El psicòleg del grup de dol de Manresa explica com afrontar el Nadal sense els éssers estimats

Dies com aquests li ha tocat anar a convèncer persones que no es llancin al buit des del balcó de casa. Al terapeuta i coordinador del Servei d'Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central se li multiplica la feina durant les festes perquè en dates tan assenyalades al calendari emergeixen records inesborrables de persones estimades que ja no hi són.

Quan els sentiments es desborden i ens trobem fent voltes amb l'ànima nua sobre els records més dolorosos resulta útil disposar d'una guia de supervivència, consells d'emergència per tirar endavant. 

"Aquests dies molta gent es descompensa", afirma Carles Perarnau, "troben tant a faltar la mare, el pare, els fills, els germans que es generen situacions de crisi".

Estalviar dolor

Explica que hi ha famílies que, a vegades, intenten no parlar del tema per estalviar dolor, "però és més aconsellable parlar-ne. Dir encara que només siguin algunes paraules és millor que fer silenci", aconsella.

Els silencis abonen els malentesos i les sensacions "que es passa de tot quan la realitat és que no volen fer-nos plorar". Relata que hi ha qui treu les fotos de les persones que ja no hi són per evitar fer mal quan el que fem d'aquesta forma és invisibilitzar quelcom que és més present que mai. És millor posar una espelma, per exemple, per fer èmfasi en l'absència més que no pas amagar-la.

Una agenda organitzada

Un altre consell és organitzar molt bé aquestes dates, intentar deixar pocs espais buits i evitar així entrar en el cercle viciós del dolor, que es retroalimenta de tal forma que, sense aturador, pot generar moltíssima inquietud. "Tenir una agenda organitzada ajuda a no tenir tant dolor", diu.

És important organitzar trobades, compartir una estona amb altres que es troben en situacions similars, perquè d'aquí pot sorgir una trucada a algú i una pregunta que trenca el gel: "Com et trobes?"

La solitud i amagar la pèrdua porta a situacions en les quals es pot arribar a pensar que tots els altres s'ho estan passant bé, que ja no els importa, quan això no és veritat. Hi ha qui renuncia a celebrar les festes en família, qui aprofita per marxar.

D'altra banda, hi ha persones que viuen soles i per a les quals és important organitzar trobades, compartir una estona amb altres que es troben en situacions similars, perquè d'aquí pot sorgir una trucada a algú i una pregunta que trenca el gel: "Com et trobes?". 

Alcoholisme i suïcidi

Alerta que "passar un dol sense entorn que et pugui cuidar pot portar a l'alcoholisme i al suïcidi".

Així que toca "sortir de casa, fer exercici, que et toqui el sol", coses que encara que puguin semblar nicieses són molt importants.

El psicòleg explica que aquests són dies en els quals comença a atendre persones a 2/4 de 8 del matí i és un no parar de trucades.

"La nostra feina és aportar perspectiva i això inclou fer veure que quan una persona mor n'hi ha d'altres que continuen en vida i mereixen la nostra atenció"

Afirma que "la nostra feina és aportar perspectiva" i això inclou fer veure que quan una persona mor n'hi ha d'altres que continuen en vida "i mereixen la nostra atenció. Cal pensar en la resta, tenir temps per fer trucades, per parlar i compartir el dol amb els altres. Entendre que, malgrat el dolor, es pot ajudar els altres contribueix a compensar les nostres emocions. Donar voltes en cercle no et farà estar millor".

Escriure una carta

Una altra acció recomanable és "escriure una carta als que estan vius", que poden estar preocupats "i als que podem fer molt de bé amb les nostres paraules".

Desaconsella fer veure davant dels infants que no ha passat res en comptes de compartir amb ells les emocions i el sentiment de pèrdua.

Una altra advertència: "No podem prendre decisions com si visquéssim eternament. Si no vols celebrar les festes nadalenques no les celebris i estima la teva decisió, sent conscient que l'any que ve igual hi ha persones que ja no hi són. La vida és un canvi constant i cal crear nous moments més que no pas idealitzar el passat".

I rebla, "hem de saber deixar-nos ajudar. Hi ha qui no ho fa per orgull o perquè res no li retornarà l'ésser estimat. Però hem d'acceptar que no som totpoderosos. Permetre que ens ajudin ens pot anar molt bé".