Com serà la Fàbrica de la Nova Manresa?

Les obres de rehabilitació de la Fàbrica Nova de Manresa arrenquen avui. Operaris i màquines treballaran a partir d’ara en la restauració de la nau, en les cobertes de l’edifici i en les façanes del complex. Aquest ambiciós projecte municipal s’afegeix a altres que estan progressant en paral·lel, el més destacat i similar dels quals és la renovació de l’Anònima. Quan hagi acabat aquesta primera etapa, dedicada a les tasques exteriors, es licitarà la segona fase, centrada en els interiors.

Per tant, encara no es pot saber de quina manera es resoldran els múltiples reptes que es plantegen, en funció de les activitats que s’hi porti a terme i de les peculiaritats de les institucions que les liderin. Sigui com sigui, és evident que aquest pol de l’educació, la investigació i la innovació allotjarà entitats de gran rellevància a la ciutat, el Bages, la regió central i el conjunt de Catalunya.

L'Anònima: comencen les tasques de major envergadura de la primera fase del futur complex

La nova Fàbrica Nova s’articularà a través de quatre eixos: la formació; la generació, la innovació i la difusió de coneixement; la creació i la consolidació d’empreses; i els serveis generals i els espais comuns.

1. Formació

La Fàbrica Nova destinarà molts metres quadrats a les aules. Hi haurà classes per a les assignatures teòriques i altres seran d’informàtica. L’alumnat i el professorat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Centre de Formació Pràctica (CFP) disposaran de laboratoris, tallers i sales de reunions. Els despatxos i les oficines d’administració completaran aquest apartat.

2. Generació, innovació i difusió de coneixement

Tant l’estudiantat del CFP com de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (ESPEM) de la UPC i els seus respectius tutors comptaran amb espais preparats per a la simulació, els tests i la construcció de prototips. En aquest àmbit cal emplaçar la Looming Factory, agrupació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya que ha estat subvencionada amb Fons Feder per impulsar un dels sectors tecnològics emergents. Segons els seus integrants, aspiren a crear «un nou context productiu en què màquines i treballadors actuen de forma integral i connectada». Una segona proposta d’avantguarda serà un Fab-Lab, denominació que reben els laboratoris locals que afavoreixen la creativitat mitjançant feines de fabricació digital. Aquesta filosofia s’inspira en una iniciativa nascuda al prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, per les seves sigles en anglès).

3. Creació i consolidació d’empreses

Els laboratoris d’idees i les instal·lacions de coworking, d’incubació i d’acceleració d’empreses permetran passar de la teoria a la pràctica, del concepte a la realitat. El mateix objectiu tindran els vivers, catalitzadors d’aquesta efervescència.

4. Serveis generals i espais comuns

Els departaments que asseguraran el funcionament normal d’una estructura tan complexa com aquesta també cridaran l’atenció. La Fàbrica Nova estarà equipada amb el material més actualitzat i els recursos més recents a la recepció, el hall -polivalent i obert a la ciutat- i les zones d’espera; la biblioteca, la sala d’actes i l’escenari; un museu i un showroom; el magatzem i l’arxiu; la cafeteria i els lavabos, etc.

Construïda entre 1922 i 1926, fruit de la visió d’Eusebi Bertrand i Serra, la Fàbrica Nova va simbolitzar durant 70 anys el progrés i la prosperitat d’una Manresa amb un teixit industrial exemplar en el tèxtil. De fet, aquest va ser un dels majors recintes fabrils urbans de Catalunya. En el seu millor moment, va acollir uns 3.000 empleats, sobretot dones.

Després d’una llarga crisi, va tancar el 1989. L’impacte negatiu va ser tan desconcertant com les vicissituds posteriors, amb la voluntat d’aixecar un macrocentre comercial que mai va cristal·litzar. Amb la compra per part del consistori i la coordinació amb la UPC es pretén que la Fàbrica Nova faci honor al seu nom i que l’abast dels resultats sigui el màxim. El previst era començar les obres dijous 31 d’octubre, però l’Ajuntament va ajornar la convocatòria pel dol decretat per les víctimes de la gota freda a València.

Subscriu-te per seguir llegint