Els veterinaris oberts les 24 hores a Manresa tenen cada cop més feina

Els veterinaris dels hospitals que estan operatius les 24 hores sovint es troben amb urgències estranyes i tutors angoixats per les seves mascotes. A Manresa hi ha dues clíniques per animals que estan obertes tot el dia, que atenen tots els casos que els arriben i totes dues tenen molta feina urgent. 

A l’hospital MiVet, situat al polígon dels Trullols hi treballen una desena de veterinaris. Bárbara Comellas és la directora tècnica de l’equip. Fa vora tres anys que treballa en aquesta clínica, però en porta més de quinze a la professió. Per a ella, una de les coses més emocionants de la seva feina és «veure com hem pogut millorar la vida dels animals i en molts casos allarga’ls-hi l’esperança de vida. Quan jo estudiava un gos mitjà podia viure bé fins als deu o dotze anys i actualment això s’ha allargat fins als quinze», celebra. 

Cada cop més animals a les llars

Després d’atendre un gos que s’havia clavat una espiga al nas, un accident força habitual en cans els mesos d’estiu, Comellas té una estoneta per atendre aquest diari. En una conversa distesa i relaxada confirma una percepció generalitzada: Cada cop hi ha més animals, per tant, els serveis que ofereixen les clíniques veterinàries, estan cada vegada més sol·licitats. 

També apunta que el vincle que creen les persones amb les seves mascotes ha canviat bastant en la darrera dècada: «la relació que es forja entre un animal de companyia i el seu tutor és màgica. És un membre més de la seva família i és normal que quan arriben a l’hospital per alguna urgència estiguin angoixats». 

A l’hospital on Comellas exerceix de directora tècnica hi ha tecnologia puntera en l’àmbit de la veterinària, com un TAC. Segons la veterinària, «és una eina molt útil per a nosaltres, sobretot per a les urgències perquè ens ajuda sobretot a descartar possibles lesions més greus en l’animal». 

Experiències curioses

A l’hospital MiVet, a banda de tractar animals de companyia, també s’ocupen d’animals salvatges. Són amb aquests amb els que els veterinaris es troben situacions més dures. «L’altre dia ens van portar un cérvol que havia patit un accident amb un cotxe i tenia la cara completament desfigurada», recorda Comellas. Tanmateix, subratlla que «al cap d’una setmana, estava gairebé perfecte. No em deixa de sorprendre la capacitat de regeneració que tenen els animals en comparació amb les persones». 

«Ens van portar un lleó petit que era d’un circ que passava per la zona»

Bàrbara Comellas

— veterinària

Recordant el cas més estrany que s’ha trobat mai, Comellas explica que quan treballava en un hospital força gran a la zona de Barcelona els va arribar un animal que cap dels veterinaris que hi havia allà havia tractat: «ens van portar un lleó petit que era d’un circ que passava per la zona». Rememora l’anècdota amb nostàlgia.

Durant les guàrdies de caps de setmana i a la nit, es troben casos de tota mena, però els més habituals al seu hospital són: caigudes, ingerida de cossos estranys, torsions d’estómac, infeccions greus, mossegades d’un altre animals i a l’època estival també són força freqüents les visites d’urgències per cops de calor. 

En el temps que Comellas porta al món de la veterinària ha comprovat com «els tutors són cada vegada més exigents i els professionals hem d’estar a l’altura de les seves expectatives». Per tant, és una feina que està cada cop més professionalitzada i a l’ordre del dia amb les novetats, tant en farmacologia com en tècniques de cura dels animals. 

Una de les novetats que es va incorporar a l’hospital és la teràpia amb musicologia pels gats. Segons la veterinària «és un recurs molt útil perquè està estudiat que hi ha determinades freqüències i ones de so que fan que els gats estiguin més relaxats» Ho fan servir sobretot pels animals que s’han de quedar ingressats a l’hospital.

Per tenir una cura adequada d’un animal, recomana una visita anual al veterinari en el cas dels gossos. Pel que fa als gats, admet que potser no cal aquesta freqüència perquè «són animals que s’estressen moltíssim quan venen». De fet, de forma puntual i esporàdica, alguns veterinaris de l’hospital fan visites domiciliàries als pacients que ho passen més malament. «És una pràctica que normalment es fa fora d’horaris i que no podem instaurar com a rutinària perquè no tenim a tan personal treballant», aclareix. 

Consells útils

Per la veterinària encarregada de MiVet, un dels fonaments bàsics per tenir un animal en bones condicions és el sentit comú. «Si tu tens molta calor al cotxe i veus que no pots respirar, al teu gos li passarà el mateix». En relació amb aquest tema recorda un cas que els va arribar un dels dies més calorosos de l’estiu d’un gos que gairebé perd la vista per aquest motiu: «els tutors els van deixar una hora al cotxe per anar a comprar i quan van tornar l’animal estava que treia el fetge per la boca». 

Tanmateix, celebra el fet que «la gent està cada cop més informada i sap el que ha de fer». No creu que ara per ara existeixi tal cosa com la «sobreprotecció dels animals de companyia», per ella és absolutament normal que els tutors es presentin a l’hospital angoixats: «un dels membres de la seva família està malament de salut, i això els afecta». 

Així doncs, aconsella desparasitar periòdicament totes les mascotes i posar les vacunes corresponents quan toca. «Només amb la feina de prevenció ja es poden evitar algunes malalties greus». 

Dignificar el sector

Tot i que tot el personal de l’hospital MiVet de Manresa aclama adorar la seva feina, no tot són flors i violes. Mario Serrano és l’encarregat de la part empresarial de l’hospital i després de passar molts anys en el sector del comerç al detall assegura que «molts cops, encara em sorprèn veure l’emoció i l’esforç que posen aquests professionals a la seva feina». 

Comellas creu que encara queda feina per fer en la dignificació i solució de les dificultats històriques del sector veterinari. Ella ho resumeix de la següent forma: «A aquest país quan tu vas al metge, com no has de pagar la visita en aquell moment, el teu cervell creu que això és gratuït encara que després ho paguis amb l’IRPF. Això genera lluites i resistències quan els tutors venen aquí i se’ls presenta un pressupost al moment». 

Explica que «quan el tutor és un bon tutor», des de la clínica es poden «gestionar les coses i arribar a un punt en què tothom pugui estar còmode amb la situació». 

Alguns tutors consultats per aquest diari es queixen que les clíniques veterinàries engreixen els preus i a vegades fan proves que no consideren necessàries. Comellas es defensa d’aquest argument dient que «a l’hospital sempre es prioritza el confort de l’animal i que sigui tractat amb bones condicions». De fet, explica que la seva filosofia de treball es basa en «el respecte a quatre pilars: els animals, la ciència, els tutors i els companys de feina. Mentre respectem aquests quatre punts, la feina anirà sempre bé». 

També fa una defensa aferrissada de la col·laboració entre centres. «No entenc els professionals que veuen els altres com a competència perquè l’objectiu de tots és el mateix: que els animals estiguin ben cuidats». Fa anys que des de l’hospital col·laboren amb clíniques del territori, però admet que «en moltes ocasions, hi ha reticències per crear una xarxa».

Subscriu-te per seguir llegint