L'hereu de Manresa: «La gent del pubillatge sempre són persones molt acollidores»

Per què vas decidir presentar-te a la convocatòria per ser Hereu de Manresa? 

Ja feia bastants anys que li donava voltes i em venia molt de gust des de feia temps. Estava nerviós per la prova que has de passar perquè només tens dues oportunitats. Conec a gent que no ha pogut entrar cap dels dos cops. 

Havies tingut relació amb aquest món abans? 

Per part de la meva família definitivament, no. Els meus pares són de l’Argentina i van venir cap aquí el 2001, però la meva mare sempre ha volgut que els seus fills participessin en la vida cultural. A ella li feia molta il·lusió i em va apuntar quan era petit a l’esbart de l’Agrupació Cultural, que és l’entitat amb la qual m’he presentat. A partir d’aquí, he anat fent molta amistat amb gent que ha estat en el pubillatge i sempre han estat persones molt acollidores i em van animar a anar-m’hi posant de mica en mica. 

Si busques integrar-te a la ciutat, sempre trobaràs alguna associació amb qui comparteixis interessos i on podràs fer amics"

Què t’agradaria destacar de Manresa durant aquest any? 

L’associacionisme. A Manresa hi ha entitats de tot, per tot arreu. Si busques integrar-te a la ciutat, sempre trobaràs alguna associació amb qui comparteixis interessos i on podràs fer amics. 

Què estudies? 

Enginyeria de sistemes TIC a l’UPC aquí a Manresa. 

Com t’agrada passar el teu temps lliure? 

No tinc gaire temps lliure, la veritat. Sí que tinc aficions, però porto tants anys a l’esbart i fent bàsquet que ja no ho considero com una forma de passar el temps lliure. Són activitats que faig des que tinc 7 o 8 anys i ja les tinc més que integrades a la meva rutina setmanal. 

Algun llibre que puguis recomanar? 

No soc molt aficionat a llegir, m’agrada més el cinema. Però recordo que quan vaig llegir "La plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda, em va agradar molt. 

Quin és el teu lloc preferit de Manresa? 

M’agrada molt el passeig Pere III i la plaça Major. Jo diria que són els llocs on he passat més temps. L’ambient de la plaça Major és molt divers i s’hi poden fer moltes coses. I del Passeig m’agraden tots els trams, trobo que és una artèria molt bonica. 

Què diries a algú que pensa que el pubillatge és una tradició del passat que ha quedat antiquada? 

Que no és veritat. Quan una persona està lluny de la cultura popular i local és normal que vegi el pubillatge com una tradició aliena. Veig a molts adolescents que són persones completament negades a la seva pròpia cultura. Crec que aquesta gent haurien de veure que si hi ha persones de la seva edat més o menys que hi participen, vol dir que no és una cosa que sigui antiquada ni que estigui passada de moda. El pubillatge està a l’ordre del dia i és una activitat que et permet conèixer gent molt diferent d’arreu del territori amb ideologies polítiques variades i molt interessants. 

Subscriu-te per seguir llegint