Milions per a la Fàbrica dels Panyos, superpoders al carrer del Cós

El primer tram del carrer del Cós de Manresa pertany al barri de Valldaura, però existeix des de l’època medieval com un raval format a l’entorn del camí d’Urgell i és típicament del Barri Antic: té un traçat estret i guerxo, baixos amb arcs dovellats i hi viu gent pobre en cases antigues, moltes d’elles okupades. Tot i així, és important i compta amb algunes infraestructures de ciutat: una llar d’avis, una escola de dansa i, tradicionalment, dos prostíbuls.

El seu caràcter medieval ha perviscut fins avui: hi ha les pitjors voreres de Manresa, fins al punt que, a l’alçada del carrer Magnet, és impossible passar per cap de les dues bandes en cadira de rodes, caminador, cotxet infantil o carretó de la compra. A diferència d’altres carrers que poden presentar defectes similars, aquest tram del carrer del Cós és transitadíssim, i manté una activitat cívica rica i vibrant.

En qualsevol ciutat amb un altre tipus de política urbanística i amb més diners, el carrer del Cós hauria estat reformat fa molt temps. S’haurien expropiat i enderrocat les quatre finques que l’estrenyen al començament -ara buides o okupades- i se li hauria donat el tractament viari propi d’un carrer que, per als cànons manresans, és pla i llarg (mig quilòmetre), i no té cap alternativa entre la carretera de Cardona i el Passeig del Riu; no té alternativa en 90 graus del mapa de la ciutat. Però la reforma no es va fer quan tocava, i ara la moda ja no preconitza aquest tipus d’intervencions, sinó la pacificació del trànsit, amb la qual cosa els plans municipals ara no són obrir el carrer, sinó tancar-lo, aplicant una d’aquestes fórmules que donen prioritat als vianants però obligant-los a conviure amb els cotxes, que hi continuen passant, però ara amb difultats i, potser, arriscant-se a ser multats. 

Del pla del govern de Marc Aloy per al carrer del Cós no en sabíem res fins que, dijous, al ple, va aparèixer embolicat en un paquet anomenat PAI valorat en 13,2 milions que inclou també el carrer Barreres, l’auditori de Sant Francesc i la Fàbrica dels Panyos. El PAI es podria dir PAY, perquè es tracta de fer pagar als fons Feder 5,3 milions dels 13,2 totals, dels quals 10 són per a la factoria. I ara descobrim que el carrer del Cós no es renovarà per treure’l de la vergonya sinó per facilitar l’accés a la Fàbrica dels Panyos. Tenint en compte la distància que hi ha, al futur carrer del Cós reformat amb mig milió d’euros se li atribueixen uns superpoders insospitats.

La portaveu del Govern, Mariona Homs, ho va argumentar dient que l’objectiu del PAI per al qual es demanen els 5,3 milions és «relligar dos barris de forma multidimensional» situant als Panyos «un centre d’interpretació turística, un centre de ProManresa    -per tant una antena- i un hub d’innovació social», comptant amb el carrer del Cós per a una intervenció de «mobilitat sostenible i connexió d’espais» i per a ajudar a «relligar la fàbrica dels Panyos amb el Centre Històric i dinamitzar el barri de Valldaura». Està clar que la regidora dona per suposat que ningú de Brussel·les vindrà a veure ni el carrer ni la fàbrica i, amb una mica de sort, ni tan sols no es mirarà el mapa de Manresa. Senzillament, hi ha una convocatòria i s’hi posa el que demanen. Després, ja veurem. Com va dir Homs, aquestes coses són «flexibles». 

Però resulta que, com aquell que no vol la cosa, aquest PAIque el tripartit es treu de la màniga posa a sobre la taula una inversió de les que a Manresa se’n fan molt poques i resol el debat irresolt de què farem amb la fàbrica més antiga del sud d’Europa. I això, al ple, no va passar desapercebut.

Roser Alegre, de Fem, va mostrar-se d’acord amb la idea general, però va considerar que la fàbrica no hauria de passar per davant d’altres coses més prioritàries i va témer que es converteixi en un equipament «colossal sense impacte directe per als manresans i les manresanes», o sigui, «un Museu del Barroc 2.0». 

El cap de Junts, Ramon Bacardit, es va mostrar esgarrifat i molt sorprès que el Govern porti al ple un pla d’aquest abast sense haver-ne informat abans ni haver-ne intentat consensuar-ne el contingut. Va retreure que «es defineixen els usos d’un equipament sobre el qual hi ha un debat latent des de fa dècades» simplement «perquè hi ha diners d’Europa», i va advertir que Manresa té l’experiència de l’edifici Impuls, del qual se’n van haver de tornar els fons Feder perquè no s’hi va fer el que s’hi havia de fer. Tot això, va concloure, passa perquè es fa una ciutat «a cops de Feder» perquè el Govern «no sap on va».

Homs, amb cara d’enfadada, va respondre que és tot el contrari:és precisament perquè el Govern té rumb i projectes que pot demanar diners per fer-los realitat. L’alcalde, que ja devia tenir la llengua en carn viva, no se’n va poder estar i va rematar-ho recitant amb un somriure irònic les moltes obres que té en marxa el Govern, i va aclarir que el carrer del Cós es reformarà igualment dins d’aquest mandat, amb Feder o sense, i que ja s’hi està treballant. Amb això, el tema va quedar aprovat i vist per a sentència. Europa decidirà. Oh Europa.

El ple va deixar dues engrunes per acabar amb un postscriptum: Cervilla, de Vox, va elevar encara una mica més el seu rècord de malpersonisme amb un discurs d’odi al col·lectiu LGTBI que l’alcalde va respondre amb molta dignitat; i vàrem descobrir que «comentaris recents» (Josep Gili) i «declaracions que comenteu» (Joan Vila) vol dir «una entrevista a Regió7». Coses de l’idioma manresà.