Així van ser les primeres passes dels Amics del Teatre de Manresa... (part 2)

El 1929 es va constituir a la nostra ciutat l’Associació Amics del Teatre amb l’objectiu de fomentar el teatre i la seva difusió i portar companyies no locals als teatres de Manresa. L’article primer dels seus estatuts deia que el seu principal objectiu era «vetllar per la difusió teatral entre els seus associats i el foment i ennobliment del teatre».

Com es pot veure els Amics del Teatre dels anys trenta són un precedent, entre altres grups semblants, de l’Associació Cultural El Galliner (1995) responsable actual de les programacions municipals estables de teatre, dansa i música a Manresa.

El dia 13 d’octubre de 1929, els Amics del Teatre feien al Teatre Conservatori la sessió inaugural amb la representació de La Perulera, comèdia de Muñoz Seca i Peréz Fernández, interpretada per la companyia d’Irene Alba.

La funció estava reservada només als socis i tot i que no es va omplir el Conservatori no es dubtava que ben aviat s’ompliria. La premsa recollia l’acte d’inauguració de la nova entitat:«Anit, la novella entitat Amics del Teatre, inaugurà brillantment les seves tasques, de les quals tant profit podem esperar-ne. El teatre oferia un bell aspecte, tenint en compte que la representació, com totes les que s’aniran fent, són exclusives pels socis, poden estar satisfets els organitzadors per la part d’èxit ja assolit i el que indubtablement assoliran si persisteixen en els encerts i en una tasca activa. Molt ens enganyem o ben aviat el local del Teatre Conservatori serà insuficient de cabuda».

A partir d’aquesta funció i fins a l’any 1936 les principals companyies que actuaven a Barcelona van venir a la nostra ciutat. Els principals actors i actrius de l’època van representar al Teatre Conservatori obres de Segarra, Lope de Vega, Zorrilla, Alexandre Dumas, Casona, Federico García Lorca tan conegudes com La Corona d’espines, l’Hostal de la Glòria, Fuenteovejuna, la Dama de las Camelias, Nuestra Natacha o Bodas de Sangre i Yerma, aquesta última per la companyia de Margarida Xirgu el 17 de novembre de 1935.

Uns dies abans d’aquesta data els diaris recollien que «la nostra ciutat tindrà com a hoste l’exímia actriu catalana Margarida Xirgu, la qual juntament amb la companyia que du el seu nom representaran al Teatre Conservatori, el proemi dramàtic original de Garcia Lorca Yerma», obra que feia un any que s’havia publicat i on segons la crítica «es retroba el peculiar lirisme del poeta aliat amb una forta concepció dramàtica». Es van fer dues sessions, una de tarda i l’altra a la nit, amb un ple absolut.

Precisament durant la representació de la nit se li va fer un acte d’homenatge a ella i els seus companys. La Xirgu va ser obsequiada amb onze rams de flors dels seus admiradors i un parell de colomins.

Joaquim Amat Piniella va publicar l’endemà al diari El Dia una crònica de l’obra i de la interpretació de l’actriu i de la resta d’actors. Destacava el paper de la Xirgu «protagonitza l’obra com ella solament pot fer-ho. Matisada a cada moment, ajustada a cada reacció del personatge que interpreta, la seva tasca és de les que no s’obliden».

Tanmateix, la programació dels Amics del Teatre va rebre crítiques per estar massa castellanitzada i de baixa qualitat que no servia massa per fomentar i educar al públic pel bon teatre. El mateix Amat-Piniella va dir públicament que potser calia canviar el nom per Amigos del Teatro i que trobava incomprensible i absurda una programació frívola i per passar l’estona.

L’última representació es va fer el 16 de juny de 1936 amb la comèdia Yo quiero de Carlos Arniches per la Companyia d’Aurora Redondo - Valeariano Leon després d’haver programat una quarantena de representacions.

Al cap d’un mes començava la Guerra Civil i aquesta activitat cultural, com tantes altres, es va acabar de cop i volta.

Al cap d’uns seixanta anys una nova associació, El Galliner, amb uns objectius semblants naixia a la nostra ciutat per fomentar l’amor al teatre.