Els hípers del Bages no sortien al GPS d’Aznar

El procés de concentració de grans establiments en mans del grup francès Carrefour havia portat a que els dos hipermercats del Bages, els originalment coneguts com a Supeco i Pryca, situats a exactament cinc minuts en cotxe sense abandonar la mateixa carretera, quedessin a les mateixes mans. En aquell moment, abans que hi hagués la gran proliferació de supermercats urbans que hi ha hagut després, allò significava que Carrefour tenia un 78% del mercat d’establiments grans i mitjans al Bages.

   En el moment que es va plantejar la fusió entre Carrefour i Continente el govern espanyol va haver de dictar mesures per evitar l’excés de concentració comercial. Tothom va donar per descomptat que el Bages, on es donava la concentració més gran de Catalunya, seria el primer lloc on s’imposarien mesures importants. Però no. Sorpresa general.

El dia 26 de maig va comparèixer davant de l’opinió pública el totpoderós ministre d’Economia de José María Aznar, Rodrigo Rato, que llavors accelerava una carrera política que el va portar a ser ni més ni menys que director del Fons Monetari Internacional i que es va acabar amb un dels escàndols de corrupció financera més espectaculars del nou segle, pel qual seria condemnat a quatre anys i nou mesos de presó.

Rato, acompanyat del portaveu del govern, Pio Cabanillas, fill homònim d’un ministre de Franco i de la UCD, va detallar que, per tal que es garantís la competència, Carrefour hauria de vendre dotze hipermercats, tres supermercats grans i dos blocs d’establiments petits. A Catalunya s’havia de vendre tres hipermercats a les àrees de Badalona, Terrassa i Sant Cugat, un establiment Champion a Lleida, i quinze establiments petits a la província de Girona. Ial Bages? El nou gegant havia de desprendre’s dels supermercats Dia, excepte un. Ni una paraula sobre les grans superfícies de Manresa i Sant Fruitós, que continuaven a les seves mans.

Les reaccions al Bages van ser d’estupefacció i de rebuig. La Generalitat va considerar que les mesures dictades pel govern d’Aznar eren insuficients i que s’havia «perdut una oportunitat per assenyalar els límits de la concentració en la distribució comercial» i per «restablir la rivalitat comercial en benefici del consumidor». El Consell d’Empreses Destribuïdores d’Alimentació de Catalunya hi va coincidir gairebé en els mateixos termes. 

La Cambra de Comerç de Manresa i la UBIC es fregaven els ulls. El president de la Cambra, Jordi Santasusana, deia que «el Bages s’ha apuntat, des del principi, com la zona de Catalunya on hi ha més domini del mercat», i no veia quin sentit tenia obligar a vendre uns supermercats Dia que no tenien cap incidència en el problema de la falta de competència. El president de la UBIC, Xavier Lanza, hi afegia que el govern central obliga a prendre mesures en zones «on la concentració és menor». 

L’alcalde de Manresa, Jordi Valls, es mostrava sorprès i hi afegia, que, a més, retallar el nombre de supermercats Dia, els més econòmics, «perjudica els consumidors».

Però les queixes i l’estupefacció general no van fer cap efecte. El que va acabar suavitzant el domini comercial del gegant francès va ser la multiplicació dels supermercats urbans de diferents marques que ara tenim en abundància i que, en aquells moments, ningú no pronosticava que floririen fins a desafiar i vèncer la preeminència dels hipermercats. Amb el canvi de segle, Mercadona iniciava la seva gran expansió a Catalunya. Les coses estaven canviant.