"Reconeixem el paper de Manresa com a capital de la Catalunya central"

Aquests dies se celebra a Manresa la Festa de la Llum. La coneix? Coneix els seus orígens?

Sí perquè vaig estar treballant a Montserrat dos anys i també perquè és una festa coneguda. Aquest misteri de la llum entre Montserrat i Manresa del segle XIV vinculat a la sequera que es va resoldre amb la Llum. Però he de reconèixer que no conec a fons la festa.

Creu que hi ha recels entre Manresa i Vic, o certa competència, i que està justificada?

Històricament han sigut dues ciutats que han viscut amb l’eix dels seus rius en aquest país configurat de manera radial. Manresa amb l’eix del Llobregat i Vic amb l’eix del Ter cap el nord i el Besòs cap el sud. Hem viscut de costat i no hem tingut relació històrica. Això realment ho va trencar l’eix Transversal per una banda, però jo més que l’eix diria que ha sigut claríssimament la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Als vigatans l’eix ens ha vinculat amb Girona, i la universitat ens ha unit amb Manresa. Ha marcat l’agenda i l’enllaç entre les dues ciutats. És el vincle més clar que tenim.

Va costar perquè hi havia, insisteixo, recels, però ha celebrat els seus 10 anys i tothom coincideix a dir que va ser un encert...

Les dades són tant evidents que jo crec que qualsevol que analitzi com li ha anat a Manresa i com li ha anat a Vic amb la federació universitària no pot fer res més que dir que va ser un encert monumental. La Facultat de Ciències de la Salut, amb els estudis de Medicina, Odontologia i Audiologia, no s’haguessin pogut fer ni a Manresa ni a Vic per si soles. Va ser la potència dels hospitals de cada banda i la suma de tot el que ha fet que tinguem estudis de Medicina referents a l’estat. Però si mirem tots els altres indicadors de la universitat és evident que valia la pena i que val la pena continuar creixent en aquest sentit, amb una aliança estratègica de les dues ciutats i totes les altres que si han anat afegint.

Aquesta aliança estratègica que esmenta es podria donar en altres àmbits que no sigui la universitat?

Jo crec que hi hauria d’haver una estratègia conjunta de totes les ciutats mitjanes de país més enllà de Vic i Manresa. Hem de tenir clar que si volem un model de país equilibrat s’han de potenciar les ciutats mitjanes. El model alternatiu i vigent al món són grans les conurbacions urbanes. Aquí la gran Barcelona i la seva àrea metropolitana ho absorbeix tot. El país s’ha concebut de manera radial. Si ens creiem un país equilibrat, el gran projecte és fer que les capitals com Manresa i Vic i tantes altres, exerceixin de pols i de nodes de desenvolupament. Han de liderar un model de país diferent.

I això què vol dir?

D’entrada molt més transport públic de manera no radial cap a Barcelona, sinó interurbà entre les ciutats i els pobles que ens envolten. Hauríem de poder viure a Sant Feliu Sasserra o Oristà, per dir dos pobles a la frontera del Bages i Osona, i poder treballar a Manresa o a Vic. O a Prats de Lluçanès o a Ripoll. Hi ha d’haver bona cobertura de telefonia mòbil. Ara que vaig a Manresa cada dos per tres, no puc treballar amb el mans lliures al cotxe perquè es talla la connexió. Com pot ser que una persona pugui anar de Sabadell a Barcelona passat pels túnels de Vallvidrera amb cobertura, i que entre Manresa i Vic no puguem parlar?

I canvis també a nivell administratiu? A la Catalunya central?

Ens hem de creure un model descentralitzat i equilibrat. Nosaltres reconeixem el paper de Manresa com a capital de la Catalunya central. Potser que abans d’anar a Barcelona vinguem a Manresa. Però al mateix temps reivindiquem la subcapitalitat. Tenim la seu el departament d’Agricultura, molt arrelat a la nostra activitat agroalimentària i ramadera. Per mi el model ha de ser aquest. Pot haver-hi la seu d’Agricultura de la Catalunya central a Vic, tot i que Manresa tingui la subseu de la Generalitat.

Manresa capital? Va ser motiu de discussió anys enrere?

La capital administrava de la Catalunya central pot ser Manresa, però jo crec que les dues ciutats i totes les que conformem aquest país més rural en el territori, ens hem de creure un model descentralitzat i equilibrat. Manresa pot ser la capital de la Catalunya central, però Vic ha de tenir la capitalitat en el sentit de l’administració d’Agricultura i Ramaderia, que hi ha estat històricament. Crear diferents centres i equilibrar el país ens ha de donar el desenvolupament de totes les ciutats i el territori.

Què coneix de Manresa?

Per un nen dels anys 80, Manresa era aquella ciutat més enllà de Collsuspina i Moià. Per un universitari que va estudiar a la universitat de Lleida com jo, era aquella ciutat que creuaves abans de pujar Can Massana i anar cap el Bruc. La feina va fer que conegués sobretot la comarca. A Manresa despatxava amb empreses del sector de les renovables, forestal, d’obres. I ara sobretot a la universitat. Aquesta tardor vaig descobrir la Fira Mediterrània. Tinc ganes de fer el mateix amb la Festa de la Llum i la Fira de l’Aixada, que conec pel renom que té.

La Fira de l’Aixada, comparada amb la Fira Medieval Vic, la trobaria petita.

El que és important és l’essència. Nosaltres ens estimem molta la Fira Medieval, perquè és la més multitudinària. La visiten entre 200 i 300 mil persones. Però també valorem fires de petit format com Trufforum o la Lactium, molt vinculades al sector alimentari i molt més petites, però que en essència són molt boniques. No és una qüestió de nombre de visitants. Una festa com la de la Llum, arrelada al segle XIV, fa que la seva essència generi atractiu.

Què té Manresa que no tingui Vic?

D’entrada diria un equip de bàsquet a primera divisió nacional. No he vingut mai a veure un partit però ho segueixo. Nosaltres tenim hoquei a màxima divisió nacional. També un parc com l’Agulla, amb una làmina d’aigua important i un espai de lleure periurbà vinculat a més a més amb la séquia. Tenir 30.000 habitants més que Vic, no és poc. Una ciutat de 80.000 habitants contra una de 50.000. Gestionar ciutats és complex. Tenim dos rius, encara que a Manresa amb més cabal. I no tenim Montserrat com a teló de fons, però tenim el Montseny. Son ciutats que tenen molts paral·lelismes.

I què té Vic que no tingui Manresa?

Abans m’he referit a la capitalitat administrativa de Manresa tot i que reivindiquem la subcapitalitat. En el cas de la seu del bisbat és al revés. també té la titularitat de la universitat, una universitat que té arrels medievals. Són asimetries que crec que són bones. De què ens podem sentir orgullosos a Vic?. Jo dic que l’essència de Vic i un dels elements fundacionals de la ciutat són les seves fires i mercats, i el comerç. El mercat dels dimarts i el dissabte de la plaça Major, amb arrels medievals, van fer créixer la ciutat i que la comarca d’Osona interaccionés amb Vic. I al costat del mercat, els petits comerços. Aquest conjunt de fires, de mercat, la seva activitat comercial i de retruc l’activitat cultural associada a aquest dinamisme, fa que els vigatans ens en puguem sentor orgullosos.