"No falten metges, però estan mal repartits"

Metge especialista en Medicina de Família, Toni Sánchez fa dos mesos que és al capdavant de la Regió Sanitària de la Catalunya central. Nascut a Sant Joan de Vilatorrada, és també regidor a l’Ajuntament pel PSC. Quan es va acabar de formar -va fer la residència a Alcañíz, a Teruel, cosa que li va permetre conèixer el món rural, diu- va entrar a treballar a Urgències d’Althaia. Fins que va decidir exercir la seva especialitat, la de metge de família. Experimentat en gestió, li van encomanar muntar el servei continuat d’urgències de primària a les comarques centrals, i també ha dirigit diversos equips igualment de primària. «Fa un any i mig vaig decidir agafar-m’ho amb més calma i fer de metge de família a Valls de Torroella i a Callús», explica. Li ha durat poc, la calma. Ha tornat al vertigen. «M’encanta fer de metge, però també penso que des d’aquesta posició d’ara puc ajudar moltíssima gent», afirma.

Passar d’una consulta de primària a dirigir tota una regió sanitària amb un pressupost de més de 600 milions d’euros mareja una mica, no?

Li vaig fer la mateixa pregunta a un director assistencial d’un hospital, que, de cop i volta, el van fer gerent de l’Hospital de Bellvitge. Em va respondre que la bandera és una mica més gran, i que només has d’aprendre a envoltar-te de gent que sigui bona, i aprendre a dur aquesta bandera. I en això estem. La meva visió és que es poden fer més coses de les que et diuen sempre que es poden fer, i menys coses de les que tens ganes de fer.

Quines són aquestes coses? O dit d’una altra manera. Quins són els seus objectius?

L’objectiu com a CatSalut i Regió Sanitària és visualitzar que estem per ajudar als ciutadans, per cohesionar, i per ajudar a tirar endavant tots aquells projectes que es tinguin des d’institucions com l’Hospital de Berga, la Primària, l’ICS, Hospital de Vic, Althaia... I més quan són temes en xarxa perquè cada cop treballem més en xarxa. El que vull sobretot és poder tirar endavant coses que estan encallades i que els ciutadans tinguin equitat, el màxim de prestacions i que es pugui donar un servei públic de qualitat. Anem a ser més eficients.

Per què és complicat que els professionals mèdics vulguin treballar al territori?

No és complicat pel tipus de regió, és complicat perquè hi ha llocs centrals com Barcelona. Ara ja comencen a tenir problemes poblacions com Sabadell i Terrassa. Es poden oferir coses que aquí ens és difícil començant pel transport. Quan era director de primària m’havia tocat anar a buscar metges a l’estació del tren i dur-los a l’ambulatori. Costa per diferents coses com aquestes. A Catalunya som 10 gerents territorials. D’aquests, tres són de Barcelona i àrea metropolitana. Els altres set, que suposen el 75% del territori, patim aquestes circumstàncies. No és que la gent no vulgui venir, però ho hem de fer atractiu i donar facilitats en determinades coses.

A l’Alt Berguedà pateixen aquesta manca de metges d’una forma especial...

Fa 3 setmanes em vaig reunir amb el consell d’alcaldes de l’Alt Berguedà. Un cop en un màster de gestió parlàvem de què podíem oferir fora de Barcelona, i es va parlar de mil coses. Cada lloc ho ha de fer en funció dels recursos que té. A Alt Aran ja ofereixen la casa del metge. Ens hem de reinventar i a l’Alt Berguedà en vam parlar amb els alcaldes. Hem de tirar endavant.

A la Catalunya central estem ben atesos?

Per descomptat. A la darrera enquesta de satisfacció del CatSalut, que aquest cop es va centrar molt en urgències, els resultats són bons. Els de la Catalunya central estan per sobre dels del conjunt de Catalunya. Les enquestes serveixen per millorar en allò que potser vas més fluix. Per exemple l’atenció quan un és a la sala d’espera. O informar dels temps d’espera, que en alguns llocs es fa i en altres no. Jo sé quins equips poden tenir més dificultats, però els pacients no ho viuran perquè els equips de primària i els professionals estan treballant molt per donar l’assistència.

Això vol dir que hi ha equips tensats?

Pot haver-hi algun equip, però hem passat èpoques pitjors. Crec que tenim bastant solucionada la cobertura i no s’estan reduint els minuts per pacient.

Tot i així continua sent complicat demanar una cita al metge de família...

