normal". El Yussef també tenia ganes de tornar de vacances, ha confessat estar "cansat de les vacances" i amb "ganes de tornar a veure els amics i professors".

No tots tenien tantes ganes d'entrar a classe. Per a l'Arlet, tot és novetat. Aquest any ha fet un canvi d'escola, i comença segon de primària a Valldaura. La seva mare, la Blanca Matamala, ha explicat que han decidit fer el canvi perquè és una escola "petita i familiar amb un bon projecte educatiu i uns valors que ens agraden". Espera que el curs continuï amb les "ganes d'aprendre i de venir a l'escola", i l'Arlet ha fet notar que, "estic nerviosa, però tinc ganes de fer nous amics".

Ganes d'estrenar edifici

El cost d'omplir la motxilla "si fa no fa ha estat el mateix que els altres anys" ha confessat Xavier Rojas. Almazan hi ha coinicidit afegint que "tenim la sort que des de l'escola ens demanen molt poc material escolar. Paguem una quota anual, però no hem de pagar llibres, ja que això ho porta l'escola. Nosaltres només hem de comprar el més bàsic i ens és molt fàcil i no notem tant el canvi". Per a l'Evelyn, una altra de les mares, és "un preu just, però m'agradaria que fos més accessible".

Tot i la il·lusió de començar i la satisfacció de les famílies amb l'equip docent de l'escola, pares i alumnes desitjarien que el curs comencés amb un nou edifici, lluny dels barracons. Malgrat això, tots els pares i mares amb els quals ha parlat aquest diari han explicat que els seus fills probablement "mai arribin a veure l'edifici nou". Esmeralda Almazan ha remarcat que "l'escola nova és el canvi principal que volem. Fa anys que ho tenim pendent i ara ens han dit que potser l'any que ve comença el nou projecte. Tenim molt poques esperances que vagi de pressa. Les famílies estem apretant molt, però no és gens fàcil", ha explicat.

L’Escola Valldaura és un centre públic d’educació infantil i primària situat al barri de Valldaura de Manresa. Neix l’any 2009 en un espai provisional a l’illa dels carrers Ausiàs Marc i Dos de Maig, però fa 15 anys que estan en aquesta situació. Abennbi Tausi, un dels pares que avui també ha acompanyat el seu fill a l'escola, ha fet notar que fa anys que esperen el nou edifici i té "l'esperança que durant els pròxims cursos pugui ser així". Creu que "els barracons haurien de ser per uns anys i no per tots els que fa que porten oberts, però, malauradament, ens hem acostumat a estar així. Per sort, l'equip està molt entregat i fa tot el possible perquè els nens ho notin el mínim possible", ha conclòs.