Crida a combatre el feixisme en l’homenatge als detinguts pel règim franquista fa 50 anys a Manresa
Acte institucional a l'Ajuntament per reconèixer les 25 persones detingudes a les darreries del franquisme

Foto de família dels homenatjats, amb l'alcalde Aloy al mig / DANI CASAS

Un 9 d’octubre del 1975, aquest dijous fa 50 anys, la Guàrdia Civil de Manresa va iniciar una operació que va acabar amb la detenció de 25 activistes polítics, sindicals i socials de la ciutat. Molts d’ells van ser torturats a la caserna de la carretera de Cardona, i alguns van acabar a la presó Model de Barcelona. Era a les darreries del règim franquista que, poc abans de la mort del dictador Francisco Franco, havia redoblat la repressió. Aquest dimecres Manresa ha homenatjat i reconegut les persones detingudes en un acte al saló de sessions de l’Ajuntament que s’ha convertit en un crit d’alerta contra l’auge de l’extrema dreta. Tretze de les persones detingudes, acompanyades per familiars, han omplert el saló. L'acte també s'ha pogut seguir a la sala de columnes.

El saló de sessions ple a l'acte d'homenage als detinguts, asseguts en primer terme / DANI CASAS
Tot es va desfermar amb una octaveta clandestina del sindicat Comissions Obreres en la qual es denunciaven les execucions de cinc militants d’ETA i del FRAP, i es reclamaven millores per als treballadors i drets fonamentals. Tots els assistents es van trobar una octaveta igual al seu seient.
Maria Teresa Vilajeliu va ser la primera persona detinguda i també la primera a intervenir a l’acte. Filla de Miquelet i la Encarnación, ha recordat, la pòlio li impedeix moure’s lliurement. Aquell episodi encara «em remou i em genera malestar», ha advertit. «Em van torturar per la meva condició de dona i encara més: de dona amb una discapacitat». Quan la van deixar anar poc després va estar ingressada tres dies al Centre Hospitalari. «El meu èxit», ha dit, «és no haver-me convertit en algú indigne i insensible».

Teresa Vilajeliu, la primera persona detinguda a l'acte / DANI CASAS
"No defallirem, no defalliu"
Enmig d’un silenci absolut, ha alertat que «la nostra generació va combatre el feixisme, que ara ha adoptat noves formes. Us toca a vosaltres, els més joves, no abaixar la guàrdia en defensa de les llibertats. No defallirem, no defalliu».
Vilajeliu va ser elegida regidora al primer ajuntament democràtic quatre anys després d’aquells fets. Igual que Josep Fuentes, sindicalista també detingut que ha parlat a continuació. En la mateixa línia ha afirmat que la democràcia està amenaçada per l’extrema dreta. Ha recordat les tortures, vexacions, amenaces i humiliacions que va patir perquè «va passar i em preocupa que amb el feixisme tornin els temps foscos del franquisme».

Josep Fuentes durant la seva intervenció en nom seu i dels seus companys / DANI CASAS
Un Fuentes combatiu ha carregat contra els discursos que estigmatitzen els immigrants, contra el «capitalisme salvatge» o les desigualtats de gènere. L’antídot és «més i millor democràcia».
Drets i llibertats
A l’acte també ha intervingut el secretari general de CCOO al Vallès Occidental i la Catalunya central, Iván Ramos, que ha afirmat que cal mantenir vius els records per lluitar contra l’extrema dreta.

Ivan Ramos, Marc Aloy i Tània Infante, a l'acte insitucional / DANI CASAS
La clausura ha anat a càrrec de l’alcalde, Marc Aloy. Ha dit que l’homenatge era necessari i ha fet una crida als joves a perseverar per les llibertats perquè «vivim un moment que les idees properes al feixisme estan en auge». Ha acabat dient que «cal recordar el passat per treballar pel present i pel futur» en clau de drets i llibertats.
L’acte ha acabat amb l’actuació de la cantant Celeste Alias i el guitarrista Benjamí Aedo, que han interpretat una sentida, emotiva i reivindicativa Te recuerdo Amanda del cantautor xilè Víctor Jara, assassinat pel règim d’Augusto Pinochet, i Que volen aquesta gent, escrita per denunciar la repressió franquista.

Actuació de Celesta Alias i Benjamí Aedo / DANI CASAS
50 anys de lluita
L’homenatge forma part del programa d’actes dels «50 anys de la lluita per la recuperació dels drets i llibertats a Manresa» que es va posar en marxa a finals d’agost amb una visita guiada als espais de la repressió de règim franquista a Manresa. En aquella ocasió es va fer un recorregut que va incloure una visita al número 11 del carrer Cantarell, on hi havia la maquinària de propaganda del llavors clandestí PSUC i Comissions Obreres, i on es va imprimir l’octaveta que va originar tota l’operació. D’aquí es va passar al casal de les Escodines, on antigament hi havia la presó de la ciutat i on van anar a parar els detinguts. Quatre d’ells, Manolo Ramos, Josep Fuentes, Josep Ramon Mora i Rufí Cerdán, a més a més de Marga Martínez, parella de Jaume Sala, va explicar la seva experiència. Aquesta visita es tornarà a repetir el pròxim dissabte 25 d’octubre a les 5 de la tarda.
Els actes continuaran fins al desembre amb activitats de tota mena amb l’objectiu de fer memòria d’aquells fets i difondre’ls per construir una societat més democràtica, lliure i solidària. S’han programat des d’exposicions fins a tallers i xerrades, i també teatre. Aquest dijous a les 6 de la tarda es podrà veure al teatre Conservatori l’obra «Fantasmes de guerra» amb la companyia de Comediants La Baldufa.
- Josep Maria Macià Roldan: «Hi ha una necessitat bestial de feines d’enginyeria que sembla que no vol fer ningú»
- Mor en un accident a la C-55 Miquel Caelles Campà, exregidor de Súria i professor a la Joviat
- Cues de fins a una hora a Súria en la vetlla del professor i activista cultural Miquel Caelles
- Mor Margaret Rubí Casals, de la popular botiga Rubí Casals de Manresa, als 64 anys
- L'exemplaritat de Tous: segona generació
- El funeral de Miquel Caelles, mort en accident de trànsit, serà aquest diumenge a la tarda a Súria
- Cada vegada hi ha més professionals i experts que recomanen preparar un 'testament digital
- Andrea Sacrest i Laia Marimon, les dissenyadores que han reconvertit una fusteria de la Cerdanya en un taller de furgonetes camper