El dia més feliç de la residència de Berga

    De vegades es diu que qui adquireix un descapotable té dos moments molt feliços:quan l’estrena i qual se’l treu de sobre. A l’Ajuntament de Berga li ha passat una cosa semblant amb la residència Sant Bernabé: l’alcalde Josep Maria Badia la inaugurava feliç com un tornavís i dijous passat, 25 anys i un dia després, l’alcalde Ivan Sánchez es treia un enorme pes de sobre en aprovar el ple municipal, per fi, que la gestió de la residència serà cedida a un concessionari. Entre un moment i l’altra han passat una pila de coses. 

   El 15 de gener de l’any 2000 l’estimadíssim bisbe de Solsona, Antoni Deig, beneïa les noves instal·lacions davant el president Jordi Pujol, que va celebrar que aquella obra formava part de la «recuperació molt gran» que, a parer seu, havia fet el Berguedà després de les crisis del tèxtil i de la mineria del carbó. Per acabar el discurs, va felicitar l’alcalde en exercici i el seu antecessor, Jaume Farguell, per aquella obra que responia a «un gest d’audàcia».

Efectivament, Pujol sabia de què parlava. La nova residència substituïa la que hi havia en una planta de l’Hospital Sant Bernabé, i ocupava una part de les instal·lacions de l’antiga caserna. L’operació era part del projecte de reconversió de tota la caserna en un gran pol de serveis que havia d’incloure, fins i tot, estudis universitaris. L’alcalde de la ciutat des de 1979, Jaume Farguell, va jugar fort en moltes coses, una d’elles la creació del mateix hospital, i una altra la cessió i reutilització de la caserna, però el trasllat de la residència no va arribar a temps d’inaugurar-lo: després de quatre mandats, una part de CDC de Berga va considerar que ja hi havia prou Farguell i va organitzar una conspiració interna per rellevar-lo. Farguell, diputat i figura d’indiscutida talla política i intel·lectual, no havia cultivat prou les amistats dins del seu partit i va haver d’acceptar ser apartat en favor de Josep Maria Badia, que va esdevenir alcalde el juliol de 1999 i aquell gener del 2000 tenia un dels seus primers moments de glòria.

La residència es movia, però continuava sent gestionada pel patronat de l’Hospital de Sant Bernabé, presidit per l’Ajuntament i que llavors tenia com a gerent Armand Arilla, que va explicar que l’espai que quedava lliure a l’hospital seria ara per a pacients de mitja estada. La cosa va anar més o menys rodada fins que l’hospital, progressivament perjudicat pel fet de ser municipal, va ser assumit per la Generalitat, que no va voler quedar-se també la residència. Era el 2020.

El govern municipal de la CUP i ERC va haver de fer-se’n càrrec directament i el resultat va ser un daltabaix, amb sancions de la Generalitat pel mal estat de les instal·lacions, dimissions en cadena a la direcció, queixes greus de familiars dels usuaris i crítiques sindicals. El govern estava molt desestabilitzat per l’estat de salut de l’alcaldessa, Montse Venturós, que es mantenia darrera d’un vel de silenci. Quan, finalment, va ser substituïda per Ivan Sánchez el juliol del 2021, la CUP i ERC van dedicar mesos a fer tota mena de maniobres i provatures per no haver de concedir l’equipament en concessió a un operador privat, una solució que considerava tabú. Finalment, dijous es va aprovar treure la residència a concurs. Sánchez va dir que posa «els interessos de Berga per davant de la ideologia de la CUP». n