Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Empreses de l’Ecoviure dels 25 anys diuen que encara és una fira molt necessària

Una desena de paradistes que, ahir i avui, són a la fira mercat, al Passeig de Manresa, defensen el paper de l’esdeveniment com a aparador i per conscienciar sobre temes de medi ambient i ecologia

Vianants, ahir, passant i badant per les parades, situades al primer tram del passeig de Pere III de Manresa, on també es podran trobar avui

Vianants, ahir, passant i badant per les parades, situades al primer tram del passeig de Pere III de Manresa, on també es podran trobar avui / Mireia Arso

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa

La fira Ecoviure de Manresa ha arribat enguany a la 25a edició. Empreses que hi participen coincideixen que encara té molta vigència pel seu paper d’aparador. Avui, de 10 del matí a 8 del vespre, hi haurà la segona i darrera jornada al primer tram del Passeig, acompanyada per diverses activitats.

Luis Arenas es dedica des del 2006 a les energies renovables i, des del 2016, porta Instalaciones Ecoenergéticas, empresa instal·ladora de Navarcles especialitzada en renovables i eficiència energètica. Van participar per primer cop a Ecoviure el 2017. «El públic de Manresa i del Bages ja sap que a la fira pot trobar empreses del sector i sempre hi ha gent interessada». Al seu entendre, cal mantenir fires com aquesta. És més, afirma que «avui dia és més interessant que abans perquè fa anys era predicar en el desert. Era molt complicat parlar d’energies renovables perquè l’energia convencional era molt barata i la gent no estava conscienciada de les conseqüències del canvi climàtic. Ara, el públic és molt receptiu. He trobat molta diferència. Abans havies d’anar darrere la gent per explicar-los la importància de les energies renovables i ara és la gent la que et ve a demanar a tu què puc fer a casa meva, com puc reduir la meva demanda energètica».

A banda de la fira-mercat, també es fan tallers

A banda de la fira-mercat, també es fan tallers / Mireia Arso / Mireia

Carles Rabadà i Benjamí Alba formen part del departament comercial de l’empresa d’Alcarràs Becquel, especialitzada en l’autoconsum solar. És el primer any que participen en l’Ecoviure perquè, per proximitat, van més a fires de Lleida. Per a Rabadà, les fires s’han de «reformular per adaptar-se al moment que viu la societat». Quant a si tenen utilitat, creu que sí, però pensa que posar les empreses del mateix sector juntes no és la millor idea «perquè si en veus cinc de fotovoltaica, pararàs a la primera, però no pararàs a les cinc següents. Això no passa aquí, passa a totes les fires».

Com l’empresa d’Alcarràs, Gerard Fort Jardineria, de Moià, ha assistit a l’Ecoviure per primera vegada, «per obrir mercat al Bages amb un tipus de jardineria que cada vegada té més demanda» per «reduir consums», tant d’aigua com de temps pel que fa al manteniment. «Fins i tot fem jardineria a rec zero», remarca. Defensa la continuïtat de l’Ecoviure «per donar informació a la gent».

Una clienta escoltant les explicacions sobre un producte

Una clienta escoltant les explicacions sobre un producte / Mireia Arso

Després de l’escape room de la Diputació dedicat al canvi climàtic, que l’educador ambiental Narcís Camps explica que porten durant l’any a una mitjana de set fires, hi ha els estands de les empreses i, tot seguit, les parades de productes molt diversos. És el cas d’El Vergel de las Hadas, de Castellà del Vallès, que fa més de 35 anys que treballa en temes de sostenibilitat i té més 500 espècies d’interès botànic. Ahir van fer una activitat per aprendre a fer un herbari i avui una per aprendre tècniques de reproducció de plantes. Per a Yarii Soto, el paper d’Ecoviure encara és vigent «perquè apropes a la gent de carrer la cultura ecològica».

Baobag, de Barcelona, que s’estrena a la fira, fa articles amb cotó orgànic i tintes a base d’aigua per fer les estampacions sense petrolis ni derivats. Mònica Guix, treballadora de l’empresa, creu que «cada vegada hi ha més consciència i es valora més que fem les coses ben fetes».

