La burocràcia impedeix que un matrimoni de Manresa convidi el fill i la parella a passar Nadal a casa seva

Una família manresana no podrà celebrar les festes de Nadal com hauria desitjat per culpa de la burocràcia. No es tracta de cap exageració. Així és com ho viuen els afectats i la seva descripció de l'incident no admet gaires interpretacions. El fill del matrimoni perjudicat viu a Canadà i va pensar que podria viatjar al Bages per retrobar-se amb els seus éssers estimats amb la seva parella, de nacionalitat turca.

No es tracta d'una persona perseguida per la justícia ni en cap situació similar. Però els impediments amb què han topat aquesta dona i els parents del seu company durant els últims mesos per formalitzar la documentació necessària per allotjar-se al domicili familiar a Manresa han estat tan nombrosos. De fet, tots ells han acabat desistint. L'Administració ha guanyat; ells han perdut.

Així que, sense saber-ne ben bé la causa, aquesta parella manresana, que es va posar en contacte amb Regió7 a través d'una carta, no gaudirà de la companyia desitjada a casa seva. El matrimoni ha arribat al pitjor desenllaç perquè, entre altres vicissituds, s'ha negat a pagar per una mena de revenda que podria haver desbloquejat els tràmits. O bé es podria haver revelat com una estafa o un xantatge. 

El cas és que la família ho ha viscut com un "viacrucis", lluitant "contra una maquinària davant la qual ens hem acabat rendint". "I no era pas per organitzar unes olimpíades, ni tan sols per obrir un negoci. Només era per invitar una persona a passar uns dies amb nosaltres", explica Ramona García Parra en la seva missiva, ja publicada en l'edició impresa del diari.

"Per qüestions que se'ns escapen, les persones de determinades nacionalitats, com la turca, per venir al nostre país i residir uns dies a una casa particular, necessiten una carta d'invitació", detalla la víctima. Però això no comporta únicament "omplir un imprès, sinó que prèviament has de reunir una determinada documentació", aclareix Ramona García. "Res, coses tan a mà i tan ràpides d'obtenir com una còpia simple del Registre de la propietat, la cèdula d'habitabilitat i un certificat d'empadronament de cada persona que visqui en aquell domicili", detalla, entre la frustració i el sarcasme.

"Pot semblar una broma, però és realment així. Traduït, vol dir esmerçar-hi hores, diners i maldecaps. Però ho fem", continua la narració abans d'agregar: "Només cal presentar-ho a la Policia Nacional i sol·licitar la carta. El tràmit s'ha de fer a la comissaria de Manresa, perquè no pot ser a cap altra, però per ser atès cal demanar la famosa cita prèvia, i això no es pot fer allà mateix personalment, cal fer-ho per internet".

Aquí, recalca Ramona García, "el problema ja no és de diners ni de pèrdua de temps". L'inconvenient és "una barrera impossible de franquejar perquè no hi ha manera de trobar cites". La veïna de Manresa especifica: "Hi ha una solució, i és anar a un locutori i comprar directament la cobejada cita per 30 euros. Però per dignitat i per responsabilitat ciutadana no ho fem, perquè pagar 30 euros a una organització a l'ombra que obté cites no sabem de quina manera és una cosa que no s'avé amb els nostres principis".

"En vista de la situació, anem per enèsima vegada a comissaria per exposar la nostra queixa en forma d'instància (Formulario de queja-sugerencia) i ens donen un comprovant d'entrega, dient que rebrem una resposta per correu postal. Entre una cosa i l'altra, els terminis per moure-ho tot, per molt que ens hi vam posar tres mesos abans, es van escurçant, fins que arriba un moment en què ja no hi ha temps per remetre-la al Consolat per obtenir el permís", es lamenta Ramona García.

I arriba el desenllaç: "Desesperats i rendits a l'evidència d'un mecanisme absurd, però implacable, ens hem donat per vençuts, i al meu fill i a la seva parella no els ha quedat altre remei que reservar l'estada a un hotel, modalitat per a la qual no calen certificats, ni cartes, ni cites prèvies. Tot tan trist i tan real com la burocràcia que ens envolta i que és capaç d'espatllar-te un Nadal".