Fa 25 anys a Manresa: Aquesta autopista és (era) una ruïna

Abans de ser inaugurada el 1989, l’autopista de Terrassa a Manresa hagués pogut ser batejada com «la desitjada» però, quan es va conèixer el preu del peatge, el nom popular més probable hauria estat «la repudiada». Durant anys -dècades- hem vist entre Manresa i Monistrol cues enormes de conductors que haurien pogut reduir substancialment el viatge a l’àrea metropolitana si haguessin entrat a l’autopista, però no ho feien perquè consideraven el preu abusiu. Si ara encara passa, abans passava encara més.

Aquesta reacció de rebuig feia que el trànsit fos molt poc abundant durant els primers anys i s’incrementés molt a poc a poc. I Autema tenia problemes encara més grossos.

Amb dades de 1998, els propietaris d’Autema eren Ferrovial (77%), La Caixa (10%), Banco Central Hispano (7%) i Banesto-Banc Català de Crèdit (4,5%). La seva política comercial de preus alts havia fet que el nombre de vehicles que hi passava estigués per sota de les previsions, i molt per sota del que hauria estat necessari per afrontar unes amortitzacions altíssimes derivades del fet que l’autopista, per l’orografia que va haver de vèncer, va ser molt cara de construir.

L’endeutament era la mare dels ous. L’explotació de l’autopista funcionava bé fins i tot amb tan poc trànsit, la qual cosa mostra fins a quin punt aquestes infraestructures poden arribar a ser rendibles. L’any de la inauguració, que no va ser complet, va recaptar 383 milions de pessetes (2,3 milions d’euros) amb unes despeses d’explotació de 140 milions de pessetes (840.000 euros), la qual cosa li va donar un resultat d’explotació d’1,5 milions d’euros. Però les despeses d’amortització dels crèdits demanats per construir-la van ser de 5,5 milions d’euros. El 1994, ja amb més de cinc anys de rodatge, es van recaptar 12 milions d’euros, amb un benefici d’explotació de 8,4 milions, però amb unes despeses d’amortització de 31,8 milions i unes pèrdues finals de 23,4 milions. El 1998 el trànsit havia crescut i els ingressos van ser de 18 milions. El benefici d’explotació va ser de 14,4 milions, però va perdre 16,8 milions.

Tot i així, l’empresa era optimista. Les condicions previstes en la concessió havien estat molt generoses, cosa que sempre ha generat sospites d’amiguisme del govern de CiU que va fer l’adjudicació. També se’l va acusar d’haver rebut comissions que haurien estat necessàries per finançar el gran fracàs de l’Operació Roca, la plataforma de CiU a tot l’estat, però mai no es va arribar a demostrar.

Sigui com sigui, el termini de la concessió durava fins el 2036, i Autema calculava que entre 1999 i 2036 recaptaria 5.400 milions d’euros i que, al final de l’explotació, hauria tingut un benefici de 3.000 milions. Vistes les incidències que hi ha hagut entremig -la gran crisi financera, la pandèmia- aquest càlcul sembla el conte de la lletera. El que no estava previst és que, molt abans de 2036, el clam popular portaria la Generalitat a negociar amb Autema un sistema de descomptes amb finançament públic que han anat modificant les xifres. El clam popular pel rescat de l’autopista ha estat ignorat sempre per tots els governs catalans, i ni tan sols no hi ha hagut mai un càlcul consensuat de quant costaria.

Regió7 publicava totes aquestes xifres coincidint amb l’enèsim debat d’experts sobre l’eix del Llobregat. Es va celebrar a Manresa, organitzat pel Consell Comarcal, el Montepio i la Cambra. Conclusió: cal rescatar l’autopista. I així anar fent. 

Subscriu-te per seguir llegint