Clam frustrat a la C-55: està tot inventat

Només hi deu haver una cosa més antiga que els col·lapses a la C-55: les mobilitzacions ciutadanes per exigir-ne la reforma.

   Recordaran que, la primavera passada, a les portes de les eleccions al Parlament que es van celebrar el 12 de maig, La Plataforma pel desdoblament de la C-55, liderada per la Cambra de Comerç de Manresa i PIMEC Catalunya Central, i de la qual formaven part la Taula de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures, la Plataforma No Més Morts a la C-55 i Xarxa 7, va aconseguir comprometre tots els partits polítics que es presentaven a les eleccions a que defensarien el desdoblament de la carretera al sud del Bages.

   El PSC, que veia venir que podria acabar governant, s’hi va resistir molt, però va acabar sumant-s’hi per no ser l’únic que quedés fora del consens. Un cop al govern, s’ha fet enrere: la posició de l’executiu de Salvador Illa és la que havia defensat prèviament: en comptes de desdoblament fins al túnel de Bogunyà com exigia la Plataforma, la millora consistirà en completar el carril d’acceleració addicional, l’anomenat 2 +1.

Fa 25 anys ja es va viure un episodi gairebé idèntic, però amb els protagonistes canviats. Va ser a les portes de les eleccions del 12 de març de l’any 2000, que van portar la majoria absoluta del PP de José Maria Aznar.

En aquell moment, qui liderava la reclamació d’una reforma profunda a la C-55 (encara es deia C-1411) eren el Consell Comarcal, la Cambra i el Montepio, que havien aconseguit el suport d’una trentena d’entitats i institucions de la Catalunya central i una declaració de suport de l’assemblea d’alcaldes del Bages per exigir una ampliació que en reduís la sinistralitat, que era sagnant, i acabés amb els embussos constants. A diferència d’ara, els promotors de la campanya exigien prioritat i inversions, però no tenien una proposta concreta. I arrossegaven un pecat original: al capdavant hi havia el Consell Comarcal, que era governat per un tripartit d’esquerres i presidit per Agustí Redó, d’ERC, mentre que a la Generalitat governava, per darrer cop, la CiU de Jordi Pujol.

Una delegació dels promotors de la campanya de pressió es van reunir el 23 de febrer amb Pere Macias, conseller d’Obres Públiques de la Generalitat. Els bagencs estaven avalats per un clam popular i per una estadística d’accidents esfereïdora, però Pere Macias es va limitar a llegir el manual: l’actuació a la C-55 no estava contemplada al Pla de Carreteres i la inversió prevista per als propers anys era la del tram entre Sallent i Berga, que s’havia de convertir en autovia. Fa 25 anys, com durant tots els anys posteriors en què s’han fet intents similars, els clams cívics bagencs rebien carabasses.

La negativa del conseller posava en una situació delicada els convergents del Bages, que s’havien estat resistint a fer costat a la Plataforma. Aquell dia van córrer a fer-ho. Com el PSC la primavera passada, CiU del Bages va afegir-se al clam a darrera hora, aquell mateix 23 de febrer. El president comarcal del partit, Francesc Iglesias, anunciava l’adhesió però denunciava que el Consell havia jugat brut i havia marginat expressament els convergents. Hi havia eleccions a les portes i tot eren corredisses. I al final, per a no resoldre res. Ni llavors, i ara, ni entremig. n