«De tant en tant hauríem de mirar Manresa com a turistes»

Va entrar a l’Ajuntament de Manresa amb 16 anys per fer de notificador. Com que era aficionat a la fotografia, de tant en tant li demanaven alguna foto, i ha acabat sent qui, durant els darrers 40 anys, ha immortalitzat amb la seva càmera els actes oficials municipals, les festes i tot el que l’Ajuntament de Manresa necessités deixar documentat gràficament. Per exemple, tot el catàleg del patrimoni protegit. Genís Sáez, diplomat en Turisme nascut el 1959, calcula que té 110.00 fotos, 40.000 de les quals de Manresa, i això no inclou les que va fer per a l’Ajuntament i són al fons municipal. Ara, jubilat des del febrer, continua sortint cada dia amb la càmera a caçar edificis i paisatges.

Com es comporta la gent davant l’objectiu del fotògraf municipal?

 La gent a qui jo he hagut de fotografiar està bastant acostumada a les càmeres i actua amb força normalitat. De vegades em queixo que, a les rodes de premsa de la Generalitat o dels ministeris, sempre hi ha uns minuts per als fotògrafs, que poden fer la feina còmodament. Aquí tot és més pim-pam; només et presten atenció trenta segons. Després volen que surti bé, però sempre et donen pressa.

Vostè ha treballat amb uns quants alcaldes. Com eren davant la càmera?

Juli Sanclimens i Valentí Junyent eren conscients de la importància de la foto i procuraven sortir somrients i bé; Jordi Valls n’estava menys pendent, i Josep Camprubí feia com si jo no hi fos. Marc Aloy també és dels que pensen poc en el fotògraf tot i que, darrerament, l’equip de comunicació fa moltes fotos i les puja ràpidament on les vulguin publicar. Jo m’he anat quedant només amb les fotos protocolàries.

La ciutat es veu diferent fotografiant-la?

Sí, perquè quan fas fotos et fixes en més coses. Jo sempre dic que tots hauríem de sortir de tant en tant al carrer a veure Manresa com si fóssim turistes. Amb aquesta actitud, Manresa es veu completament diferent. De jove havia viatjat bastant. Si, per exemple, m’estava una setmana en una ciutat, feia fotos durant sis dies, i el darrer dia deixava la càmera a l’hotel. Immediatament, la ciutat és una altra, perquè mires altres coses. Si vas amb la idea de fotografiar el lloc que visites t’hi fixes més.

Està d’acord amb la gent que diu que Manresa és una ciutat lletja?

No. Si la mires com quan estàs visitant una altra ciutat i comences a mirar detalls en descobreixes moltíssims de bonics. Una vegada vaig fer una prova: vaig agafar 25 fotografies de detalls que pots veure pel carrer, com ara la font que hi ha al costat de Sant Marc, o els escuts de la façana de l’edifici de La Caixa, i les vaig ensenyar als meus companys a veure si reconeixien on eren. La mitjana era que encertaven cinc o sis llocs dels 25. Això vol dir que no ens hi fixem. No aixequem el cap per mirar. 

Quin és el seu tema preferit?

El patrimoni. Però no amb la voluntat de fer una gran fotografia, sinó d’ensenyar-lo bé i arxivar-lo bé de manera que quedi protegit i disponible. Tinc el material en dos discs durs iguals i a més tinc el material al núvol. M’asseguro que no es perdrà. El que passa és que ara podem treure una foto d’un negatiu de vidre de fa 150 anys però, qui ens assegura que d’aquí a trenta anys podrem veure les meves fotos? Això em preocupa. Els grans arxius aniran anar adaptant-se a les tecnologies que vagin sorgint però, qui no en tingui… 

Una part del seu material personal ja és a l’Arxiu Històric.

Sí, unes 30.000 imatges. Al núvol en tinc unes 110.000, de les quals entorn d’un 40% són de Manresa. L’última càmera de l’ajuntament que he tingut m’ha durat 12 anys i hi he fet unes 400.000 fotos. Com que ja em faltava poc per jubilar-me, no la canviàvem! Moltes són dels mateixos temes, però en èpoques i amb llums diferents. Encara que sembli que al llarg de l’any es fan sempre les mateixes fotos, en realitat sempre hi ha diferències. Per això no es fa avorrit. De la Seu en tinc centenars, perquè hi ha moltíssims detalls que es poden captar per separat. Després ha les festes tipus correfoc, que permeten fer moltíssimes fotos. La feinada després és seleccionar i esborrar.

Com ha canviat Manresa des que vostè la fotografia?

Jo tinc fotos de finals dels vuitanta del Kursaal, el Casino, la Fàbrica Balcells, l’Escorxador, Can Jorba… tot abandonat. I ara no ho està. Pel que fa al patrimoni, que és el que més m’interessa, Manresa ha canviat molt en aquest temps. M’agrada més o menys el que s’ha fet, perquè tot són gustos, però en aquests 40 anys hi ha una gran millora. Les festes també han millorat: ara tenim la Fira de l’Aixada i la Mediterrània, que no existien.

Vostè deu ser la persona viva que ha estat a més actes de la vida política i festiva de Manresa, i vostè és l’únic que no surt a cap foto. No és una mica injust?

No, ja m’està bé (riu). No m’agrada sortir-hi. Sóc molt tímid i amagar-me darrere de la càmera ja em va bé.