Una taula rodona a Manresa evidència que parlar d’esport i salut mental ja no és un tabú

Frustració, pressió, estrès, patiment, bullying i ètica, són algunes de les paraules que han desfilat, aquest dilluns a la tarda, en la taula rodona Per què és tabú parlar en públic dels problemes de salut mental dels esportistes? Si ha servit per a alguna cosa ha estat, precisament, per demostrar que el binomi salut mental i esport cada vegada és menys estrany i que, amb el seu exemple, esportistes com Simon Biles i Ricky Rubio han aconseguit que es naturalitzi i que no siguin mots incompatibles. Tots dos han tingut una malaltia mental de la qual s’han refet i han pogut tornar a excel·lir.

La taula rodona, en la qual han participat l’exentrenador d’handbol del FC Barcelona Xesco Espar, l’exnedadora Gemma Mengual, la gimnasta internacional de l’EGIBA Lorena Medina i la periodista Laura Rosel (que ha hagut de marxar abans d’hora per un tema familiar i que, prèviament, ha entrevistat Mengual), l'ha conduït amb un ritme trepidant J.A. Gutiérrez, metge del primer equip d’handbol del Barça des de fa 32 anys i exresponsable de Medicina de l’Esport de la Generalitat. L’acte ha clos la primera de les Jornades de Salut Mental i Esport organitzades per l’Ajuntament de Manresa i Althaia en el marc de Manresa Capital Europea de l’Esport. Amb 263 persones inscrites, mig centenar de les quals estudiants de la branca de ciències de la salut, demà dimarts se celebrarà la segona i darrera jornada. 

La importància de l'entrenador

Gutiérrez ha anat plantejant els temes. Pel que fa a la detecció de si un esportista d’alta competició té un problema mental, s'ha destacat especialment el paper de l’entrenador. Espar ha dit que «quan li veus la cara quan arriba ja saps com està». Mengual i Medina han parlat d’una relació pràcticament paternofilial amb els seus entrenadors per posar en relleu com d’estret és el lligam que s’hi estableix. També s'ha comentat que els equips d’elit cada vegada tenen un grup de treball més complet i que, per tant, pot ajudar més a detectar si hi ha un problema. En aquest sentit, Rosel ha incidit en la importància de saber identificar a temps els elements tòxics i destructius que envolten l’esportista.  

Preparar-se mentalment per retirar-se

Quan s'ha parlat de l’efecte que pot tenir el fet de retirar-se en la salut mental d’un esportista d’elit, Mengual ha dit que «t’has de preparar mentalment» i Espar ha afegit que, «sobretot en les etapes finals, els dic als jugadors que separin l’esportista de la persona perquè, si cau l’esportista, no ho faci la persona». Lligat amb aquest tema, però just per l’altre extrem, quan un entrenador ha de dir a un esportista que no serveix, Espar ha admès que «és el més difícil que ha de fer un entrenador». Tanmateix, ha recalcat que «hi ha un moment que s’ha de dir». 

Quant a si existeix el bullying esportiu, el mateix Espar ha dit que «cada cop menys» i que a INEFC, on fa molts anys que dona classes, «ha canviat» i cada cop s’aposta més per la mentalitat d’equip. 

Mengual ha explicat que, tot i entrenar en el centre d’alt rendiment, mai no va estar interna perquè va preferir tornar a casa. Medina ha valorat que, «per arribar a on vulguis, has de ser feliç i, per ser feliç, has d’estar a prop dels teus». 

Davant la pregunta de si és ètic el patiment a què se sotmet els esportistes, Espar ha valorat que a la competició hi ha patiment, hi ha estrès i hi ha tàctica i que, per tant, inocular-los en l’entrenament forma part de la vida de l’esportista. En el seu cas, ha dit que ho demana abans: «Vols ser un esportista d’elit? Perquè et canviaré el cos? Algun m’ha dit que no hi estava disposat», ha reconegut. No tothom vol, pot o val, i no passa res. Medina ha comentat pel que fa al tema del patiment que «val la pena. És una passió. Si ho fas, vols arribar al més alt. És com tot a la vida».

Subscriu-te per seguir llegint