"Si baixés el consum de tabac hi hauria un 90% menys de càncers de pulmó"

Quan parlem de salut pública, de què parlem?

Salut pública són aquelles activitats que es fan per mantenir la salut de la població més enllà del diagnòstic i el tractament. Inclou sobretot el que seria la promoció de la salut, importantíssim, i la promoció d’hàbits saludables per tal que puguem créixer amb salut, ens puguem fer grans amb salut i ens puguem fer més grans encara amb el màxim de salut.

Això abasta un camp molt ampli i extens...

Sí perquè inclou tot el que seria la protecció de la salut. És a dir, com ens protegim, com estem segurs en el nostre entorn... Salut pública és per exemple el que mengem o que l’aigua que bevem tingui les condicions necessàries. I altres elements com les condicions de treball. Anem als factors de risc de les malalties i com ens protegim. Això també inclou la salut ambiental, el nostre entorn. És l’esforç organitzat de la societat per mantenir i promoure la salut. Què vol dir esforç organitzat?. Doncs que les administracions, els governs, ens preocupem de la salut des de l’autonomia de les persones i amb una visió col·lectiva.

O sigui, que vostè que és metge no té pacients a càrrec seu...

A vegades m’ho demanen. Diguem que jo no tinc pacients. Treballem amb la gent sana, si és possible, i amb la població. No és un enfocament tan individual com l’assistència sanitària pura i dura. Algunes accions nostres són individuals, però al mateix temps són col·lectives.

Les dues coses al mateix temps?

Si parlem de promoure la salut a partir d’alguns dels programes concrets que tenim com prevenir el consum excessiu d’alcohol o el tabaquisme, acabem fent intervencions amb persones que van al seu CAP i reben uns consells perquè deixin de fumar o perquè no comencin a fer-ho. Això és una intervenció individual. Però moltes de les intervencions que promovem són col·lectives. Si posem, com es va fer, un impost sobre les begudes ensucrades, estem actuant amb tota la població i se’n beneficia molta més gent. Això és molt important perquè són accions a vegades complexes. Poden voler dir fer una llei. No és només posar anuncis a la televisió o anar a les escoles. Ara també es parla de salut planetària.

Per què?

Perquè cada vegada més veiem que el que fem nosaltres influeix en la salut del planeta, i després això ens retorna com un boomerang. La salut del planeta ens condiciona. Ara patim malalties que generem nosaltres mateixos amb els canvis que provoquem al nostre ecosistema, al nostre entorn.

Expliqui’m això...

L’escalfament global fa que algunes espècies d’animals canviïn d’hàbitat. Ara tenim més mosquits que ens poden portar malalties. També tenim persones que viatgen, immigrants que van a casa seva i tornen, o turistes que tornem amb un dengue. Ens preocupa que aquest dengue que tenim de tant en tant, uns 300 casos a l’any aproximadament, es converteixi en una cosa endèmica com passa en alguns llocs del sud de França o al nord d’Itàlia, i començar a tenir casos autòctons. A més a més,s l’horitzó és que hi hagi més escalfament global i més mobilitat.

Amb més salut pública hi hauria menys visites al metge?

Les que siguin necessàries, però un dels resultats de fer prevenció és que baixa la demanda. Si podem prevenir l’obesitat en edats infantils, tindrem menys adults obesos. I sabem que l’obesitat és un factor de risc per una sèrie de malalties com les cardiovasculars i algun tipus de càncer. El mateix amb el tabac. Si es reduís el consum de tabac a un fet simbòlic tindríem un 90% menys de casos de càncers de pulmó i un 50% menys d’altres càncers com el de gola, ronyó, bufeta urinària o el de pàncrees. Si podem controlar una sèrie de factors de risc millorant els hàbits saludables, ens estalviaria molta càrrega de malalties.

En lluita contra el tabac s’està guanyant la batalla?

Estem guanyant la batalla, però hi ha un cert cofoisme i no hi hem de caure. Hi ha qui recorda que anys enrere fumava un 40% de la població i que ara és un 22%. És massa, encara. A Califòrnia només fuma un 6% de la població i a Nova York no arriba al 10%. Van pel davant no perquè siguin més llestos sinó per com es va desenvolupar l’epidèmia del tabac a casa nostra, que va anar en retard respecte als Estats Units o el nord d’Europa i països més desenvolupats econòmicament. Aquí, per exemple, les dones no van començar a fumar fins als anys 70.

Quin serà el pròxim pas per fer baixar el nombre de fumadors? Hi ha marge per actuar?

Hi ha marge. Hi ha espais a l’aire lliure on es visibilitza encara molt el consum del tabac. Els detractors diuen que no s’ha demostrat que en aquests llocs l’exposició sigui nociva. S’equivoquen, s’ha demostrat. S’han d’incrementar els espais lliures de fum també als llocs oberts com les terrasses. També es pot actuar amb el preu del tabac, els vapejadors... Poder treure tabac i vapejadors de llocs públics influeix en el que fan després els joves.

El problema de salut pública és que els efectes de les seves accions no es veuen de forma immediata?

Els fruits del que invertim avui en prevenció es recullen als de 5, 10 o més anys. A vegades no, però. L’exemple més típic és el de les vacunes. Les vacunes ens estan estalviant una càrrega de malaltia important. I no parlo només en termes econòmics.

A la Catalunya central la gent que s’ha vacunat contra la grip i la covid ha quedat per sota la mitjana catalana. Per què?

Molt poquet per sota, però. Segurament hi ha diverses raons. L’accessibilitat és important, la dispersió del territori... Hem d’anar al CAP, és una vacuna que s’ha de repetir cada any i això no ho posa fàcil, i hi ha hagut una certa desafecció després de la covid. Els nens dels sis mesos als cinc anys tampoc es vacunen massa de la grip. En algunes incloses al calendari de vacunacions tenim el 97,5% de cobertura, i en la de la grip no s’arriba al 34%. Hem de fer que sigui més fàcil vacunar-se i fer entendre que és segur i necessari. Les vacunes són un bon exemple de salut pública.

Digui

Fas un gest personal promogut per l’esforç col·lectiu, les administracions, i que té ressò més enllà de tu mateix. Et protegeixes contra la grip, i si l’acabes patint igual tindràs una infecció molt menys greu. El benefici personal és immens, i després hi ha un benefici col·lectiu. Si tu no tens la malaltia, no ho encomanaràs al teu entorn. Hem de pensar que en el cas dels avis poden sortir molt malparats d’una grip.

Quin paper juguen els ajuntaments en salut pública?

Importantíssim. També consells comarcals i diputacions. Sobretot per la proximitat i per la salut comunitària. Moltes coses de promoció de la salut s’han de fer amb actius socials. No cal anar al CAP, sinó que els professionals del CAP poden anar a aquests actius socials que aglutinen a la gent com entitats de tota la vida. Des dels castellers als esplais. Amb xarxa podrem progressar, arribar a més gent i millorar.