El dia que el Supeco va deixar de ser Supeco

   Quan una empresa gran en compra una de més petita es prometen moltes coses. Però el vent del temps s’emporta les paraules. I a finals d’abril del 2000 la lògica de les multinacionals va caure sobre l’apreciada cadena bagenca Supeco que, en una decisió comercialment incomprensible, va veure el seu prestigiat nom substituït per un de desconegut: Champion.

   Era la culminació d’un llarg procés que va anar torçant les previsions inicials de la família Torres, la propietària original. Això sí: encara ara, al Bages hi ha el camí del Supeco i no són pocs els qui continuen assenyalant com a Supeco un lloc de la recta de Sallent. I no només això: estava al caure el nom del Pryca de Manresa, substituït pel de Carrefour, i aquest encara va costar més de canviar.

L’empresa Supeco (Supermercats Econòmics SA) va ser fundada a Manresa el 1977 per Enric Torres Camprubí, que ja havia creat Friman el 1968 conjuntament amb Joan Pla. Supeco va tenir els primers establiments a Puig-reig i a Berga, però el que li va donar notorietat va ser l’obertura, el 1982, de l’hipermercat de la recta de Sallent, a Sant Fruitós.

Durant la primera meitat dels anys noranta l’empresa va emprendre una gran expansió fora de la Catalunya central, coincidint amb la implantació a Manresa del seu principal competidor, Pryca, que el 1991 va obrir als Trullols una gran superfície amb 10.000 metres quadrats d’espai de venda, el doble que el Supeco.

El 1996 la família Torres va acordar la venda de Supeco al grup francès Comptoirs Modernes, una empresa fundada el 1928 i que va obrir el seu primer hipermercat ja el 1968, a Le Mans, amb la marca Record. El 1979 Carrefour en va adquirir el 25% i el 1998 en va esdevenir el propietari. Carrefour també havia estat soci fundador de Pryca, i el 1989 ja en controlava gairebé la totalitat. Quan, el 1996, Supeco va anunciar la seva fusió amb Mercaplus i amb Maxor, marques de Comptoirs Modernes, en realitat estava entrant en l’òrbita del gegant Carrefour, el qual, a més, el 1999 es va fusionar amb Promodés, propietària de Continente. 

L’operació de 1996 que fusionava Supeco amb Mercaplus i Marxor establia que Enric Torres, fill del fundador, es mantindria dins la cúpula directiva del grup, i que Supeco conservaria la marca i la personalitat. En la voràgine de concentracions al sector, res d’això no es va complir. El 1998 Torres va dimitir com a director general de Supeco Maxor per discrepàncies amb la propietat.

A finals d’abril del 2000, Carrefour, propietària dels dos hipermercats del Bages, Pryca i Supeco, anunciava que Supeco passaria a dir-se Champion, una marca fundada a França el 1969 per Promodés i, per tant, en aquells moments, en mans de Carrefour, propietària de Promodés. Carrefour va decidir que, a partir d’aquell moment, tots els seus supermercats mitjans es dirien Champion, encara que això suposés sacrificar marques molt arrelades, i que les superfícies molt grans es dirien Carrefour. Per això, en aquell abril del 2000, Regió7 ja publicava que el canvi de Pryca per Carrefour estava al caure. En pocs mesos, al clients del Bages i el Berguedà els canviaven els noms dels seus principals supermercats.

El fundador de Supeco, Enric Torres Camprubí, va explicar a aquest diari que era una «gran pèrdua sentimental i històrica», i augurava que la gent continuaria dient durant molt temps Supeco, i no Champion. Efectivament, ho va fer durant anys. I encara hi ha qui no ho ha deixat de fer ara que ja no es diu Champion sinó, també, Carrefourn.