L’espirulina

Un dels productes més originals dels que es poden trobar a la fira és l’espirulina. El porta l’empresa Blauver, d’Almenar. Marc Martínez diu que «és un producte molt sostenible a nivell d’espai i ús d’aigua i, a més, molt saludable. És molt nutritiu i ajuda a regenerar la nostra salut. Actua com a probiòtic i com a superaliment». Blauver també és el primer any que és a la fira i, com la resta d’empreses que s’hi estrenen, van rebre la invitació per formar-ne part. Ell també veu les fires com un «aparador. Tenim un producte poc conegut i ens va molt bé».

L’escape room instal·lat per la Diputació

L’escape room instal·lat per la Diputació / Mireia Arso

Les fires, imprescindibles

El manresà Carles Casas, d’Ecomatalasser, amb taller a Olvan, és un habitual a Ecoviure Valora que «la gent cada vegada mira més que les coses siguin ecològiques, però, de totes maneres, hi ha un gran consum que no és ecològic ni natural», constata. «Hi ha més coneixement i informació, però, que agafi aquest camí no hi ha tanta gent». Afirma que «les fires són imprescindibles per no perdre les nostres arrels perquè venim d’un món de mercats i fires, i el tema presencial és molt important. Entre Ecoviure i Google jo prefereixo Ecoviure», conclou.

Per a la manresana Anna Casasampera, de Tarannà Cosmètica Natural, amb botiga al carrer Nou, el paper d’Ecoviure és que «la gent pugui conèixer productes pels quals cada vegada hi ha més interès». Un exemple és el producte que hi presenta l’empresa Soom, «un sistema de tractament d’aigua que filtra fins a 160 contaminants i elimina bacteris, virus... Et dona l’aigua mineralitzada, i ajuda a no consumir ampolles de plàstic i a no llençar aigua». L’empresa que el va crear, fa vint anys, americana, va ser la primera a fer, fa 60 anys, un producte biodegradable. Ho destaca Jordi Vilar, de Navarcles, que també defensa la vigència de la fira Ecoviure. «Tal com està el món. Hi ha molta consciència, però també en falta molta per despertar», recalca.

Participants en el debat de celebració dels 25 anys

Participants en el debat de celebració dels 25 anys / Mireia Arso / Mireia

El debat sobre el primer quart de segle de la fira acaba amb esperança

El primer quart de segle de vida d’Ecoviure va protagonitzar, al matí, un llarg debat intergeneracional a la cúpula instal·lada a la plaça de Neus Català que van seguir mig centenar de persones. Va servir per aplaudir la feina dels impulsors de la iniciativa i per mirar endavant amb esperança, malgrat tot. Alumnes de tres instituts de Manresa i del Bages van instar els presents a actuar.

Conduït per Marta Morera, professora del Camp d’Aprenentatge del Bages i membre de la comissió organitzadora, l’acte el van obrir Ferran Aguiló i Magí Camps, iniciadors de la fira. Aguiló va destacar la «rigorostat» amb què es va tirar endavant un esdeveniment que va ser el primer dedicat a l’ecologia fora de Barcelona. Mas va recordar la resposta «entusiasta» que va rebre la ciutadania. Ambdós es van mostrar orgullosos de la continuïtat de la fira al cap dels anys.

El present i futur d’Ecoviure va obrir un intens torn d’intervencions a càrrec de Pol Huguet, regidor d’Acció Climàtica i Educació de l’Ajuntament; Xavier López, docent representant del Camp d’Aprenentatge del Bages; Laia Vall, alumna de l’institut Lluís de Peguera de Manresa; Jana Farreny, alumna de l’institut escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort; Odger Adell, alumne de l’institut Cardener de Sant Joan; Manel Ribera, representant de la comissió organitzadora i del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials; Paula Petrizzelli, alumna del Peguera; Marc Serra, president delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació; Jordi Calle, alumne de l’institut escola del Pont; Laia Leiva, professora representant del projecte Ecociutat, i Ton Pujol, alumne de l’institut Cardener.

D’entre tot el que es va dir, missatges com el de Serra que «els que lluitem per la crisi climàtica lluitem per la llibertat». El de Vall, que va dir afrontar el futur «amb frustració, culpa i esperança», i d’Aguiló, que va esperonar el jovent a no resignar-se, a ser combatius i a llegir. Petrizzelli va clamar que «hem d’actuar ja».

Assistents al debat sobre el passat, present i futur de l’Ecoviure

Assistents al debat sobre el passat, present i futur de l’Ecoviure / Mireia Arso

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents