Josep Escobar Reina: l’estrella de l’acadèmia ara és formador i té la seva perruqueria a Manresa

Enmig de la conversa amb el Josep Escobar Reina (Manresa, 1996), irromp la seva mare. «No va ser de treure excel·lents a l’escola, però un cop va entrar a l’acadèmia de perruqueria, va convertir-se en el millor de la promoció», em revela Maria Dolores Reina. Això deixa entreveure que quan al Josep li agrada alguna cosa «va a totes». I, precisament, això l’ha dut a tenir una perruqueria, Josep Reina Perruquers, i formar d’altres professionals amb 28 anys.

Durant l’entrevista no deixa les tisores més de deu segons. Té feina -i molta-, però també és un cul inquiet. Riu quan recorda que de petit no tenia clar si ser perruquer o astronauta. «Vaig optar per l’opció realista», apunta. Segur que ho secundarien les seves primeres clientes: les Barbies a qui tallava els cabells de petit-gràcies, Maria Dolores per la informació-. Als 16, les nines van ser rellevades per maniquins de perruqueria i va convertir-se en el millor expedient del curs de les tres escoles a Catalunya d’Olga Difusió Academy. Segur que els caps de plàstic quedaven igual de meravellats que les clientes de l’acadèmia, que se’l rifaven. «M’havia trobat de ser 20 companys i tenir quatre persones que m’esperaven», diu.  

La seva primera feina va ser a la perruqueria Rossi de Manresa. Hi va aprendre les bases de la «perruqueria de veritat». Als 21 va necessitar aire fresc. Va deixar la feina per un projecte «il·lusionant» en un altre establiment. Al cap de sis mesos es va trencar un braç en un accident domèstic. I d’un dia per l’altre, van posar-li «els papers de l’acomiadament» sobre la taula. 

Va rebre ofertes de feina, però va alguna cosa li deia que havia de llançar-se a la piscina i emprendre. Amb l’ajuda de la meva confident en aquesta entrevista, amics i família, un cop va recuperar-se, va reformar un garatge prop del Col·legi Oms i de Prat de Manresa i el va habilitar com a perruqueria. No ha estat fàcil. «Emprendre pot ser asfixiant», diu indignat. Ara, però, sent que va pel camí de convertir-se en qui sempre ha somiat. No és sort, m’ho estic currant molt», apunta. 

Fa sis anys des que va obrir la perruqueria i des de llavors, no ha parat. S’ha format per convertir-se en expert en balayage, queratina, anomalies capil·lars i tractaments del cuir cabellut. Ara, també és ell qui ensenya altres professionals. Quan li van proposar, va ser clar: «jo mai he fet això», va dir en primera instància. Però inconformista de mena, va intentar-ho. Va aprendre més sobre ingredients, formulació i tècnica. I va convertir-se en formador. Ara mira enrere i envia un missatge al Josep del passat: «ets un valent, no t'aturis, que arribaràs on vulguis».