Manresa trasllada l'herbari del Bages Pius Font i Quer a la UB per garantir-ne la conservació

L'Ajuntament de Manresa ha cedit l'herbari de Pius Font i Quer a la Universitat de Barcelona (UB) per garantir-ne la conservació i l’accés públic. En un acte a l'Aula Magna de l’Edifici Històric, el consistori ha lliurat  al Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CeDocBiV) del CRAI de la UB, que serà l'encarregat de custodiar-lo a partir d'ara.

El Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) n’ha tingut cura durant més d’un segle i el 2021 el va cedir a l’Ajuntament de Manresa. Ara aquesta col·lecció de gran interès científic quedarà guardat a la UB. A l'acte de traspàs, hi han assistit, Marc Aloy, alcalde de Manresa; Joan Vallès, director del CeDocBiV, catedràtic de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i membre de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBIO); Lourdes Chamorro i Antonio Gómez, de la Facultat de Biologia i l’IRBIO, secretària i director de l’herbari de la UB, respectivament.

Estudi exhaustiu de la flora del Bages

L’herbari del Bages de Pius Font i Quer aplega una bona part de les mostres que avalen les dades de la tesi doctoral de l’il·lustre botànic, que va presentar el 1914 sota el títol Ensayo fitotopográfico de Bages. L’herbari comprèn 628 plecs o mostres que corresponen a 618 tàxons. Els plecs s’ordenen per famílies, organitzades en deu lligalls, i es van recollir entre el 1909 i el 1912 a la comarca del Bages. Tot coincidint amb el seixantè aniversari de la mort de Font i Quer, la recepció del nou herbari ret homenatge a un científic emblemàtic de la UB que va impulsar un canvi de paradigma en l’ensenyament i la recerca en botànica. A més, aquesta mostra que acollirà a partir d’ara el CeDocBiV reivindica així els valors dels herbaris com a fonts constants de nou coneixement i no com a simples col·leccions de plantes velles i mortes.

Pius Font i Quer (Lleida, 1888 - Barcelona, 1964) és considerat el botànic català més destacat del segle XX, tant per la contribució al món de la recerca i la divulgació científica com pel paper d’impulsor i gestor de les institucions de recerca naturalista més importants de Catalunya. Amb un treball exhaustiu i apassionat, Font i Quer va situar la botànica catalana al millor nivell europeu. Condemnat i represaliat després de la Guerra Civil, va ser autor dels títols de referència Diccionario de botánica (1953) i Plantas medicinales (1962), i ha esdevingut el model científic de noves generacions de naturalistes, com ara Ramon Margalef, Pere Montserrat o Oriol de Bolòs.

Fundador i primer director de l’Institut Botànic de Barcelona i del Jardí Botànic de Montjuïc, Font i Quer va contribuir de manera decisiva a la normalització de la lexicografia botànica catalana i va confeccionar un extensíssim inventari de la flora de Catalunya, la península Ibèrica i el Marroc. En la seva tasca docent, com a professor de Botànica a l'antiga Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, va ser un renovador en els mètodes, ja que fonamentava l’aprenentatge de la botànica en l’experimentació i l’observació directa de la natura.