El pla estratègic de la FUB-UManresa es proposa atraure més alumnes del territori
Un terç dels estudiants de nou accés al campus Manresa són de les comarques centrals
Estudiants de la branca de sanitat de la Fundació Universitària del Bages / FUB-UMANRESA
Afegeix-nos a Google
El pla estratègic que la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) posarà en marxa s’ha redactat després d’analitzar amb profunditat aspectes com la procedència dels estudiants del campus Manresa de la UVic-UCC. A partir d’aquí n’han sorgit dues derivades que anomena: Repte 2027 i Horitzó 2030.
Repte 2027 «és una manera de dir que sí o sí hi ha un element absolutament estructural que ens impactarà a nosaltres i a tot el món universitari, que és el canvi de cicle demogràfic», comenta el director general de la FUB, Antoni Llobet.
En cinc anys baixarà un 20% el nombre de joves en edat d’accedir a estudis superiors a Catalunya. A més a més, no serà una baixada suau, sinó més aviat brusca. Durarà anys i no es compensaria amb la immigració. S’hi han afegit altres reptes com la necessitat de sostenir econòmicament la institució i incrementar el seu paper de referent territorial.
Horitzó 2030
Amb aquest panorama «no seria responsable dir que ja ens ho trobarem. Per tant ens hi hem de posar». I aquí entra en escena Horitzó 2030 per implementar mesures com per exemple oferir més estudis oficials per atraure estudiants nous.
Hi ha marge per fer-ho, segons Llobet. Explica que un terç dels alumnes de nou accés són de la Catalunya central -majoritàriament del Bages-, una mica més d’un terç són de la resta de Catalunya i gairebé un terç més de fora de Catalunya i de l’estranger, bàsicament francesos que fan Fisioteràpia.
Una dada: a la Catalunya central hi ha 3.055 estudiants a centres universitaris del territori -UVic-UCC i UPC-; 2.254 alumnes del territori que estudien a universitats de fora de les comarques centrals com UB, UAB o altres; i 707 que estudien a universitats del territori. És un 31%. Hi ha, doncs, espai de millora perquè joves d’aquí estudiïn aquí.
També s’han tingut en compte detalls com que el segon grup d’universitaris més important d’UManresa després del Bages provenen del Baix Llobregat, seguit del Vallès Occidental, Anoia i Barcelonès. «Són zones molt poblades, i tenim molt potencial. Ja ens venen, però si ho fem volgudament és un camp per recórrer».
Tot plegat són dades que serveixen de punt de partida «per analitzar la situació i prendre decisions. Tenim aquesta realitat, ens ve un repte important amb el canvi de cicle demogràfic i hem de pensar quines coses lògiques podem fer per compensar-ho». Llobet sentencia que «hem de ser optimistes, però també responsables».
Aprofitar al màxim tot l'espai
L’increment de l’oferta d’estudis oficials a la FUB-UManresa no comportarà canvis des del punt de vista d’espais i noves infraestructures. «Justament perquè estem a les portes d’un canvi demogràfic ens hem de situar i veure quin impacte tindrà», afirma el director general de la FUB, Antoni Llobet.
A nivell d’espais, doncs, «ara ens toca sobretot ser el màxim d’eficients possible. Hi ha marge per fer-ho» assegura. Per exemple a l’hora d’organitzar torns de matí o tarda. «Hem de tenir en compte totes les peces a l’hora de prendre decisions».
Quan es posi en marxa la Clínica Odontològica Universitària que ha d’estar enllestida l’any vinent al carrer Ramon Iglesias, s’alliberarà l’espai que actualment ocupa el cicle formatiu de grau superior de pròtesis dentals que hi ha a l’actual FUB2 perquè aquests estudis es traslladaran al nou edifici. «Automàticament tindrem un gran espai per als estudis d’empresa», que els darrers cursos s’han anat concentrant a la FUB2.
Llobet insisteix que «hem de treure el màxim profit de les instal·lacions que tenim, entre altres coses perquè quan fas un edifici nou el pressupost no baixa de quatre milions». Els últims cinc anys la FUB ha invertit 11,5 milions a la FUB3, la nova FUB4 i ara la Clínica Odontològica. Per fer una comparativa, la rehabilitació de la nau de Fàbrica Nova costarà una mica menys de 10 milions.
La Fundació Universitària del Bages també pensa en la possibilitat d’establir aliances amb altres institucions de la ciutat que tenen a veure amb la recerca i el coneixement per compartir espais per a la formació.
- Borja Morán, fill de qui dona nom al nou CAP de Sant Fruitós: «Molta gent ens diu que era el seu metge, però també part de la seva família»
- Un vídeo fet amb intel·ligència artificial mostra com era el dia a dia a la mina de Cardona
- Dues metgesses de l'ICS Catalunya central són reconegudes per dedicar-se a la recerca
- Què sabem a hores d'ara del crim de la Baells?
- El govern de Manresa no va poder comprar el sòl per mantenir els dos carrils des de l’Agulla
- Estem desesperats': l'aiguat de Dijous de Corpus va provocar afectacions que es mantenen una setmana després
- Detingut després d'apunyalar i deixar en estat greu el seu company de pis a Manresa
- Xavier Folch, un dels cantants expulsats durant l'espectacle de la Sagrada Família: “Ens van fer fora i ens van tancar en una gàbia fins que es va acabar la festa”