Quan tenim un problema per falta de professionals en un equip tens dues opcions: que sigui un bon equip amb expertesa, qualitat assistencial i que assumeixi la situació, o bé intentar suplir-ho de qualsevol manera. Jo crec que hem d’anar per la qualitat assistencial. Perquè si intentes buscar metges com sigui, a mitjà termini tindràs problemes perquè no donaràs el servei adequat. En canvi, mantenir la qualitat assistencial també fa que t’arribin bons professionals. S’ha de tenir en compte que si es tracta d’una urgència, sempre hi ha servei. S’ha de donar i sempre es dona.

I en l’àmbit hospitalari?

En aquests moments, en l’àmbit quirúrgic no hi ha cap patologia fora de termini. En les consultes externes és on hi ha algun problema. Als hospitals de Manresa i de Berga falten professionals en determinades especialitats. Anestesistes a Althaia, per exemple, per una baixa sobtada. En aquelles especialitats més difícils de cobrir, i a Berga pot passar, es mira que hi hagi sistemes territorials per donar-se suport en xarxa.

En seguretat ciutadana, els governants acostumen a dir que una cosa és la realitat i l’altra les sensacions. En sanitat passa el mateix?

Jo sempre dic que t’has de guiar per les sensacions. Per molt bé que ho estiguem fent, ens hem de demanar perquè la gent té aquesta sensació, que no és gratuïta. Si la tenen és perquè hi ha alguna cosa que no funciona, i també m’estic trobant que no hem comunicat bé moltes coses. Qualsevol de les persones que treballen aquí ho fem precisament per això, per guiar-nos per la sensació dels pacients.

El president del comitè CAIROS que ha analitzat el sistema de salut i ha proposat canvis, Manel del Castillo, diu que el sistema funciona molt bé en coses complexes però no tant en aquelles més banals. Hi està d’acord?

Moltes de les coses que ha posat sobre la taula el comitè CAIROS les diem els professionals. Ho tenim clar. Som conscients que no tot funciona com caldria. Per exemple, les accions administratives poden ocupar el 40% el temps dels professionals. Això ho posa CAIROS sobre la taula. Hi ha certes mesures per millorar el sistema com els assistents clínics, l’ús de la IA per fer transcripció de converses i que tinguis temps de mirar el pacient i no l’ordinador. Jo que en soc conscient i que m’encanta la primària, hi ha dies que m’he d’esforçar a fer-ho. I això que soc molt de posar-me al seu costat a fer la visita. És real que el sistema sanitari públic és excel·lent, el millor del món després del japonès. El que passa és que per diverses circumstàncies ens hem de posar les piles.

Entre altres coses perquè la població ha augmentat i la societat és més envellida...

Hem de ser conscients que els últims anys la població ha augmentat en dos milions de persones, que els majors de 65 anys s’han doblat i que els més grans de 85 s’han quadruplicat. És un repte. Hi ha plans per integrar la primària amb l’assistència sociosanitària perquè els que estem entre els 50-55 anys i els 70-75 , donarem molta feina.

Contràriament al discurs que s’ha dit darrerament, Del Castillo afirma que no falten metges. Hi està d’acord?

És real que no falten metges. El que passa és que els que hi ha estan mal distribuïts. La nostra feina és donar la màxima qualitat assistencial amb el que tenim, i penso que tenim l’excel·lència a nivell professional i ho hem de mantenir.

Qui té els metges que ens tocarien a les comarques centrals, doncs?

No necessàriament Barcelona. És un tema en l'àmbit de Catalunya. Per què falten neuròlegs a Vic o tenim problemes d’anestesistes a Manresa? A Primària tens l’equip en funció de la població, i a nivell hospitalari és més complex perquè entren altres factors com recerca, que a Primària també ja es comença a fer, o que pot ser més atractiu un lloc com el Clínic. També hi ha qui és superespecialista en un tema i es queda en aquests centres de més renom.

Tornem al comitè CAIROS. Una proposta és crear Centres de Salut Integrals de Referència que haurien d’incorporar les mesures per modernitzar el sistema. Es farà una prova pilot amb 10. Algun a la Catalunya central?

Ho hem demanat i estem a l’espera de saber si ens en toca algun a la Catalunya central. No s’ha definit encara. Aquests centres el que busquen és donar el màxim d’autonomia als equips a tots els nivells. També seran els primers que tindran transcripció i els primers amb un assistent clínic que assumirà les tasques burocràtiques. Intentarem que un d’aquest ens caigui a la Catalunya central.

Segons dades del baròmetre sanitari, els ciutadans puntuen amb un 6,1 la sanitat pública. És un aprovat, però no per presumir...

Nosaltres tenim detectats quins són els equips que poden tenir més dificultats i es relaciona amb la falta de professionals que comentava. Ens hem d’asseure, avaluar cada cas i veure què pot estar fallant o què necessita cada equip en cada moment.

Subscriu-te per seguir llegint