El Pacte de la Concòrdia escenifica el misteri de la Llum de Manresa

«Una manera de fer les coses és lluitar per la llibertat». Sens dubte és un missatge molt actual.

També és una de les estrofes de la peça musical que ha tancat, aquest dijous al vespre, l’espectacle Pacte de concòrdia, que narra la gestió i la construcció amb els seus alts i baixos, de la Séquia de Manresa i del miracle o misteri, segons com es miri, de la Llum.

S’ha dut a terme a la plaça Europa, igual que les darreres edicions. Ha seguit el mateix esquema d’anys anteriors. Dirigit per Toni Fornells, de l'Associació Jueus de l'Aixada, es tracta d’un espectacle molt plàstic i visual en el qual predomina la dansa i la música mentre una veu en off situa el públic en cada moment històric del procés de construcció de la séquia.

Quinze actors i ballarins s’han mobilitzat quan Fornells ha donat l’ordre: «Engeguem». «Per construir, no cal destruir, sinó aprendre», ha dit la veu en off. Els gegants de Manresa, els primers a sortir a l’escenari, ha ofert la seva dansa al públic que ha omplert la plaça.

A partir d’aquí s’ha anat escenificant diverses escenes amb missatges entremig com que l’aigua hauria de ser un dret protegit, però no sempre ha estat així, ni abans ni ara.

La sequera que va dur fam, empobriment, mortaldat i emigració, s’ha recordat durant l’espectacle. Per això es va resoldre fer la séquia, moment en què un músic interpreta amb el violencel la Suite número 1 de Bach. Malgrat els intents del bisbe de Vic, a qui l’espectacle qualifica «d'usurpador de la paraula fe», per impedir-ho, finalment la séquia va acabar duent aigua a Manresa gràcies al miracle o misteri de la llum, que ho va canviar tot. La ciutat va tornar a bategar. «La séquia de l’any 1345 és el present», diu el guió.

L’espectacle ha acabat amb un pilar de quatre dels Tirallongues, focs d’artifici i les autoritats, amb l’alcalde Marc Aloy al capdavant, oferint aigua i llum al monument de la plaça Infants.