Manresa perd una tercera part de les peixateries que hi havia l’any 2000

Les peixateries de barri han perdut presència a Manresa en els darrers anys. De fet, del 2000 a l’actualitat ha passat d’haver-hi 21 a 14, és a dir, han desaparegut una tercera part dels negocis des que va començar el segle. Durant el 2015 hi havia 19 peixateries i l’any 2020 el nombre va baixar fins a les 16, per tant, es tracta d’un decreixement progressiu, però que s’ha accelerat en l’última dècada. Aquestes xifres no inclouen els establiments destinats a la venda de peix fresc que hi ha en els supermercats de la ciutat.

Tot i que les dades no acompanyen, encara hi ha professionals que confien i continuen apostant pel negoci, com és el cas d’Oriol Sarmiento, propietari de Peix i Marisc Sarmiento, que té una peixateria al Mercat Puigmercadal de Manresa i una altra a Sant Joan de Vilatorrada, o d’Hader León, de la Peixateria León, que compta amb dos establiments al Mercat Sagrada Família de Manresa i un a Puigmercadal. Ambdós afirmen que s’ha notat una baixada en el consum de peix. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, aquesta caiguda ha estat de més del 32% en la darrera dècada. Per ser més exactes, el 2014 els ciutadans van ingerir una mitjana de 26,4 kg de peix a les llars, mentre que durant el 2024 la dada va caure fins als 17,9 kg.

Els dos peixaters destaquen com a principal motiu de la davallada del consum els preus actuals. Sarmiento, amb més de 15 anys d’experiència, explica que per abaratir el producte, «vaig directament a comprar-lo a la llotja», però que, tot i això, el peix fresc i de qualitat té el seu cost: «El producte s’ha de pagar», sentencia. En la mateixa línia, Léon, que es va iniciar en el negoci fa quasi dues dècades, assegura que «els preus s’han apujat moltíssim» i això ha afectat en la quantitat de peix que adquireix el client: «La gent abans comprava un o dos quilos, ara està més limitada». Tanmateix, els dos professionals conviden a consumir més peix de temporada i moure’s de les espècies més habituals per gaudir d’opcions més econòmiques.

Més enllà de la baixada de consum, els propietaris es mostren preocupats per la manca de compradors joves: «No s’apropen massa», diu Sarmiento. Quan els preguntes quin perfil de client habitual tenen, tots dos responen que es tracta de gent gran. Sobre les causes que poden dur a aquest distanciament entre les peixateries de barri i el jovent, el responsable de Peix i Marisc Sarmiento ho atribueix, més enllà dels preus, a les olors que deixa aquest producte, la manca de coneixements culinaris i de temps per dedicar-hi i al fet que «la gent jove no està acostumada a comprar de tu a tu, va més als supermercats».

Així doncs, atraure els més joves és un dels reptes que té el negoci del peix i els qui s’hi dediquen ho tenen clar. «És preocupant», admet León, que malgrat tot, es mostra optimista amb el futur i amb ganes de revertir la situació: «A vegades et trobes que no saben com preparar el peix, nosaltres els motivem i els hi fem propostes per animar-los». En el cas de Sarmiento, un dels projectes que té al cap és un negoci de menjar preparat especialment centrat en el peix per tal de donar una nova sortida al producte i adaptar-se als nous estils de vida.

Amb tot, els dos peixaters consultats per aquest diari tenen ganes de continuar treballant i reinventar-se. «Tinc ganes de treballar, motivació i, a més, m’agrada el que faig», afirma León, que fa èmfasi en el valor de la seva feina: «Aquí trobaràs peix seleccionat i ben treballat». Pel que fa a Sarmiento, també destaca la proximitat del tracte, que és «personalitzat» i s’adapta a les necessitats de cada client, i la qualitat del peix que comercialitza.

Subscriu-te per seguir llegint