Manresa en guerra contra la vespa asiàtica

El vesper, d'un metre d'alçada, al camí dels corrals de Manresa, es va posar en peu de guerra quan van arribar els primers projectils de bon matí. Hi havia encara poca llum, però el desconcert era només aparent. Les vespes asiàtiques van tenir tres comportaments, unes van començar a intentar treure els projectils fets d'insecticida congelat a l'exterior, altres van fer una muralla de defensa al voltant del niu i les que quedaven van sortir a intentar localitzar l'origen de l'atac.

El causant era un microbiòleg, Adrià Arnal, amb una cadena d'ADN tatuada al braç protegit per un vestit integral d'apicultor reforçat, que va disparar fins a 40 projectils carregant un cop i un altre l'arma, que era un rifle d'aire comprimit amb mira telescòpica. Arnal s'ho agafava amb calma. A més de graduat en Microbiologia va realitzar un cicle superior de Salut Ambiental. I és mestre cervezer.

Va dispersar els trets perquè el verí arribés a tot arreu del gran vesper construït com si fos una protuberància més de la paret de roca del Puigcardener, però, sobretot, va concentrar els impactes a la part superior del niu, perquè l'insecticida anés impregnant el màxim de superfície mentre s'anava desfent i regalimant.

Algunes de les vespes asiàtiques van localitzar el tècnic de l'empresa especialitzada en control de plagues Lokímica i el van atacar, però el seu equip de protecció personal el feia inabastable, encara que els seus fiblons eren considerables. Les vespes asiàtiques són més grans que les comunes i injecten més verí. L'EPI és de color vermell, perquè les vespes no veuen bé aquest color.

Arnal explicava que les vespes comunes, més petites, intentaven escolar-se per tots els forats i de vegades ho aconseguien, per això es posaven cinta americana sobre els cordons i la llengüeta de les botes. El trajo disposa de tires adherents a cames i braços per intentar que no hi hagi cap accident.

Superar la por

L'Adrià Arnal explica que per fer la seva feina cal superar la por inicial a veure's envoltat per insectes que poden fer molt mal a qui intenta eliminar-los. I seguir amb la feina fins al final. Per les dimensions del niu els 40 trets van transportar 80 mil·lilitres de biocida, dos mil·lilitres per projectil. Un niu d'aquest tamany pot generar uns 1.500 exemplars, però aquest número representa el total durant tot el cicle. Per aquestes dates estimava que el niu podia tenir unes 250-350 vespes.

Estan fets de plàstic amb un perdigó a la punta per facilitar que facin diana i es troben plens d'insecticida congelat.

A una distància prudencial, els tècnics municipals i un parell de periodistes segueixen l'escena. S'ha senyalitzat amb cinta un perímetre ample per evitar que passin persones que puguin rebre picades.

Arnal ho ha aconsellat, perquè en un espai diàfan com aquell -en altres ocasions el vesper està envoltat d'arbres- és més fàcil que les vespes localitzin els humans i els identifiquin com la font dels seus problemes. Aconsella no parlar amb veu alta ni cridar: "Venen a la vibració de la veu".

Cal esperar mitja hora que passi el moment de màxim risc i en unes quantes hores més ja serà inofensiu. A dintre encara hi haurà larves, que són resistents al verí, perquè es troben a la seva càpsula protectora, però moriran d'inanició perquè no tindran un eixam per alimentar-les i tenir-ne cura.

Cada any aquests nius neixen i moren, amb intervenció humana o no. L'acció serveix per matar les reines i així alentir el desplegament d'aquesta espècie invasora que ha esdevingut un autèntic problema de salut pública a partir d'un sol individu. L'especialista va explicar que va ser localitzat un niu provisional d'una reina en un contenidor que va arribar de la Xina. A partir d'aquesta primera reina han anat colonitzant territoris enormes.

Quatre vespers a Manresa

A Manresa, a banda dels vespers del camí dels Corrals i de can Font -darrera de les instal·lacions dels dipòsits nous, al camí que segueix el ramal de la Séquia-, n'hi ha a la Fàbrica dels Panyos i al Congost. I se n'han localitzat d'altres. Un altre sistema d'acció és una barra llarga que permet accionar l'insecticida a distància per matar els exemplars.

El tècnic va explicar que quan es retiren els nius els fiquen dintre d'una bossa de plàstic i després van a parra a un congelador que tenen per eliminar tots els exemplars. Per evitar riscos s'acostuma a deixar el vesper senyalitzant que queda inactiu, perquè si no es fa així continuen arribant fins a l'Ajuntament avisos de ciutadans alarmats. El cartell avisa que el vesper està inactiu i que es manté al seu lloc perquè amb el pas del temps, simplement, s'anirà desfent.