Dos experts convidats per Fem Manresa donen arguments per no soterrar els FGC

Fem Manresa continua la seva croada per demostrar que el soterrament de la línia dels FGC entre l'estació de Manresa Alta i la plaça Espanya, amb la construcció en aquest indret d'una estació sota terra, no té cap argument a favor pel que fa als beneficis en la mobilitat de la ciutadania i sí uns quants en contra. Amb aquest objectiu, ahir al vespre va convocar a la plaça de la Font de les Oques Josep Maria Mata Perelló, doctor en geologia i catedràtic de cristal·lografia i mineralogia a la UPC, i Arnau Comajoan, enginyer tècnic d'obres públiques i membre de l'Associació de la Promoció del Transport Públic. Tots dos militants de la CUP.

Mata des del punt de vista geològic i Comajoan pel que fa a les millors apostes del transport públic, van aportar arguments davant d'un centenar de persones. Tot i la calorada -el regidor de Fem Jordi Travé va repartir aigües als assistents- i que la part de Comajoan va ser una mica espessa, la majoria d'assistent van aguantar fins al final.

Cap millora en la mobilitat

La regidora de la candidatura, Gemma Boix, va introduir l'acte amb el recordatori que el desplaçament del baixador a 262 metres d'on és ara, presentat el desembre del 2020 pel govern manresà "amb bombo i platerets", "no és un projecte que aporti a Manresa cap millora de mobilitat pel que fa a la comarca i el país". Una altra cosa, va admetre, és el tema urbanístic. En aquest aspecte "no ho neguem", va admetre. Un dels arguments en contra en el qual va insistir va ser que "és un projecte que no mira a la comarca".

Uns estudis previs molt cars

Va convidar Mata Perelló a parlar "dels perills que pot comportar". Uns perills que el geòleg ja havia esgranat per a aquest diari. Bàsicament, que el subsol de Manresa pot donar moltes sorpreses, com ha passat amb obres anteriors com la de la plaça de la Reforma, ja sigui pel que fa als torrents d'aigua que hi corren com per les plaques de roca especialment dura que conviuen amb les capes d'argila. Això suposa haver de fer uns estudis previs molt cars i que, això no obstant, no sempre són una garantia. Per tot plegat, va afirmar que "ens oposem geològicament i políticament al soterrament".

Un "despropòsit"

Comajoan va definir el projecte com "un despropòsit" i va recordar que, a Vic, també es va soterrar l'R3 fa 25 anys i "el desdoblament encara l'estem esperant" en el sentit que, si es destinen diners al soterrament, tal com va manifestar Boix, Manresa passarà a la cua abans de rebre una nova inversió per als FGC.

L'enginyer tècnic d'obres públiques va defensar la importància de detectar les necessitats amb un pla de serveis abans de planificar les infraestructures i va demostrar amb dades econòmiques la viabilitat i major utilitat de reobrir el tren comarcal de Manresa Alta a la comarca, que actualment no transporta passatgers sinó mercaderies, una situació que va descriure com "anòmala".

Mentre que el soterrament, va recordar Boix, costarà 36 milions d'euros i perllongar el tren fins al Parc Tecnològic amb dues parades incloses, 10 milions més, allargar l'R5 fins a Santpedor, va apuntar Comajoan, en costaria 13.

Subscriu-te per seguir llegint